El cap de setmana del 20 i 21 de juny, una vintena de persones van participar en la tercera sortida commemorativa del 50è aniversari de DEPANA, dedicada a conèixer alguns dels espais naturals més emblemàtics de l’Aran i l’Alt Àneu i a recordar les lluites que l’entitat hi ha protagonitzat durant les darreres dècades.
Guiats per Lluís Toldrà, advocat i activista ambiental de DEPANA, els participants van recórrer diversos hàbitats d’alta muntanya, com els roquissars, els prats alpins, les molleres, els boscos de pi negre i les avetoses, descobrint tant la seva extraordinària biodiversitat com els reptes de conservació que afronten.
Una trobada excepcional amb l’os bru
La primera jornada va comptar amb la col·laboració de Marc Alonso, naturalista i membre del programa de seguiment de l’os bru al Pirineu. A més d’explicar les mesures preventives que s’apliquen per afavorir la convivència entre aquesta espècie i activitats com la ramaderia o l’apicultura, el grup el va poder acompanyar en una jornada de seguiment de l’espècie.
La sortida va culminar amb un moment difícil d’oblidar: l’observació d’una femella d’os bru acompanyada de dos cadells de l’any, una experiència excepcional que va emocionar totes les persones assistents.
La riquesa dels ecosistemes pirinencs
Al llarg del cap de setmana també es van observar nombroses espècies pròpies dels ecosistemes d’alta muntanya, entre les quals isards, cabres salvatges, cérvols, cabirols i marmotes.
Pel que fa a les aus, es van poder identificar espècies tan emblemàtiques com el trencalòs, l’àliga daurada, el voltor comú, l’àliga marcenca, l’aligot, el xoriguer, l’aufrany, així com diverses espècies de passeriformes de muntanya, entre elles la merla de pit blanc, la merla roquera, les gralles de bec groc, el còlit gris o la piula dels arbres.
La flora també va tenir un protagonisme destacat, amb la floració de diverses orquídies i plantes característiques dels prats alpins, com el rovell d’ou.
Cinquanta anys defensant el Pirineu
La sortida també va servir per recordar diverses actuacions de DEPANA en defensa del patrimoni natural pirinenc.
Durant el recorregut, Lluís Toldrà va explicar alguns dels procediments jurídics impulsats per l’entitat davant projectes que amenaçaven aquests espais, com l’asfaltatge de pistes forestals a Bagergue, en ple territori de l’os bru, o el drenatge de llacs d’alta muntanya destinat a la producció de neu artificial a l’estació de Baqueira Beret.
Un dels moments més significatius va ser la visita a la Mata de València, amb el gerdar de Sorpe, considerada l’avetosa més extensa del Pirineu. Aquest bosc ha pogut evolucionar durant més de cinquanta anys sense explotació forestal i representa avui un dels millors exemples de bosc madur dels Pirineus.
DEPANA va tenir un paper determinant en la seva conservació. L’any 1988, l’entitat es va mobilitzar contra els projectes d’explotació forestal previstos en aquest espai, una tasca que va contribuir decisivament a la seva preservació i a la posterior incorporació dins l’àrea perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
El Parc Natural de l’Alt Pirineu, un exemple de futur
La darrera visita de la sortida va tenir lloc a la mollera de l’Escalarre, guiada per Marc Garriga, director del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Aquest espai acull una de les joies botàniques més singulars de Catalunya: Hippuris vulgaris, una planta aquàtica que no es troba en cap altre indret del país.
Durant la visita, Marc Garriga va explicar els principals reptes de gestió del parc natural més extens de Catalunya, així com els projectes de restauració ecològica i renaturalització que s’estan desenvolupant gràcies al finançament europeu i a la cooperació amb espais protegits de l’Arieja i Andorra.
També va recordar que la creació del Parc Natural de l’Alt Pirineu, ara fa vint-i-tres anys, va ser possible gràcies, en bona part, a la pressió exercida per entitats ecologistes com DEPANA davant els projectes que amenaçaven aquests espais.
Mirar enrere per continuar avançant
Aquesta tercera sortida del programa del 50è aniversari ha permès comprovar sobre el terreny que moltes de les lluites impulsades per DEPANA al llarg de la seva història han contribuït a conservar alguns dels espais naturals més valuosos del Pirineu.
Una experiència que reafirma el compromís de l’entitat amb la defensa del territori i recorda que la protecció del patrimoni natural és una tasca de llarg recorregut, feta de perseverança, coneixement i treball col·lectiu.
La pròxima cita serà diumenge, 28 de juny, a la Diada de DEPANA que se celebrarà al Bosc Turull.
Fotos: Gerard Viader.
