Les batudes nocturnes amb armes de foc en zones habitades, l’ús de drons i l’eliminació massiva de senglars vulneren el principi de precaució i podrien tenir conseqüències ecològiques imprevisibles així com posar en risc la seguretat ciutadana.
La Plataforma SOS Senglars, integrada per entitats ecologistes, animalistes, científiques, juristes, acadèmiques, professionals veterinaris i milers de ciutadans, denuncia públicament l’estratègia adoptada per la Generalitat de Catalunya davant la pesta porcina africana (PPA), basada en l’eliminació indiscriminada de senglars mitjançant batudes intensives, actuacions nocturnes amb armes de foc i l’ús de drons equipats amb càmeres tèrmiques.
Segons dades oficials de la Generalitat, entre l’1 de gener i el 16 de juliol de 2026 s’han capturat 26.587 senglars a Catalunya. Des del 28 de novembre s’han analitzat 9.357 senglars, dels quals només 368 han resultat positius per pesta porcina africana (3,93%). Durant la setmana del 15 de juny, la positivitat va ser encara menor: 2 positius entre 569 animals analitzats (0,4%).
La Plataforma considera que aquestes actuacions no estan avalades pel coneixement científic disponible, contradiuen les recomanacions dels principals organismes internacionals i s’estan desenvolupant sense la transparència exigible en una actuació d’aquestes dimensions.
La Generalitat ignora la ciència
Fa anys que entitats de la plataforma, membres de la Taula del Senglar i de l’Observatori del Senglar de la Generalitat, aporten documentació científica demostrant que la caça intensiva no constitueix una eina eficaç de regulació poblacional i que, fins i tot, pot provocar l’efecte contrari en alterar l’estructura social de l’espècie i incrementar la seva resposta reproductiva. I que la mort indiscriminada dels senglars (el 95% dels quals estaven sans) i més de nit provoca el seu desplaçament, ergo la dispersió del virus.
Aquestes conclusions coincideixen amb les recomanacions de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i de l’Organització Mundial de Sanitat Animal (WOAH), que prioritzen la bioseguretat, la vigilància epidemiològica i la retirada de carcasses davant de les matances massives.
Malgrat això, la Generalitat ha optat per una estratègia centrada en l’eliminació d’animals.
Els veïns denuncien trets en zones urbanes
La Plataforma ha rebut en els darrers dies denúncies de veïns de diversos municipis catalans.
Als barris de muntanya de Les Planes (Barcelona) i La Floresta (Sant Cugat del Vallès), els residents denuncien que durant la nit i la matinada es venen efectuant trets a la via pública, davant d’habitatges i equipaments. Segons expliquen, a les Planes s’ha arribat a abatre un senglar, quedant el carrer cobert de sang i restes biològiques sense que es realitzés una desinfecció immediata. Veïns de La Floresta relaten que en ple carrer, els Agents Rurals han arribat a acorralar a una femella amb les seves cries, i els han abatut directament davant dels veïns entre els que hi havien infants que han presenciat la matança.
Mentrestant, a Ullastrell, diverses persones denuncien actuacions nocturnes amb drons equipats amb càmeres tèrmiques, visió nocturna i armes amb silenciador a pocs metres de finques habitades.
Aquest patró de desplaçament dels senglars cap a nuclis urbans on no hi ha caça no és nou ni aliè a l’Administració. La Plataforma considera que aquest mecanisme, ja conegut pels propis tècnics de l’Administració, (vegeu estudi elaborat per Minuartia, la mateixa consultora que realitza els informes oficials per a la Generalitat— ja van documentar al Parc Natural del Montseny que el senglar es refugia en zones on no s’exerceix la caça quan hi ha pressió cinegètica als terrenys de l’entorn, és compatible amb el que ara denuncien els veïns de Les Planes i Ullastrell.
La Plataforma considera que el permís excepcional amb què la Generalitat de Catalunya ha autoritzat la cacera dins de nucli urbà, vulnerant les normes que estableixen les distàncies de seguretat obligatòries, posa en perill a la població alhora que els obliga a presenciar la mort violenta d’animals al costat dels seus habitatges, imatges sens dubte que seran difícils d’oblidar.
Jugar amb els ecosistemes és jugar amb foc
La persecució indiscriminada d’una espècie autòctona comporta riscos ecològics que encara no es coneixen prou. Diversos estudis científics descriuen el senglar com un enginyer ecosistèmic. En remoure el sòl mentre busca aliment incorpora matèria orgànica, afavoreix la regeneració forestal i modifica l’acumulació de combustible vegetal.
Un treball publicat a Philosophical Transactions of the Royal Society B assenyala que aquesta funció podria contribuir a reduir la intensitat potencial dels incendis forestals.
Segons el biòleg Salvador Pueyo, signant del manifest de SOS Senglars, «sabem que la presència de senglars no impedeix els incendis, però eliminar-los massivament, podria empitjorar-los. Quan elimines una espècie autòctona estàs jugant a una ruleta russa ecològica. La Generalitat està jugant amb foc”.
Una mobilització ciutadana sense precedents
La preocupació social creix dia rere dia. La Plataforma SOS Senglars ja ha recollit més de 5.900 signatures de ciutadans i continua incorporant noves entitats, investigadors, juristes, veterinaris i professionals vinculats a la conservació de la natura i a la protecció dels animals. Aquest ampli suport demostra que la societat reclama una gestió de la fauna basada en la ciència, la transparència i el respecte pels ecosistemes.
La Plataforma SOS Senglars reclama a la Generalitat de Catalunya:
- La suspensió immediata de les batudes.
- Transparència absoluta sobre els criteris tècnics i epidemiològics que justifiquen aquestes actuacions.
- El compliment estricte dels protocols de seguretat i bioseguretat.
- Una investigació de les denúncies presentades pels veïns.
- L’obertura d’un procés de diàleg amb la comunitat científica independent i les entitats conservacionistes i animalistes.
- L’aplicació de les recomanacions dels organismes internacionals en la gestió de la pesta porcina africana.
La conservació de la biodiversitat no es pot gestionar a cop d’escopeta. Catalunya necessita polítiques públiques basades en l’evidència científica, no en la improvisació ni en la pressió dels interessos cinegètics.
