GAF Grup d’acció forestal

Objectius i actuacions del GAF

El GAF, Grup d’Acció Forestal, està constituït per membres de DEPANA i un conjunt de persones voluntàries i col·laboradores assessorades per tècnics, que participen en les accions de restauració de zones cremades, eliminació de vegetació al·lòctona invasora, neteja de torrents i en el manteniment del Viver del Bosc de Turull. L’objectiu final es afavorir el millor desenvolupament i la conservació de les comunitats naturals en general i de les forestals en particular.

Totes aquestes activitats tenen també un vessant  clarament pedagògic. Tan important és el fet de dur a terme una tasca de millora de l’entorn natural en si mateixa, com saber com i perquè es fa. Per aquest motiu, la feina no es dóna per enllestida amb una actuació puntual, si no que periòdicament s’efectua un seguiment de l’evolució dels punts d’actuació.

Podeu trobar les convocatòries de les activitats del GAF a través de l’agenda del web de DEPANA https://depana.org/lagenda-de-depana/. Generalment les sortides d’acció es fan els matins d’un diumenge amb una periodicitat d’aproximadament d’una al mes. Per a les sortides cal inscripció prèvia. Si voleu més informació o que se us inclogui a la llista de correu de DEPANA, poseu-vos en contacte a través de l’adreça info@depana.org o bé al telèfon 93 210 4679.

Dues voluntàries fent el recompte de supervivència dels plançons

Croquis per al seguiment dels plançons sobre el terreny a la Font del Gos

En aquesta zona s’identifica cada plançó amb un número

Es comprova la supervivència d’exemplars plantats, en els llocs on s’hagi realitzat aquest tipus d’intervenció. Fins i tot en situacions d’especial risc es facilita el seu arrelament definitiu amb recs puntuals i la neteja de la vegetació circumdant que pugui posar en risc el seu desenvolupament. Especialment destacable és la tasca de seguiment i control de les espècies al·lòctones invasores en les zones d’actuació més enllà d’una simple eliminació esporàdica.

Observant l’estat dels  plançons de campanyes anteriors

El Viver Forestal del Bosc Turull

El GAF disposa d’un viver d’espècies forestals en el Bosc Turull. El Bosc Turull és una antiga finca privada de propietat municipal que té una aula ambiental. L’Aula ambiental Bosc Turull és un equipament d’educació ambiental centrat en el coneixement i la protecció del bosc i adreçat a la ciutadania en general i en especial a les escoles i instituts de la ciutat. Entre d’altres activitats i projectes acull el Viver Forestal de DEPANA.

Un viver on els arbres es fan forts

Vista del viver de DEPANA  del Bosc Turull

Plantar un aglà que pot arribar a ser un arbre frondós és emocionant per a tothom

L’objectiu del viver forestal del GAF és poder autogestionar-nos quant al subministrament de plançons. El disposar d’un viver propi ens permet emmagatzemar, mantenir i reproduir el material viu necessari per a dur a terme les plantades que realitzem en algunes de les nostres actuacions.

Sempre treballem amb espècies forestals autòctones, tant arbres com arbustos. Entre els arbres destaquem les alzines, els roures i l’alzina surera. Quant als arbustos, les principals espècies amb que treballem són l’aladern, el llentiscle, l’arboç, el garric, el bruc d’hivern i el marfull.

Plançons d’alzina

Plançons de roure

Plançons de garric

Plançons de llentiscle

També mantenim alguns arbres no estrictament forestals però, si característics del paisatge mediterrani, com ara les oliveres o els garrofers.

Plançó d’ullastre

Plançons de garrofer

L’origen dels plançons és divers. En el cas de les alzines, els roures i els garrics la major part dels exemplars provenen en bona part d’aglans recol·lectats a Collserola per diferents col·laboradors. Els aladerns i els llentiscles també es reprodueixen de llavor.

Llavors d’aladern

Llavors de llentiscle

Aglà de roure germinat

La resta, especialment pel que fa a l’arboç, el bruc i el marfull, procedeixen de vivers professionals, donades les dificultats que planteja la seva reproducció. Darrerament comptem també amb les aportacions del viver forestal que gestiona alumnat de l’Institut Bernat el Ferrer de Molins de Rei, que duen a terme amb aquesta activitat el Servei Comunitari previst per a l’alumnat de 3r o 4t d’ESO.

Plançons procedents de viver professional

El viver de l’Institut Bernat el Ferrer de Molins de Rei col·laborador de DEPANA

Alumnat del Servei Comunitari treballant al viver

Alumnat preparant una tramesa de plançons per al viver de Bosc Turull

Els contenidors que utilitzem amb els plançons

En el possible s’evita que la gran majoria dels plançons es desenvolupin en safata alveolar perquè resulten més vulnerables a la carència d’aigua. Per aquest motiu i per afavorir la formació d’un bon aparell radicular amb un pa de terra consistent, utilitzem com a contenidors envasos reciclats. Aquest mètode té l’inconvenient que requereix un cert volum de substrat però, queda compensat per l’avantatge de facilitar la supervivència dels plançons.

Plançons d’aladern en safata alveolar

Els brics com a contenidors

El primer sistema utilitzat és dels brics. El plançó, o directament la llavor, es planta en un bric ple de substrat, convenientment foradat per a fer possible el drenatge. Al cap d’un temps, normalment un any, es talla la base del bric i s’empalma per sota amb un altre bric també ple de substrat que també es forada. Els dos brics s’uneixen amb cinta de precintar.  Amb aquest mètode s’assoleix un pa de terra d’uns 35 centímetres de longitud. Té l’inconvenient que per plantar el plançó cal cavar un forat d’una certa fondària però, la capacitat de supervivència s’incrementa notablement.

Plançons de bruc d’hivern en brics

Plançó en bric senzill

Plançó en bric unit a un altre bric per sota

Aspecte del pa de terra d’un plançó en bric

Les ampolles de PET invertides com a contenidor forestal

L’altra tècnica de cultiu aplicada consisteix en aprofitar les ampolles de PET com a contenidors. Les ampolles es disposen en posició invertida, després de tallar la base. Gràcies a la forma cònica del coll de les ampolles els arrels creixen cap la boca de l’ampolla i surten al exterior, on es repiquen al assecar-se l’àpex. Això indueix en el plançó la formació d’arrels secundàries. És imprescindible que la boca de l’ampolla estigui sobre una superfície reixada. Una manera de fer-ho es col•locar-les en caixes de fruita de plàstic disposades sobre altres caixes. Aquest mètode, inspirat en el contenidors forestals professionals, evita l’espiralització de l’arrel principal.

Quan l’arrel principal no troba sortida s’espiralitza irreversiblement

Arrels autorepicades a la boca de l’ampolla

Ampolla de PET de 1.5L com a contenidor forestal

Plançons d’aladern en ampolla de PET de 0.5L

Disposició de les ampolles en caixes elevades sobre una altra caixa

Resum de l’activitat durant 2017

Accions del GAF a Collserola

Durant el 2017, el GAF ha realitzat 6 accions a Collserola obertes als socis i el públic en general, amb una participació global de 70 persones. Aquestes actuacions tenen lloc en el marc del projecte de col•laboració acordat entre DEPANA i el Consorci del Parc Natural de Collserola.

Durant les activitats s’han realitzat tasques de neteja, eradicació d’espècies invasores, arranjament de camins i plantació de plançons en llocs adients. En aquesta línia, segueix el projecte de recuperació de la zona de la Font del Gos, Collserola (barri de Cal Notari a Barcelona).

El juliol de 2015 el vessant de Collserola entre la carretera de les Aigües, el Mirador de Mont Bau i la Font del Gos va resultar afectat per un incendi.

Antic camí destapat per l’incendi

Poda de branques cremades

Arranjament de l’antic camí

És de destacar l’esforç i la implicació d’un grup de voluntaris que aquest passat estiu han estat regant gairebé cada setmana els arbres plantats a la zona de la Font del Gos, assolint gràcies a això supervivències per sobre 95%.

En períodes de sequera, assegurem la supervivència dels plançons amb regs puntuals

Un garrafa d’aigua pot representar la diferència entre assecar-se o sobreviure

La recuperació després d’un incendi té lloc al seu ritme sense necessitat de la intervenció humana però, una intervenció adient la pot facilitar

Les accions a la zona que es va cremar per sobre de la Font del Gos no pretenen “reforestar” el vessant, sinó facilitar la recuperació del prat sec amb brolla, que representa un dels hàbitats característics  de la solana de la Serra de Collserola.

Eradicació de vegetació al·lòctona invasora i protecció de les espècies amenaçades

A les accions del GAF sempre que s’escau, aprofitem també per eliminar els exemplars que detectem d’espècies invasores indesitjables als espais naturals.

Hem col·laborat amb els companys de la plataforma SOS Delta del Llobregat en l’eradicació de planta invasora (principalment miraguà de jardí) a les pinedes no protegides de Gavà, així com amb Sant Quirze de Vallès Natura en la neteja popular a la Serra de Galliners.

Acció de recolzament a la cesquera (Saccharum ravennae) a la Pineda de Gavà

Fol·licles (fruits) de fals miraguà (Araujia sericifera) retirats de la zona de la Font de Santa Eulàlia al vessant barceloní de Collserola

Millores al viver forestal del Bosc Turull

Seguint en la línia d’anys anteriors, el grup de voluntaris encarregat de regar el viver que DEPANA té a l’Aula Ambiental del Bosc Turull ha permès disposar d’un gran nombre de plançons amb els quals realitzar les plantacions que organitza el Grup d’Acció Forestal.

La instal·lació aquest any d’un sistema de rec automàtic al viver ha facilitat de manera molt significativa la tasca de rec per part dels voluntaris. Aquest sistema funciona  per aspersió i s’activa un parell de setmanes per setmana. Amb aquesta millora els voluntaris del viver tan sols han de comprovar que els plançons més secs. Durant el 2017, hi ha hagut un total de sis voluntaris que s’han encarregat de regar i fer el seguiment del viver.

Un dels aspersors del Viver del Bosc Turull en acció

Del viver a la Natura. Plantar un plançó a la muntanya ve a ser com alliberar-lo de la presó del seu contenidor

Les plantacions han tingut lloc entre els mesos d’octubre i març/abril a les diferents zones que DEPANA té assignades d’acord amb el conveni de col·laboració amb el Consorci del Parc Natural de Collserola.  Entre d’altres,  cal destacar les actuacions que s’han fet a la Font del Gos, on DEPANA col·labora amb un projecte de diversificació curricular que està portant a terme l’Institut Barri Besos, de Barcelona.

Programa d’actuacions per a 2018

  • Consolidar el grup de voluntàries i voluntaris i simpatitzants que, de forma continuada, fan tasques de millora i consolidació de l’espai natural en la zona de la Font del Gos.
  • Continuar les accions a Collserola sota l’assessorament tècnic del Consorci del Parc Natural de Collserola. Aquestes actuacions tenen lloc en el marc del projecte de col·laboració acordat entre DEPANA i el Consorci del Parc Natural de Collserola. Intentar aconseguir per a aquestes activitats nous emplaçaments, preferentment fora del municipi de Barcelona.
  • Continuar la lluita contra les espècies invasores, tant a Collserola com al Delta del Llobregat, aquí en col·laboració amb els amics de SOS Delta Llobregat.
  • Continuar amb les col·laboracions al barri del Coll, Barcelona, tant amb el Centre Cívic com amb les entitats.
  • Continuar amb les col·laboracions amb l’agència per l’Agenda 21 Escolar. Mirar d’establir col·laboracions directes amb algunes escoles i/o instituts.
  • Incrementar contacte amb les entitats de Gràcia, Barcelona.
  • Incrementar els contactes i les col·laboracions amb grups d’infants i joves organitzats (agrupaments escoltes, esplais, etc).
  • Seguir pressionant s les empreses responsables d’infraestructures per tal que s’impliquen en la lluita contra les invasores.

Consulteu l’agenda de DEPANA i animeu-vos a participar en les accions del GAF!