Les entitats alerten que les batudes nocturnes en nuclis habitats generen alarma entre el veïnat i poden afavorir la dispersió de la pesta porcina africana. Reclamen una gestió com la de Bèlgica en l’erradicació de la pesta porcina africana
Després de la tercera reunió de l’Observatori del Senglar, celebrada el 13 de juliol, DEPANA i l’Associació Animalista LIBERA! denuncien que la Generalitat continua centrant la seva estratègia en l’abatiment massiu de senglars, sense incorporar les alternatives científiques defensades durant anys per les entitats dins la Taula i l’Observatori del Senglar (òrgans consultius creats pel mateix govern català).
DEPANA i LIBERA formen part de la Taula del Senglar i, actualment, DEPANA és l’única entitat ecologista membre de l’Observatori del Senglar. En aquests espais han presentat informes científics, propostes tècniques i alternatives de gestió no letal, entre les quals destaca la immunocontracepció avalada pels resultats del projecte, sota la direcció del Dr. Manel López-Béjar, degà de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (vegeu l’estudi Resultats del projecte d’immunocontracepció en senglars urbans i periurbans (2017-2021)).
Una crisi sanitària ignorada per l’Observatori del Senglar
DEPANA i LIBERA consideren especialment preocupant que, en plena crisi de la pesta porcina africana (PPA), en aquest organisme no se’n parli , sense abordar l’estratègia epidemiològica que justifica el dispositiu extraordinari desplegat per la Generalitat. Aquesta manera d’afrontar la crisi contrasta amb les recomanacions de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), l’Organització Mundial de Salut Animal (WOAH) i la FAO, que situen la bioseguretat, la vigilància passiva (detecció precoç i la retirada ràpida de carcasses (cadàvers)) com a mesures prioritàries per contenir la malaltia.
El cas de Bèlgica, una gestió modèlica en l’erradicació de la pesta porcina el 2018
La comparació amb Bèlgica és demolidora. Quan la PPA va arribar a Valònia el 2018, el virus es va erradicar en aproximadament 18 mesos, en una superfície d’uns 1.100 km² i amb una despesa estimada d’entre 8 i 10 milions d’euros.
La resposta no es va basar en matar més senglars. Es va prohibir la caça dins del focus d’infecció, atès que els trets poden dispersar els animals i, potencialment, el virus; es va tancar el perímetre afectat i es va desplegar un sistema intensiu de vigilància passiva i retirada sistemàtica de cadàvers, principal reservori de càrrega viral. El virus no va arribar mai a les explotacions porcines.
En canvi, Catalunya, que actua sobre una zona molt menor, ja ha compromès al voltant de 19 milions d’euros de despesa pública i manté tancats el parc i diversos municipis, mentre el problema continua sense resoldre’s.
La mateixa experiència belga mostra també els límits de la caça com a eina de regulació poblacional. Al cinturó exterior, on sí que es van realitzar reduccions cinegètiques, les captures de 2023 van tornar pràcticament als nivells previs a la crisi. En sistemes oberts, quan el dispositiu es relaxa, la població tendeix a recuperar-se.
Matar no redueix de manera sostinguda la densitat poblacional; la immunocontracepció sí, perquè actua sobre la reproducció i no genera el buit ecològic que atrau nous animals.
DEPANA i LIBERA reclamen que vigilància passiva (detecció de casos i retirada de cadàvers) i la bioseguretat siguin l’eix de la resposta davant la PPA (vegeu la notícia Bèlgica erradica la pesta porcina africana).
Les dades oficials qüestionen la proporcionalitat del dispositiu
Les dades publicades pel Departament d’Agricultura mostren la dimensió de l’operatiu desplegat. Segons l’actualització oficial del 16 de juliol, des de l’inici del dispositiu s’han capturat 9.128 senglars dins la zona infectada. Paral·lelament, des de l’1 de gener s’han capturat 26.587 senglars a la resta de Catalunya.
Durant la mateixa setmana es van analitzar 433 mostres, de les quals només 4 van resultar positives (0,9%). Des de la detecció del primer cas, s’han analitzat 9.357 senglars, dels quals 368 han estat positius i 8.989 negatius.
Per a DEPANA i LIBERA, aquestes dades obliguen a obrir un debat sobre la proporcionalitat del dispositiu i sobre l’eficàcia real d’una estratègia basada principalment en la captura i mort de senglars.
Disparar i més de nit, és una mala gestió epidemiològica
Les entitats alerten que els operatius nocturns amb armes de foc en zones urbanes i periurbanes estan generant una creixent preocupació entre el veïnat. Residents de Les Planes i d’Ullastrell han denunciat que s’han disparat trets durant la nit a pocs metres dels habitatges i la mort de senglars en ple nucli urbà deixant restes de sang i biològiques de l’animal sense aplicar el protocol de bioseguretat. Qüestionen tant els protocols de seguretat com la necessitat d’aquest tipus d’intervencions.
Segons DEPANA i LIBERA, la pressió cinegètica intensa, especialment de nit (el senglar és una espècie de comportament principalment nocturn) desplaça els senglars cap a zones habitades i pot afavorir la dispersió del virus, justament el contrari del que recomanen els organismes científics internacionals.
Alternatives ignorades des de fa tres anys
DEPANA, LIBERA recorden que ja l’any 2023 van presentar a l’Ajuntament de Barcelona, al Parc Natural de Collserola i a la Generalitat una Proposta de regulació de conflicte entre l’humà i el senglar a Collserola basada en la immunocontracepció per reduir de manera progressiva la població de senglars en zones urbanes i periurbanes.
El Parc Natural de Collserola —àrea acotada, amb una població delimitada i un perímetre controlat— reuneix precisament les condicions que fan viable aquest model de gestió no letal.
DEPANA i LIBERA reclamen a la Generalitat
- Reorientar l’estratègia de control de la PPA cap a les mesures recomanades per l’EFSA, la WOAH i la FAO.
- Prioritzar la bioseguretat, la vigilància passiva i la retirada ràpida de carcasses per davant de les batudes massives.
- Revisar els protocols dels operatius nocturns en zones habitades per garantir la seguretat de la ciutadania.
- Incorporar les propostes científiques presentades pels membres de la Taula i de l’Observatori del Senglar.
- Aplicar mesures de regulació poblacional no letals, com la immunocontracepció, especialment a Collserola.
- Rendir comptes sobre la despesa pública compromesa i els resultats obtinguts.
«La ciència no pot ser només un argument quan convé»
DEPANA i LIBERA lamenten que, després de tres reunions de l’Observatori del Senglar, les aportacions científiques continuïn sense traduir-se en canvis reals en l’estratègia de gestió.
Les entitats recorden que la seva posició es fonamenta en estudis científics revisats per experts independents, entre ells “Dinàmica poblacional del senglar (Sus scrofa): autoregulació ecològica i extracció cinegètica: una anàlisi dels seus límits estructurals”, així com en les recomanacions dels principals organismes internacionals especialitzats en sanitat animal.
Les actuacions en una emergència epidemiològica poden afectar greument una espècie autòctona amb funcions ecològiques rellevants (vegeu la notícia “El senglar, criminalitzat? Un animal en el punt de mira però clau en els ecosistemes” (3Cat).
«La Generalitat afirma que la gestió de la fauna s’ha de basar en criteris científics. Tanmateix, quan aquests criteris qüestionen l’estratègia actual, són sistemàticament ignorats. Catalunya necessita una política de gestió basada en l’evidència científica, la transparència i el principi de precaució, no una resposta centrada en l’eliminació d’animals», manifesten les entitats.
