Les entitats alerten que les batudes nocturnes poden afavorir la dispersió de la pesta porcina africana i reclamen una gestió com la de Bèlgica en l’erradicació de la pesta porcina africana
Després de la tercera reunió de l’Observatori del Senglar, celebrada el 13 de juliol, DEPANA i l’Associació Animalista LIBERA! denuncien que la Generalitat continua centrant la seva estratègia en l’abatiment massiu de senglars, sense incorporar les alternatives científiques defensades durant anys per les entitats dins la Taula i l’Observatori del Senglar (òrgans consultius creats pel mateix govern català).
DEPANA i LIBERA formen part de la Taula del Senglar i, actualment, DEPANA és l’única entitat ecologista membre de l’Observatori del Senglar. En aquests espais han presentat informes científics, propostes tècniques i alternatives de gestió no letal, entre les quals destaca la immunocontracepció Resultats del projecte d’immunocontracepció en senglars urbans i periurbans (2017-2021), avalada pels resultats del projecte, sota la direcció del Dr. Manel López-Béjar, degà de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Una crisi sanitària ignorada per l’Observatori del Senglar
DEPANA i LIBERA consideren especialment preocupant que, en plena crisi de la pesta porcina africana (PPA), en aquest organisme no se’n parli , sense abordar l’estratègia epidemiològica que justifica el dispositiu extraordinari desplegat per la Generalitat. Aquesta manera d’afrontar la crisi contrasta amb les recomanacions de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), l’Organització Mundial de Salut Animal (WOAH) i la FAO, que situen la bioseguretat, la vigilància passiva (detecció precoç i la retirada ràpida de carcasses (cadàvers)) com a mesures prioritàries per contenir la malaltia.
El cas de Bèlgica, una gestió modèlica en l’erradicació de la pesta porcina africana el 2018
La comparació amb Bèlgica és demolidora. Quan la PPA va arribar a Valònia el 2018, el virus es va erradicar en aproximadament 18 mesos, en una superfície d’uns 1.100 km² i amb una despesa estimada d’entre 8 i 10 milions d’euros.
La resposta no es va basar en matar més senglars. Es va prohibir la caça dins del focus d’infecció, atès que els trets poden dispersar els animals i, potencialment, el virus; es va tancar el perímetre afectat i es va desplegar un sistema intensiu de vigilància passiva i retirada sistemàtica de cadàvers, principal reservori de càrrega viral. El virus no va arribar mai a les explotacions porcines.
En canvi, Catalunya actua sobre una zona molt menor, ja ha compromès al voltant de 19 milions d’euros de despesa pública i manté tancats el parc i diversos municipis, mentre el problema continua sense resoldre’s.
La mateixa experiència belga mostra també els límits de la caça com a eina de regulació poblacional. Al cinturó exterior, on sí que es van realitzar reduccions cinegètiques, les captures de 2023 van tornar pràcticament als nivells previs a la crisi. En sistemes oberts, quan el dispositiu es relaxa, la població tendeix a recuperar-se.
Matar no redueix de manera sostinguda la densitat poblacional; la immunocontracepció sí, perquè actua sobre la reproducció i no genera el buit ecològic que atrau nous animals.
DEPANA i LIBERA reclamen que la vigilància passiva (detecció de casos i retirada de cadàvers) i la bioseguretat siguin l’eix de la resposta davant la PPA. Bélgica erradica la peste porcina africana Management of a Focal Introduction of ASF Virus in Wild Boar: The Belgian Experience (Gestió d’una introducció focal del virus de la Pesta Porcina Africana (PPA) en senglars: l’experiència belga).
Les dades oficials qüestionen la proporcionalitat del dispositiu
Les dades oficials publicades pel Departament d’Agricultura mostren la dimensió de l’operatiu desplegat.
Segons l’actualització oficial del 23 de juliol, des de l’inici del dispositiu s’han capturat 9.453 senglars dins la zona infectada. Paral·lelament, des de l’1 de gener s’han capturat 26.587 senglars a la resta de Catalunya.
Durant la mateixa setmana es van analitzar 480 mostres, de les quals només 4 van resultar positives (0,8%). Des de la detecció del primer cas, s’han analitzat 9.837 senglars, dels quals 372 han estat positius i 9.465 negatius. Per tant el 96,21% dels senglars abatuts estaven sans.
Per a DEPANA i LIBERA, aquestes dades obliguen a obrir un debat sobre la proporcionalitat del dispositiu i sobre l’eficàcia real d’una estratègia basada principalment en la captura i mort de senglars.
Disparar i més de nit, és una mala gestió epidemiològica
Les entitats alerten que els operatius nocturns amb armes de foc en zones urbanes i periurbanes és molt preocupant i pot resultar angoixant i perillós pels veïns d’aquestes zones. Veure matar un senglar i les seves cries pot provocar un impacte emocional fort en les persones, especialment en els infants.
Segons DEPANA i LIBERA, la pressió cinegètica intensa, especialment de nit (el senglar és una espècie de comportament principalment nocturn) desplaça els senglars cap a zones habitades i pot afavorir la dispersió del virus, justament el contrari del que recomanen els organismes científics internacionals.
Alternatives ignorades des de fa tres anys
DEPANA, LIBERA recorden que ja l’any 2023 van presentar a l’Ajuntament de Barcelona, al Parc Natural de Collserola i a la Generalitat una Proposta de regulació de conflicte entre l’humà i el senglar a Collserola basada en la immunocontracepció per reduir de manera progressiva la població de senglars en zones urbanes i periurbanes.
El Parc Natural de Collserola —àrea acotada, amb una població delimitada i un perímetre controlat— reuneix precisament les condicions que fan viable aquest model de gestió no letal.
DEPANA i LIBERA reclamen a la Generalitat
- Reorientar l’estratègia de control de la PPA cap a les mesures recomanades per l’EFSA, la WOAH i la FAO.
- Prioritzar la bioseguretat, la vigilància passiva i la retirada ràpida de carcasses per davant de les batudes massives.
- Revisar els protocols dels operatius nocturns en zones habitades per garantir la seguretat de la ciutadania.
- Incorporar les propostes científiques presentades pels membres de la Taula i de l’Observatori del Senglar.
- Aplicar mesures de regulació poblacional no letals, com la immunocontracepció, especialment a Collserola.
- Rendir comptes sobre la despesa pública compromesa i els resultats obtinguts.
«La ciència no pot ser només un argument quan convé»
DEPANA i LIBERA lamenten que, després de tres reunions de l’Observatori del Senglar, les aportacions científiques continuïn sense traduir-se en canvis reals en l’estratègia de gestió.
Les entitats recorden que la seva posició es fonamenta en estudis científics revisats per experts independents, entre ells DINÀMICA POBLACIONAL DEL SENGLAR (Sus scrofa): autoregulació ecològica i extracció cinegètica: una anàlisi dels seus límits estructurals, així com en les recomanacions dels principals organismes internacionals especialitzats en sanitat animal.
«La Generalitat afirma que la gestió de la fauna s’ha de basar en criteris científics”. Tanmateix, quan aquests criteris qüestionen l’estratègia actual, són sistemàticament ignorats. Catalunya necessita una política de gestió basada en l’evidència científica, la transparència i el principi de precaució, no una resposta centrada en l’eliminació d’animals», manifesten les entitats. Les actuacions en una emergència epidemiològica poden afectar greument a una espècie autòctona amb funcions ecològiques rellevants
