Un nou comunicat internacional alerta que la manca de coordinació entre els estats espanyol i portuguès posa en risc el futur d’una mateixa població de llops.
El llop ibèric (Canis lupus signatus) no entén de fronteres. Tot i formar una única població biològica compartida entre els estats espanyol i portuguès, continuen aplicant polítiques de conservació radicalment diferents: mentre Portugal manté la protecció estricta de l’espècie, a l’estat espanyol se n’ha tornat a permetre la caça i control letal en bona part del territori situat al nord del Duero.
Davant d’aquesta situació, un conjunt d’organitzacions europees de conservació —entre les quals DEPANA, a través del Fondo para la Protección del Lobo Ibérico— ha fet públic un comunicat reclamant que el llop sigui gestionat com el que és: una única població transfronterera que necessita polítiques coordinades entre tots dos estats.
Un llop protegit a Portugal pot morir a l’estat espanyol
El comunicat recorda una realitat paradoxal: un llop nascut i protegit legalment a Portugal pot travessar la frontera i ser abatut legalment a l’estat espanyol.
Aquesta situació no només compromet els esforços de conservació portuguesos, sinó que contradiu els criteris ecològics amb què s’han de gestionar les poblacions de grans carnívors. Diverses sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea han establert que l’estat de conservació del llop s’ha d’avaluar sobre el conjunt de la seva àrea de distribució natural, i no segons les fronteres administratives.
Portugal manté la protecció estricta
Malgrat que la Unió Europea va rebaixar el nivell de protecció del llop dins la Directiva Hàbitats el 2025, Portugal ja ha anunciat oficialment que mantindrà la protecció estricta de l’espècie fent ús de les possibilitats que ofereix la legislació europea. El país protegeix el llop des de l’any 1988, sis anys abans que aquesta protecció fos obligatòria a escala comunitària.
En canvi, a l’Estat s’ha revertit la prohibició general de caçar llops al nord del Duero, fet que incrementa el risc per a una població que continua presentant un estat de conservació desfavorable.
Una proposta basada en la cooperació
Les organitzacions impulsores del comunicat proposen crear una estructura permanent de cooperació entre ambdòs estats, inspirada en el model que ha permès recuperar el linx ibèric.
Entre les mesures que plantegen hi ha:
- elaborar una estratègia conjunta de conservació;
- realitzar un únic cens anual compartit;
- coordinar el seguiment científic de la població;
- harmonitzar les mesures de coexistència amb la ramaderia;
- garantir finançament europeu estable per a la prevenció dels danys i la conservació del llop.
Conservar el llop és compatible amb la ramaderia
El comunicat subratlla que la protecció del llop ha d’anar acompanyada de mesures eficaces de suport als ramaders. Les experiències desenvolupades en diferents països europeus demostren que la combinació de gossos de protecció, tancaments adequats, compensacions àgils i assessorament tècnic permet reduir de manera molt significativa els atacs al bestiar.
Per aquest motiu, les entitats reclamen que la futura política europea destini recursos específics perquè la convivència entre el llop i les activitats ramaderes sigui una realitat.
El compromís de DEPANA
DEPANA comparteix plenament aquesta demanda de cooperació internacional i considera que la conservació del llop només serà possible si les decisions polítiques es fonamenten en l’evidència científica i en una visió conjunta de tota la població ibèrica.
En un moment en què la protecció legal del llop s’ha debilitat en diversos territoris europeus, és més necessari que mai reforçar la cooperació entre administracions, impulsar mesures de coexistència i garantir que aquesta espècie emblemàtica continuï exercint el seu paper fonamental en els ecosistemes.
