Comunicat
Davant la mort de Cachou
Mai és un bona noticia per als conservacionistes la mort d’un ós bru a la Val d’Aran. Especialment quan es tracta d’un mascle adult, sà i en bones condicions que ha superat sense novetats la hivernada. Els indicadors sobre ell semblaven òptims i, a més, estava cridat a aportar el seu llinatge a l’homogènia colònia ursina de casa nostra. Ell era l’únic descendent conegut de Balou (mort en accident fa uns tres anys) i, per tant, aportava important variacions en la genètica successòria dominant del veterà Pyros (desaparegut i donat per mort l’any passat, en principi per causes naturals). Aquesta frustració no ens ha de conduir a especular sobre aquest trist final. Tampoc les tèbies reaccions oficials de presentar-lo com un “ós conegut per la seva ferocitat” ens han de desviar del rigor que és l’únic capital al que podem apel·lar.
En aquests moments de confinament no estem en condicions de verificar directament res dels esdeveniments, més enllà d’esperar que els organismes responsables (Conselh Generau d’Aran i Generalitat de Catalunya) compleixin amb les seves obligacions. Igualment, hem d’atendre les conclusions definitives de la necròpsia de l’animal i la seva ulterior anàlisi toxicològica per poder emetre un judici de valor amb tots els elements. Òbviament estem amatents a la situació i segons dictamini l’examen acurat per part la unitat encarregada de la Facultat de Veterinària de la UAB, prendrem un posicionament. De moment entenem que més enllà d’expressar la nostra profunda preocupació, seguim pendents de la informació que se’ns faci arribar i que aquesta sigui fiable, transparent i rigorosa.
Cal recordar que l’ós bru és una espècie protegida i catalogada en perill d’extinció. Qualsevol intervenció humana que hagi pogut tenir a veure amb aquest luctuós succés seria revisable en seu penal com un presumpte delicte contra la fauna amenaçada. Per tant, és obvi que no restarem indiferents a qualsevol dada que es pugui verificar en aquesta línia.
DEPANA ha estat en primera línia de la defensa de l’ós des de 1987, tot aportant dades de la relicta població que hi havien en aquell moment. Igualment, l’entitat va dur una campanya discreta però constant de sensibilització ambiental en escoles de les comarques pirinenques que tenen óssos entre el 1997 i el 2011, cosa que hem pogut reprendre aquest 2019. A l’actualitat fem també seguiment sobre el terreny dels indicis dels plantígrads (especialment a primavera), tot mantenint un contacte regular amb tots els sectors socials i econòmics concernits, motiu pel qual cal ser prudents abans de pronunciar-nos.
(ACN/Conselh Generau d’Aran) ccma.cat
Barcelona, 16 d’abril de 2020
