Per segon cop aquest any, un grup de treballadors de l’empresa automobilística Nissan van dur a terme una acció de restauració d’un punt del Torrent de la Betzuca al seu pas per Sant Quirze del Vallès. Aquests treballadors van realitzar l’activitat en el marc del programa de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de la empresa Nissan. Com en l’ocasió anterior tornem a felicitar, tant a l’empresa com al treballadors participants, per la seva implicació voluntària i solidària en favor del medi ambient.
Aquesta jornada de voluntariat ambiental va ser organitzada per Sant Quirze del Vallès Natura i DEPANA, amb el suport de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès i l’assessorament tècnic de l’empresa de bioenginyeria Naturalea. (Cliqueu sobre les imatges per a ampliar-les)
El Torrent de la Betzuca, neix al massís de Sant Llorenç del Munt i recorre els municipis de Matadepera, Terrassa i Sant Quirze del Vallès. A Sant Quirze del Vallès, durant un tram, canvia en nom pel de Riera de Can Barra i abandona Sant Quirze com a Riu Sec. A l’alçada de Ripollet el Riu Sec desemboca en el Riu Ripoll i aquest ho fa al Riu Besòs.
El Torrent de la Betzuca està situat al nord-oest de la Serra de Galliners, un dels darrers espais forestals de la Plana del Vallès. Forma part del connector biològic de l’anomenada Via Verda, entre el massís de Sant Llorenç i la Serra de Collserola. Aquest connector facilita la diversitat genètica de la fauna i la permeabilitat ecològica entre aquestes dues serralades.
El seu paper de connector biològic fluvial entre Sant Llorenç i la Mar Mediterrània mitjançant els rius Ripoll i Besòs el fa també un element especialment important per afavorir la biodiversitat, al aportar hàbitats aquàtics i de ribera.
El fet de tenir garantit un cabal procedent de l’abocament d’aigua de la depuradora de Matadepera li permet esmorteir l’efecte de l’estiatge mantenint la condició de curs d’aigua permanent. La presència de fauna és veu molt afavorida per aquesta circumstància.
Alguns dels representants de la fauna que es van observar durant l’activitat
Objectius i organització de la feina
L’objectiu de l’acció va ser millorar les condicions d’un tram del Torrent de la Betzuca proper a Can Pallàs. Pel matí es van dedicar els esforços a l’eradicació de la canya i la retirada de deixalles. A la tarda es van elaborar i instal·lar dues feixines vives i es van plantar alguns plançons d’espècies pròpies de la vegetació de ribera.
Eradicació de canya
Les aigües clares del Torrent de la Betzuca i l’exuberant vegetació de les seves ribes no dóna la impressió de que es tracti d’un indret amb un medi ambient amb algunes amenaces. Tanmateix, la proliferació de la invasiva canya és una de les amenaces que pateix.
La canya (Arundo donax), tan útil per a la pagesia tradicional pels seus diversos usos, representa per contra un problema en els nostres cursos d’aigua. Malgrat estar tan associada al paisatge de la nostra terra és nadiua de d’Àsia. Es tracta d’una espècie exòtica invasora, considerada una de les 100 més nocives a escala mundial.
Pel seu ràpid creixement, desplaça la vegetació autòctona de ribera, sobretot en espais degradats, on impedeix la seva regeneració natural. La seva presència a la llera dificulta el desguàs en cas de riuades i, al desprendre-se’n, embussa ponts i facilita el desbordament.
Per a eradicar-la, no n’hi ha prou amb tallar-la. Cal eliminar el seu rizoma que forma un entramat molt feixuc d’arrencar. Això precisament és el que és va fer durant la sessió de mati. La prova de la feina feta son les dues saques de canya, i sobretot la saca plena de rizomes, que es va aconseguir omplir.
Retirada de deixalles
La presència de restes de deixalles és una altra de les amenaces que pateix el medi en el Torrent de la Betzuca. Una part de les deixalles són residus heretats d’èpoques passades amb menys consciencia mediambiental. Els torrents i les rieres han estat el destí d’abocaments il·legals de runa i els més diversos materials. En aquesta acció, per exemple, es van desenterrar de la llera un bon grapat de metres de retalls de moqueta i restes d’objectes de plàstic.
Actualment els residus sòlids que solen acabar als cursos d’aigua són les tristament famoses tovalloletes humides i les bosses i fragments d’embolcalls de plàstic. Com ja hem dit, una bona part del cabal d’aquest torrent prové de la depuradora de Matadepera. Quan es produeixen episodis de pluges torrencials les depuradores no poden retenir, o no arriben a rebre, tot el cabal d’aigua que circula pel clavegueram. En aquestes ocasions, part dels residus sòlids són arrossegats cap el medi natural. Per aquest motiu no és infreqüent trobar-los mig amagats entre la vegetació de la riba o escampats o enterrats per la llera.
Cal refrescar-se de tant en tant i també un recés per dinar
Les accions de voluntariat tenen sempre també un component lúdic i de relació personal. Un gest senzill com parar una estona i compartir l’aigua fresca d’un càntic dóna lloc a moments de companyonia entre els participants. I què dir del dinar plegats gaudint de l’entorn natural?
Les tasques de restauració: feixines i plantada
En acabat de dinar, es van collir branques de salze per a la confecció de feixines vives. A l’acció anterior de voluntariat mediambiental protagonitzada per personal de Nissan també es va dur a terme aquesta tasca. Es tracta d’una tècnica de bioenginyeria per a la l’estabilització i la revegetació de la riba. Les branques de salze es disposen en feixos que es disposen semienterrats a la riba en punts amb tendència a l’erosió. Al arrelar les branques donen lloc a nous salzes que consoliden el sòl i eviten la colonització per les canyes.
També en aquesta ocasió, per facilitar la recuperació de l’entorn, es va procedir a plantar alguns exemplars de lliri groc i càrex.
Enllestida la feina i assolits els objectius només resta recollir el material i fer-se la foto final de comiat. Així finalitza una jornada de voluntariat amb una nova empenta, petita però efectiva, per un món millor.
