El passat 21 d’octubre el Grup d’Acció Forestal (GAF) de DEPANA va dur a terme la primera acció de la nova campanya 2018-19 d’intervencions a favor dels espais naturals del nostre país. L’actuació va tenir lloc en la zona cremada de la zona de la Font del Gos-Can Notari, que va patir un incendi forestal el juliol de 2015.
Les accions en l’àmbit de Collserola es fan sota l’assessorament tècnic del Parc Natural de Collserola, en el marc dels acords de col·laboració entre DEPANA i el Consorci del Parc Natural de Collserola. Són de destacar també les tasques que, coordinades amb les del GAF, realitza periòdicament en aquest sector alumnat de l’Institut Barri Besòs de brcelona.
Un grup de famílies de l’Associació Cultural Ballets de Catalunya, protagonistes de l’acció a la Font del Gos
Ballets de Catalunya és una entitat sense ànim de lucre fundada l’any 1953, que es dedica a la recuperació de les danses tradicionals i populars dels Països Catalans i a la seva difusió arreu.
Dins de les commemoracions del 65è aniversari de l’associació, van decidir oferir per als nens i la resta de socis de l’entitat l’oportunitat de plantar un arbre en una trobada festiva a la natura. L’activitat es fa en col·laboració amb DEPANA, que va facilitar les eines i els planters.
En total van ser 51 les persones participants. Es van plantar 52 plançons d’alzina, roure cerrioide, llentiscle i arbocer. Al mateix temps es va revisar l’estat dels plançons plantats en campanyes anteriors i es va controlar la presència d’espècies exòtiques invasores.
Agraïm la iniciativa de les famílies de l’Associació Cultural Ballets de Catalunya i desitjem que la seva iniciativa animés a d’altres entitats a seguir el seu exemple d’amor per la natura.
L’acció comença amb la distribució del material necessari
La primera tasca és pujar les eines i els plançons fins la zona on s’actuarà
Abans de començar, l’Albert ens fa una petita introducció sobre DEPANA i el GAF
Com en altres ocasions, assistim a una “master class” a càrrec d’en Xavi, que ens alliçona sobre com plantar els plançons.
Comença la feina i la plantada es generalitza en la part baixa de la zona que va cremar i al llarg del camí que puja fins el mirador de Montbau
Un cop acabada la feina, arriba el moment de fer-la petar i descansar una mica
I no pot faltar la foto de comiat…
A la zona afectada per l’incendi de 2015 es pot observar el procés de regeneració
En la tercera temporada després de l’incendi, apreciem desenvolupament de la comunitat vegetal del típic prat sabanoide d’albellatge dels solells dels vessants barcelonins de Collserola (Hyparrhenietum hirto-pubescentis). Són precisament els incendis els que han afavorit l’aparició d’aquesta comunitat. La pràctica tradicional del pasturatge la mantenia, en impedir la successió natural cap a la màquia o el bosc.
Sense aquests factors, la dinàmica de la successió natural porta al desenvolupament progressiu de la vegetació potencial de la zona caracteritzada per la màquia i l’alzinar. Actualment en el Parc Natural de Collserola els prats secs es consideren un hàbitat d’especial interès per al manteniment de la biodiversitat.
L’estat dels plançons de campanyes anteriors és satisfactori
L’objectiu de les plantades d’arbres i arbusts ha de ser el d’afavorir la delimitació del perímetre de l’àrea de prat sec. Hem de fer un seguiment de la seva evolució i limitar la plantació a la part baixa i a les vores del camí que puja al Mirador de Montbau.
La supervivència de més del 90% dels plançons plantats es deu, en bona mesura, a la cura que tenen els voluntaris que durant l’estiu proporcionen regs de suport als exemplars plantats més recentment.
Els prats secs són vulnerables a la propagació d’algunes espècies exòtiques invasores
Hem pogut observar la presència puntual d’alguna d’aquestes espècies que cal eradicar així que es detecten.
El seneci enfiladís Senecio angulatus, oriünd de Sud-àfrica, l’hem trobat en aquest sector més d’un cop
El seder, Gomphocarpus fruticosus, també nadiu de Sud-àfrica es troba sovint als turons àrids de Barcelona
Durant la jornada també vàrem poder comprovar com la fauna també està present en aquest hàbitat.
El terra remogut en alguns llocs ens delata l’activitat dels senglars a la recerca de cucs, larves i herbes arrels comestibles.
La vegetació llenyosa disseminada pel prat sec, amb petits arbres i arbusts, serveix de suport i refugi, suport físic i aliment a algunes espècies d’ocells i insectes. Els prats secs ens poden semblar hàbitats degradats, però hi ha una fauna que troba en ells refugi i recursos per sobreviure. Molt sovint ens passen desapercebuts si no parem atenció.
Encara que no és una bona imatge, es pot reconèixer la silueta d’una mallerenga blava (Parus caeruleus) en aquestes branques d’un dels ametllers que varen sobreviure a l’incendi del juliol de 2015.
Sobre les branques d’un aladern i un ullastre van aparèixer dos grups de vespes mascles (Polistes bischoffii).
