Barcelona, 14 de juny de 2018
Durant la primavera d’aquest 2018, l’ós Goiat (reintroduït al Pirineu al 2016) ha estat protagonista de diversos danys al bestiar domèstic en diferents indrets de la Val d’Aran.
Aquests atacs s’ han produït, en algunes ocasions, molt a prop de nuclis rurals (sempre per la nit) i han començat a generar una certa alarma social entre la població aranesa, sense que pel moment el Conselh Generau d’Aran (CGA) hagi pres cap mena de mesura al respecte.
A DEPANA sempre hem defensat que la convivència entre els habitants del Pirineu i la població d’óssos és perfectament possible i lamentem els fets que s’han anat produint aquestes darreres setmanes. En aquest sentit, esperem la ràpida actuació de les autoritats competents per tal d’ evitar més situacions similars. Fins ara, el grau de conveniència després de 20 anys des de la reintroducció de la primera óssa de soca eslovena, ha estat més que satisfactòria. La població d’óssos ha anat incrementant-se i el nivell de conflictivitat es troba en un punt força acceptable. Nogensmenys, pot ser que un sol ós, Goiat -el darrer nouvingut-, pugui fer ret rocedir aquests 20 anys per la seva aparent manca d’adaptació, segons la informació actualment disponible.
Des de DEPANA, davant el comportament de l’ós Goiat , pensem que ja fa setmanes que s’haurien hagut d’activat mesures dissuasòries per tal d’evitar aquest comportament anòmal. Cal recordar que Goiat disposa d’ un sistema de seguiment GPS i que, per tant, no és tant complicat conèixer la seva ubicació i prevenir aquests atacs i allunyar-lo immediatament de les zones habitades. Cal dissuadir-lo amb els mitjans adients i evitar que aquests fets es tornin a reproduir. Pensem que ja s’ha fet tard i no entenem a què espera el CGA a activar aquest protocol.
A més a més, hem pogut constatar que en alguns dels atacs no s’havien pres les mesures necessàries per evitar el conflicte, més tenint en compte que al 2017 ja es van produir els mateixos fets amb el mateix protagonista.
Entenem i compartim la incertesa i desànim del sector ramader aranès davant l’escassa informació que s’ofereix a la ciutadania en general, i a ells en particular, per part de les administracions responsables. Si més no, resulta sorprenent que els socis del programa PirosLIFE no assumeixin les responsabilitats i les obligacions atorgades pels fons europeus destinats a la conservació de l’ós bru al Pirineu. No podem retrocedir els avenços assolits en aquests anys per un sol individu aparentment conflictiu.
Publicacions en premsa:
El Punt Avui – 17/06/2018
ACN Vielha – 15/06/2018
El Periódico – 10/06/2018
