- Les entitats ambientals SEO/BirdLife, Picampall, GEPEC-EdC, Cory’s, ICO, DEPANA i IPCENA – Ecologistes de Catalunya denuncien que la inacció de la Generalitat davant la caça d’ocells aquàtics n’accelera el declivi, i exigeixen mesures urgents per aturar el col·lapse de les poblacions.
- Cada any, una mitjana de 46.406 ocells migratoris i hivernants són abatuts en àrees protegides o als camps d’arròs durant la seva època més crítica de repòs.
L’inici del període hàbil de caça d’aquest mes d’octubre torna a sotmetre els fràgils ecosistemes del Delta de l’Ebre a una pressió insostenible. Ni la superfície agrícola d’arrossars ni els espais naturals protegits – com les llacunes de l’Encanyissada, el Garxal, les Olles, Canal Vell, els aiguamolls limítrofs a l’Aufacada i l’illa de Buda, emparades pel Parc Natural i la Xarxa Natura 2000 – es lliuren d’aquesta activitat que redueix sense treva a les poblacions d’ocells salvatges. Cada any, una mitjana de 46.406* ocells migradors i hivernants són abatuts en àrees protegides o en els camps d’arròs durant l’època més crítica de repòs.
Tant l’informe sobre l’“estat de les poblacions d’anàtids hivernants de Catalunya”, elaborat per la Direcció General de Polítiques Ambientals i de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, com l’informe “anàtids en declivi, les vuit espècies no catalogades” de SEO/BirdLife coincideixen a assenyalar que espècies d’anàtids comuns i emblemàtics presenten tendències poblacionals negatives alarmants i actuen com a termòmetre de la deterioració dels aiguamolls.
Davallada d’espècies d’anàtids accentuada per l’activitat cinegètica
Les dades científiques confirmen una regressió preocupant en diverses espècies d’anàtids cinegètics, amb un enfonsament de les seves poblacions a Catalunya que supera la mitjana de la resta de l’Estat. Aquesta situació afecta de manera alarmant a espècies com el xibec, que registra 1.021 captures cada any tot i patir un declivi anual del -9,63% (amb una població actual que no arriba ni al 22,5 % de la que hi havia fa cinc anys); l’ànec xiulador, que pateix una caiguda del -6,56% en el territori català i del -2,9% en el conjunt d’Espanya amb 934 captures autoritzades al Delta; l’ànec cuallarg, que presenta un descens del -4,73% a Catalunya i del -4,9% en els censos estatals mentre es continuen caçant 1.255 exemplars a l’any només al Delta; el xarxet, que mostra un descens anual del -4,98% i 4.698 exemplars caçats anualment; l’ànec griset, amb un declivi continu del -0,32% , ha patit un descens del 62% al Delta en els últims anys on, tot i així, es registra una caça de 1.590 exemplars cada temporada; i la fotja comuna, immersa en un declivi acusat del -5,31% anual que va coincidir amb més de 3.000 captures en l’última temporada.
Altres espècies que mostren un declivi moderat són l’ànec collverd, amb una caiguda del -1% a Catalunya i del -2% a nivell estatal, i l’ànec cullerot, amb un -1,92% en el territori català i 23.343 i 3.645 individus abatuts respectivament cada any. A tot plegat s’hi afegeix la preocupant gestió ambiental evidenciada en el cas del becadell comú —recentment catalogada com Gairebé Amenaçada (NT) en la Llista Vermella de la UICN a nivell global—, de la qual es van registrar 42.000 captures a Catalunya en tan sols set anys, i de la polla d’aigua, per a la qual es concedeixen autoritzacions excepcionals de caça sense un sol estudi científic que avaluï el seu impacte o garanteixi la viabilitat poblacional de les espècies.
Les entitats ambientals de Catalunya, denuncien la greu irresponsabilitat de les administracions per mantenir la condició d’espècies cinegètiques els ocells aquàtics que pateixen descensos poblacionals continuats i severs. Sotmetre a extracció i pressió cinegètica a poblacions en declivi compromet directament la seva viabilitat i contravé el principi de precaució ambiental.
A més, SEO/BirdLife destaca la manca d’evidències científic-tècniques que avalin les dades on se sustenten les quotes de caça, les quals haurien de garantir la conservació de les espècies i la sostenibilitat de l’activitat cinegètica.
Imatge 1: Estadístiques de caça anual a Catalunya per a vuit espècies d’ocells aquàtics. Es mostra el nombre total d’exemplars abatuts per espècie i el percentatge de declivi poblacional anual estimat per a cadascuna.
El declivi dels ocells aquàtics i la importància estratègica del Delta de l’Ebre
El declivi dels ocells aquàtics en els aiguamolls no és un fenomen aïllat, sinó el reflex d’una deterioració ambiental generalitzada. Els censos oficials confirmen que les poblacions d’anàtids cinegètics i hivernants pateixen una reducció any rere any (Figura 1). Aquesta disminució concorda plenament amb l’indicador d’aigües continentals del Observatori del Patrimoni Natural de Catalunya, que certifica una pèrdua del 40% en l’índex d’abundància de la fauna aquàtica entre 2002 i 2023.
Figura 1. Evolució del nombre d’ocells aquàtics hivernants censades a Catalunya entre 2012 i 2025. Els punts representen els valors anuals registrats i la línia discontínua indica la tendència estimada. La línia contínua i la banda ombrejada mostren la predicció d’un GLM binomial negatiu i el seu interval de confiança del 95%.
Aquests resultats posen de manifest, una vegada més, la importància del Delta de l’Ebre com una de les principals zones humides de l’Estat per a la hivernada d’ocells aquàtics, on de mitjana es concentren aproximadament tres quartes parts del total d’individus censats. Aquesta elevada proporció destaca el paper fonamental del Delta com a àrea d’alimentació, refugi i descans, i subratlla la necessitat de conservar els seus hàbitats i garantir el seu bon estat ecològic per a mantenir les poblacions d’ocells aquàtics.
Incompliment de la Directiva Ocells i vulneració de la Llei de Caça
L’activitat cinegètica posa en risc extrem els últims refugis del litoral mediterrani català per a espècies en perill crític d’extinció com el xarxet marbrenc, la fotja banyuda o l’ànec capblanc. La caça accidental per confusió és una de les majors amenaces per a aquests ocells estrictament protegits i, modalitats de caça nocturna com les “tirades de lluna” impedeixen distingir al xarxet comú del xarxet marbrenc. Mentre que el “barreig”, batuda massiva de fotja comuna, fa impossible detectar la escassíssima fotja banyuda.
Aquestes pràctiques tradicionals al Delta de l’Ebre, són incompatibles amb els plans de recuperació d’espècies en extinció i suposen un incompliment de la Directiva europea d’Ocells (2009/147/CE), la qual obliga als Estats membres a garantir la protecció estricta de les espècies amenaçades. Per a garantir la viabilitat de les poblacions es necessiten dades actualitzades i específiques sobre la seva mida i tendència poblacional, distribució, productivitat, mortalitat, captures, quotes i capacitat real de control. Així mateix, les entitats ambientals, posen en dubte l’autorització de les modalitats de caça nocturnes “tirades de lluna” i “barreig”, ja que contradiu la Llei de Caça espanyola i les reglamentacions cinegètiques que prohibeixen expressament caçar en condicions de baixa visibilitat que impedeixin la identificació clara i inequívoca de les peces. En no complir-se els requisits mínims de visibilitat i identificació, aquestes modalitats es converteixen en sistemes de caça no selectius i il·legals.
La responsabilitat final de continuar autoritzant la caça d’espècies en declivi recau en el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, institució competent en matèria cinegètica que ha ignorat de manera sistemàtica les peticions per a limitar o prohibir la seva caça, posant en risc imminent a espècies en perill d’extinció.
Per això, entitats ambientals de Catalunya, reclamen l’adopció de mesures urgents, com la moratòria i la prohibició de caça d’espècies en declivi, juntament amb una restauració efectiva dels ecosistemes. En l’actual escenari de canvi climàtic i crisi de biodiversitat, no podem permetre que el benefici sectorial i la pressió cinegètica representin una amenaça addicional que porti al límit l’estabilitat dels nostres entorns naturals.
*46.406 ocells aquàtics abatuts de mitjana cada any a Catalunya del 2018 al 2024. Les dades representen únicament les captures de collverd, ànec cullerot, ànec griset, xibec, ànec xiulador, xarxet comú, fotja i becadell. Altres espècies com la polla d’aigua, queden fora d’aquestes estadístiques al no figurar com a espècies objecte de caça en la regulació autonòmica.
Entitats: SEO/BirdLife, Picampall, GEPEC, Cory’s, ICO, DEPANA i IPCENA – Ecologistes de Catalunya.
