Unes 25 persones van assistir el 22 d’octubre a la seu de DEPANA a la xerrada «Les formigues de Catalunya». La investigadora del CREAF Olga Boet hi va presentar la diversitat d’aquests insectes i el paper que tenen en els ecosistemes.
Dijous 22 d’octubre, la seu de DEPANA, al carrer de Sant Salvador de Barcelona, va acollir la xerrada «Les formigues de Catalunya», a càrrec de la doctora Olga Boet. L’activitat era gratuïta, amb inscripció prèvia, i hi van assistir unes 25 persones, entre persones sòcies i públic interessat en la natura.
La Dra. Olga Boet és biòloga i investigadora postdoctoral al CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), on participa en el projecte FOREST-LED, que estudia l’evolució dels boscos. Aquest any 2026 s’ha doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi Competition, environmental filtering and functional diversity in ant communities, dirigida pels doctors Javier Retana i Xavier Arnan. Fa anys que estudia les formigues, des dels boscos de pi negre del Parc Nacional d’Aigüestortes fins a centenars de comunitats de formigues de tot Europa. A més, la Institució Catalana d’Història Natural li acaba de concedir l’Ajut a la Dona Naturalista 2026 per estudiar les formigues alpines a les màximes elevacions de Catalunya.
Durant la xerrada, la Dra. Boet va fer un recorregut per les diferents espècies de formigues del país i va explicar la funció que tenen en el bon funcionament dels ecosistemes. A Catalunya s’han citat unes 185 espècies de formigues. Tot i que sovint passen desapercebudes, són peces clau dels nostres hàbitats: remouen i airegen el sòl, dispersen llavors, reciclen matèria orgànica i són bones indicadores de la salut dels ecosistemes. També hi ha espècies exòtiques invasores, com la formiga argentina, que desplacen les formigues autòctones.
Què determina quines formigues viuen en un lloc?
La recerca de la Dra. Boet intenta respondre aquesta pregunta. Els seus estudis mostren que, a gran escala, és sobretot el clima i les condicions ambientals el que «filtra» quines espècies poden viure en un territori. En canvi, la competència entre espècies guanya pes a les regions més càlides, com la Mediterrània, on les condicions afavoreixen l’activitat de les formigues.
També ha estudiat l’anomenada «diversitat fosca», és a dir, les espècies que podrien viure en un indret però que no hi són. Aquesta diversitat oculta és més gran al sud d’Europa, especialment a les zones de muntanya, i augmenta en els llocs on abunden les formigues dominants, que acaben excloent altres espècies.
Un bon exemple d’aquest domini el va trobar en un estudi als boscos de pi negre d’Aigüestortes: de les més de 92.000 formigues identificades, més del 99% eren d’una sola espècie, la formiga roja Formica lugubris, molt territorial i capaç de condicionar tota la comunitat.
La xerrada va acabar amb un torn de preguntes en què les persones assistents van poder resoldre dubtes i compartir les seves observacions.
Amb activitats com aquesta, DEPANA vol apropar el coneixement de la biodiversitat a la ciutadania, perquè conèixer la natura que ens envolta és el primer pas per protegir-la. Agraïm a la Dra. Olga Boet la seva generositat i a totes les persones assistents la seva participació.
Si no us voleu perdre les properes activitats, consulteu l’agenda al nostre web.
