L’entitat considera que la reforma de l’article 5.3 de la Llei d’espais naturals genera incerteses sobre la jerarquia dels instruments de planificació dels espais naturals protegits
DEPANA ha fet públic el seu posicionament sobre la modificació parcial de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, inclosa en el Projecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2026.
L’entitat centra la seva anàlisi en la nova redacció de l’article 5.3 de la norma, que regula els plans de protecció del medi natural i del paisatge (PPMNP). Fins ara, aquests plans tenien, pel que fa a l’ordenació dels usos del sòl, la naturalesa jurídica pròpia dels plans directors urbanístics. Amb la reforma, passen a definir-se com a instruments que poden ser desenvolupats o complementats per altres instruments d’ordenació i de gestió dels espais naturals protegits.
Segons DEPANA, la nova redacció manté el caràcter determinant dels PPMNP respecte de l’ordenació urbanística municipal, però elimina la referència expressa al seu rang equivalent al dels plans directors urbanístics. L’entitat considera que aquest canvi planteja dubtes sobre la seva posició dins la jerarquia dels instruments de planejament.
En el seu posicionament, DEPANA assenyala que la legislació estatal en matèria de patrimoni natural i biodiversitat preveu diferents instruments de planificació i gestió, com ara plans de maneig, plans d’ús i gestió o plans de conservació d’espècies, i considera positiu que aquests instruments quedin recollits dins la regulació catalana. Tanmateix, manifesta la necessitat d’analitzar amb més profunditat l’abast de les modificacions introduïdes.
L’entitat també recorda que una gran part dels espais inclosos al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i a la Xarxa Natura 2000 continuen sense disposar dels instruments de planificació previstos per la normativa. Igualment, destaca que diversos espais de protecció especial, entre ells algunes Reserves Naturals Parcials, encara no compten amb cap instrument aprovat.
DEPANA posa com a exemple el cas del delta del Llobregat, on les reserves naturals parcials de la Ricarda-Ca l’Arana i del Remolar-Filipines, declarades l’any 1987, continuen sense disposar del pla especial previst des de principis de la dècada de 1990. Segons l’entitat, aquesta situació obliga a aclarir quin encaix tindrien els nous instruments previstos per la reforma quan no existeixi un PPMNP aprovat.
L’organització considera igualment necessari aclarir els efectes jurídics i la capacitat d’incidència dels plans d’usos o de maneig respecte d’altres instruments de planejament territorial i urbanístic, així com les garanties associades als seus procediments d’aprovació.
Com a conclusió, DEPANA manifesta la seva preocupació per les conseqüències que pugui tenir la nova redacció de l’article 5.3 de la Llei d’espais naturals i expressa la seva desconfiança respecte de les intencions que hi pugui haver rere aquesta modificació. L’entitat reclama més informació i una anàlisi més aprofundida durant la tramitació parlamentària i demana que la reforma no sigui aprovada en els termes actuals.
