Nova acció de restauració a les parcel·les de Gavà

DEPANA planta espècies autòctones per consolidar hàbitats d’interès comunitari al Delta del Llobregat

Diumenge 2 de novembre va tenir lloc una nova acció de restauració ambiental a les parcel·les de Gavà, amb la participació de vuit voluntaris i voluntàries. Com és habitual, es va comprovar el nivell freàtic, que es manté estable a una profunditat d’un metre aproximadament. Durant la jornada es van plantar 35 mates de jonc boval (Scirpoides holoschoenus) i 26 mates de cesquera (Tripidium ravennae = Saccharum ravennae), dues espècies característiques de l’hàbitat d’interès comunitari 2190, recollit al codi CORINE de la Unió Europea amb la referència 16.34 “Jonqueres de jonc boval i herbassars graminoides de cesquera, de depressions humides de les interdunes litorals”.

A més, al petit clot excavat per al control del nivell freàtic —a un metre de profunditat— es van plantar, amb caràcter experimental, dues mates de boga de fulla estreta (Typha dominguensis) i la primera mata de mansega (Cladium mariscus) de les parcel·les. Aquesta darrera espècie és pròpia de l’hàbitat prioritari 7210*, catalogat al codi CORINE amb la referència 53.33 “Comunitats dominades per mansega, de vores d’aigua carbonàtiques o salabroses”.

Totes les plantes provenen dels vivers de DEPANA de l’Aula Ambiental Bosc Turull i de l’Institut Bernat el Ferrer de Molins de Rei, obtingudes a partir de llavors recol·lectades als espais naturals del Delta del Llobregat. El manteniment d’aquests vivers el realitza alumnat de diverses escoles que participen en el projecte d’aprenentatge i servei “Fem un món més verd”, impulsat per DEPANA amb la col·laboració del Grup d’Acció Forestal (GAF) i el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

Aprofitant que el sòl de la zona és sorrenc, es va dur a terme també un assaig amb broca per facilitar la realització dels forats de plantació. Com a curiositat naturalista, durant l’activitat es van poder observar dues pregadeus (Mantis religiosa) entre la vegetació, un indicador més de la bona salut ecològica de l’espai.

Reportatge fotogràfic de Geard Viader: