Urgència de la crisi ambiental:
La crisi climàtica i ecològica global és cada vegada més greu.
La finestra d’oportunitat per evitar les pitjors conseqüències s’està tancant ràpidament.
Manifestacions alarmants:
Catalunya experimenta sequera, temporals destructius, morts prematures per calor i contaminació, pèrdua de biodiversitat i invasions d’espècies nocives.
Els costos econòmics i socials són elevats, amb milers de milions d’euros en pèrdues anuals i tensions per recursos com l’aigua.
Necessitat d’acció immediata:
Afrontar la crisi ara serà menys costós que posposar l’acció.
Cal integrar l’acció climàtica amb la conservació de la natura seguint els límits de seguretat establerts pels panells científics de les Nacions Unides (IPCC i IPBES).
Full de ruta per a la sostenibilitat:
Un nou govern ha de prioritzar la transició ecològica basada en consens científic.
Mesures urgents inclouen abandonar combustibles fòssils, protegir biodiversitat, preservar recursos hídrics, garantir qualitat de l’aire, reduir residus, planificar adaptació al canvi climàtic, garantir justícia social i intergeneracional, educar sobre el canvi sociocultural, i monitorar els progressos.
Responsabilitat de la societat i el govern:
La societat, amb el suport del Govern i el Parlament, ha de liderar aquesta transició.
Sectors econòmics i socials (energia, agroalimentari, turisme, indústria, banca, sindicats) han de col·laborar per alinear l’economia amb la ciència.
Punt de no retorn i desinformació:
La comunitat científica alerta del perill d’apropar-se al punt de no retorn.
Denuncien la desinformació que qüestiona la ciència.
Oportunitats i responsabilitat:
Aquesta dècada és clau per garantir l’estabilitat planetària.
Catalunya té el talent humà, la capacitat tecnològica i les institucions per liderar aquesta transició.
