Entrevista de Joan Cuyàs Robinson a Jaume Peraire Guitart, enginyer aeroespacial català al Massachusetts Institute of Technology (MIT).
Jaume Peraire va ser catedràtic en cap del Departament d’Aeronàutica i Astronàutica (AeroAstro) al Departament d’Enginyeria del MIT des de l’any 2011 fins l’any 2017. És l’únic Departament d’Enginyeria que queda al MIT, que està integrat verticalment, és interdisciplinari i amb competències molt importants en tots els temes relacionats amb la indústria aeroespacial aerodinàmica, el control del trànsit aeri, els satèl·lits, les estructures espacials, la fabricació, els coets, l’impacte ambiental del transport aeri i el comportament del cos humà a l’espai.
Es va formar com a enginyer de Camins, Canals i Ports a l’Escola de Camins de la UPC, com a enginyer aeronàutic a l’Imperial College de Londres i finalment es va integrar al MIT –a Cambridge (Massachussetts)- on, a més de la càtedra AeroAstro, treballa en recerca avançada, en Ciència i Enginyeria Computacional (CSE). El juny passat va ser investit Doctor Honoris Causa per la UPC.
El garrofer és un arbre magnífic, del tot adaptat al nostre clima. El més gran de Catalunya, catalogat per DEPANA com a monumental ja l’any 1977.
Garrofer? I en anglès com en diríem?
Carob tree; insubstituïble prop de les masies; i la garrofa, pura energia per als animals de tir. Malauradament la majoria de garrofes ara es perden.
M’agradaria conèixer millor els nostres arbres; aquests dies he pogut fer algunes caminades per aquestes pinedes i alzinars de la serralada de Marina… Tenen molt valor com a espais naturals, en un territori tan densament poblat i urbanitzat jo gosaria dir que ja són uns racons privilegiats.
I sobrevolats, a baixa alçada, per molts avions. Per sobre d’aquests turons entra molt de trànsit aeri procedent d’Europa. És una via important, a pocs minuts ja d’enfilar la pista d’aterratge, al Prat.
Sí, i no es pot continuar prenent com a indicador de nivell econòmic i d’èxit turístic, simplement el nombre de vols, sense consideracions ambientals. Però també és evident que el transport aeri -l’aviació comercial moderna- és un èxit destacat de l’enginyeria. Amb les aeronaus actuals, que arriben als 30 anys de vida útil, havent-se passat fins un 60 % del temps volant, s’ha evidenciat que, en comparació a altres mitjans de transport, l’aeri és, de molt, el més segur i fiable.
I així seguim, fomentant les ànsies de volar a tots els nivells…
I aquest ràpid creixement planteja reptes enormes. El més greu –sens dubte- és l’impacte generat sobre el canvi climàtic. Tot i que, a data d’avui, les emissions atribuïbles al transport aeri -en relació al total- “només” suposen un 5%, sabem que cal fer front a aquests reptes amb noves tecnologies, nous models de gestió del trànsit aeri, noves fonts d’energia…
I nous combustibles?
Ho veig molt probable, amb el conjunt d’avenços tecnològics que ja s’estan produint, com són els nous dissenys i materials lleugers –compòsits- l’aprofundiment en l’estudi dels impactes ambientals, els biocombustibles, l’hidrogen, l’electrificació …
Molts canvis necessaris, no?
Cert; però la indústria aeroespacial té una història fonamentada en la innovació i en la superació de reptes, com ho és l’adaptar-se, dins dels propers 20 anys, al creixement de les necessitats de mobilitat aèria a nivell global, trobant solucions que no repercuteixin de forma negativa en el medi ambient. Penso i espero que pot ser així en un proper futur.
I també més i més satèl·lits artificials?
La demanda, en especial els d’òrbita baixa, no para de créixer. És urgent arribar a un acord a nivell mundial per regular-ne l’ús, ja que tenen una gran influència en les nostres comunicacions i en molts aspectes de la nostra vida. Cal activar la recuperació dels inoperants i fora de control; no és fàcil.
Amb cel fosc, al sud de Mallorca, hem pogut veure 5 satèl·lits orbitant alhora!
És possible, però també és probable que alguns d’ells fossin escombraries, deixalles espacials, restes, fragments de coets, satèl·lits en desús… Estem omplint l’espai d’objectes descontrolats i això pot ocasionar accidents. N’hi ha milers en òrbita. És un perill. Molts països tenen satèl·lits en ús, però fins ara només tres tenen capacitat tecnològica per recuperar allò que han enviat a l’espai, i tot això és un procés molt car, sobretot si no s’ha previst la sortida d’òrbita en el moment en què es dissenya el satèl·lit.
Una operació difícil.
Però que fa temps ja es va preveure com a possible; justament jo mateix em vaig doctorar a la Universitat de Swansea -a Gal·les- amb un projecte de nau espacial reutilitzable i segueixo en la recerca, il·lusionat per les solucions tecnològicament innovadores de la ciència i l’enginyeria, que han de seguir fent possible el progrés de la indústria aeroespacial, molt especialment per superar les conseqüències mediambientals negatives.
Per a un ecologista llec en el tema, què vol dir CSE? Recerca?
Computational Science Engineering (Ciència i Enginyeria AeroEspacial Computacional). Modelització i simulació, per ordinador, de sistemes físics. És ja una eina de gran potència, gràcies als avenços en miniaturització de hardware i algorismes. Podríem dir que són simulacions basades en un gran nombre de dades, obtingudes simultàniament a les simulacions i que fan possibles unes prediccions i decisions molt precises. És un camp de la meva feina que m’apassiona i que segueix obert a noves recerques, per fer front als reptes del futur.
Tornem a la matèria vivent: experimenteu amb rats penats, és així?
Sí, però els tractem molt bé! Això va ser un projecte que vam fer amb biòlegs i on estudiàvem el vol d’uns rats penats que ens van deixar, procedents de la reserva de rats penats que la família Bacardí té a Puerto Rico. Els fèiem volar dins d’un corredor i els filmàvem. Vem poder estudiar així la seva forma de volar. És una de les moltes, bones i admirables solucions, resultat de l’evolució natural. Va ser un projecte molt interessant i una bona font d’informació, però, ara per ara, les solucions als reptes de l’aeronàutica espacial arriben per altres vies.
Tocant de nou a terra, al nostre país, com veieu el tema de l’ampliació del Prat?
El debat crític és bo i necessari; cal estudiar opcions innovadores, com ho és també molt necessari el bon i honest lideratge polític. El transport aeri té inconvenients, però és essencial per a una economia moderna i cal escoltar l’opinió dels experts, en tots els àmbits pertinents. I prendre la decisió de manera democràtica. El sistema democràtic té mancances, però és el que fa possible sentir la pertinença a un únic món, el que tenim com a casa comuna.
