El 27 de gener el GAF (Grup d’Acció Forestal), en el marc dels acords de col·laboració entre DEPANA i el Consorci del Parc Natural de Collserola, va tornar a realitzar tasques de manteniment i millora al vessant sud-est de la zona propera a la Font del Gos al costat del barri de Cal Notari.

Rebent les instruccions abans de començar

Un dia primaveral amb els ametllers florits

Es va fer un repàs de l’estat general de l’entorn. Un cop més, es va poder constatar la recuperació del part d’albellatge que ja presenta pràcticament l’aspecte típic d’aquesta comunitat amb una abundant presència de llistó.

Mates de llistó (Brachypodium retusum)

Mata d’albellatge  (Hyparrhenia hirta)

Arranjament del camí

Com en actuacions anteriors, un dels objectius va ser el manteniment del camí que puja cap el mirador de la Font del Gos. En el manteniment d’aquest camí també participa periòdicament alumnat de l’Institut Barri Besòs en activitats d’aprenentatge-servei.

Estat actual del camí

Treball a banda i banda del camí

Per ajudar a delimitar el camí es van plantar 10 plançons més d’alzina, roure cerrioide i un par d’exemplars de bruc.

Regant un nou plançó a la vora del camí

Un dels exemplars de bruc

Eliminació de plantes invasores

Com es fa habitualment, també es va aprofitar per revisar l’esta de la zona quant a la presència de vegetació al·lòctona invasora. En aquesta ocasió només es va detectar la presència d’un exemplar de seneci enfiladís (Senecio angulatus), conegut també com a heura del Cap. Es va eliminar, tenint cura d’arrencar també els arrels.

 

Els animals també hi són presents

Com a mostra de la recuperació de la comunitat, molt sovint trobem indicadors de la presència de fauna en aquest indret. Tot i que, no sempre se’ns fa visible directament. En aquest cas es va tractar d’una ooteca de pregadéu (Mantis religiosa).

Una ooteca (del grec oon ᾠόν “ou” i theke θήκη  “receptacle”) és un embolcall més o menys sòlid que cobreix una posta d’ous. Està constituït per una escuma proteica que endureix en contacte amb l’aire i protegeix els ous.

Les de pregadéu poden contenir entre 200 i 300 ous. Tanmateix, la taxa de supervivència és escassa a causa del canibalisme juvenil que es dóna en aquesta espècie.