GAUDIM DE LA FLORA DE MUNTANYA A SETCASES

El passat dissabte, 30 de juny i com cada any, vam fem la darrera sortida de la temporada de primavera als Pirineus per gaudir de l’espectacle de les floracions de muntanya. I pocs indrets ens poden oferir una millor diversitat botànica que el Parc natural de les Capçaleres del Ter i el Fresser. La nostra destinació és la Coma de l’Orri, per sobre de Setcases, al circ d’Ull-de-Ter. Som 17 expedicionaris, molt ben avinguts. Però només 3 de nosaltres acabaran assolint els 2.500 m.a. del coll, tot superant un desnivell de prop de 1.000 m. des dels 1.550 m.a. del punt d’inici de l’excursió. La resta ens conformem a aturar-nos abans, després d’una pujada continuada i fatigosa, sota un sol de justícia.

Però malgrat la calor, podem gaudir d’un munt de floracions, començant al bosc de pi roig i de pi negre amb neret, amb els nerets Rhododendron ferrugineum ben florits, amb els fragants bàlecs Genista purgans, florits a certa altitud, amb la vistosa presència de la planta més emblemàtica dels Pirineus, el marcòlic groc Lilium pyrenaicum, davant del qual no hi ha excursionista que no s’aturi per fer una foto, o bé amb els esvelts ranuncles Ranunculus aconitifolius, les peculiars flors del rovell d’ou Trollius europaeus o les discretes búgules Ajuga pyramidalis. I un cop als prats subalpins ens fixem en un munt de flors, com les diferents gencianes, les elegants pulsatil·les Anemone alpina, els vistosos àsters Aster alpinus o els succulents matafocs Sempervivum montanum. I a la vora del corrent vigorós del riu Orri, subsidiari del Ter, que neix ben a prop d’aquí, admirem les saxífragues endèmiques Saxifraga aquatic, les violes grogues Viola biflora o les cridaneres caltes Caltha palustris. Però no tots són flors, també parem atenció als animalons, com ara ocells diversos: grassets, còlits grisos, pardals de bardissa, llucaretes o un voltor escadusser i sobretot els diferents ramats d’isards, amb cries incloses, corrent per sobre el rocam. Una excursió un xic fatigosa, però plenament recomanable, per una vall molt més solitària i tranquil·la que la clàssica d’Ull-de-Ter al Coll de la Marrana.