L’imidacloprid, la clotianidina i el tiametoxam no es podran fer servir en conreus a l’aire lliure, però sí en hivernacles
La Unió Europea ha prohibit totalment l’us a l’aire lliure de tres insecticides que es fan servir en conreus de blat, colza, cotó i girasol perquè malmeten les poblacions d’abelles. L’ús dels tres insecticides ja estava restringit a la UE des del 2013.
Els insecticides prohibits són els neonicotinoides imidacloprid i clotianidina, fabricats per Bayer, i el tiametoxam, fabricat per Syngenta. Tots tres són insecticides sistèmics que les plantes absorveixen per fulles i arrels i deixen restes al polen i al nectar de la flor. Unes restes que passen a les abelles quan aquestes la polinitzen.
L’imidacloprid és un dels insecticides més utilitzats al món. L’any 2010 se’n van vendre més de 20.000 tones d’aquest producte. La prohibició de la Unió Europea és per a l’ús a l’aire lliure, però deixa fora els conreus d’hivernacle, on encara es podran utilitzar.
Aquests insecticides són només alguns dels perills que amenacen la supervivència de les abelles a la natura. L’esser humà ha malmès l’habitat natural d’aquests insectes, el canvi climàtic compromet les seves condicions vitals i també es veuen atacades per l’àcar Varroa i pel microparàsit Nosema.
Una multitud de factors de risc que han fet que la població mundial d’abelles (tant les silvestres com les melíferes) s’hagi reduït de forma alarmant les últimes dècades.
Són insectes imprescindibles per a la continuació de la vida a la Terra. L’organització de les Nacions Unides per a la Agricultura i l’Alimentació (FAO) estableix que del centenar d’especies vegetals que suposen el 90% d’aliments a nivell mundial, 71 necessiten les abelles per ser polinitzades. Sense abelles no hi ha polinització i sense polinització no hi ha vida vegetal ni aliment per a la població.
Albert Einstein va alertar fa dècades de la importància de protegir la vida de les abelles quan va dir que “si les abelles desapareixen de la superfície terrestre, l’home només les sobreviuria quatre anys”. Ara els experts creuen que el marge és una mica més ampli, però avisen que la realitat actual de degradació del medi ambient porta a una desaparició futura potser ja irreversible.
Notícia extreta d’aquí.
Més informació aquí.
