El passat diumenge, 23 de juliol, ha tornat actuar en tasques de manteniment un altre grup de voluntàries i voluntaris de DEPANA. Com ja es va fer l’estiu de l’any passat, s’ha continuat regant periòdicament els plançons plantats a les dues campanyes anteriors a la Font del Gos.
En aquesta ocasió, a part de les garrafes de plàstic, s’ha utilitzat una mànega. Això ha estalviat, en part, l’esforç de pujar a pols muntanya amunt l’aigua per tot el trajecte.
Tanmateix, amb la mànega s’han omplert les garrafes que després cali pujar a llocs a més alçada. A mesura que avança la plantació els plançons s’escampen cada cop més amunt.
Les espècies que es van plantant en aquesta zona cremada el juliol de 2015 són espècies autòctones mediterrànies. Per tant, es tracta d’espècies, com ara les alzines, els roures cerriodes, els llentiscles o els aladerns, entre d’altres, perfectament adaptades a la sequera estacional. Això no obstant, s’han tornat a regar a l’estiu un cop més. El motiu és l’èxit de supervivència assolit el darrer estiu amb aquesta pràctica. Més del 90% dels plançons van superar el dèficit hídric de l’estiu.
El criteri del GAF ha estat sempre donar prioritat a la qualitat per sobre de la quantitat. No s’han practicat mai les plantades massives. Les quals, a més a més, no seien escaients a una zona a la que correspon vegetació oberta. Com s’escau als vessants del solell que estan orientats cap el mar.
A part de la pràctica del reg esporàdic de reforç, es procura garantir en els plançons un bon volum de pa de terra amb l’aparell radicular ben desenvolupat. Això obliga cavar més profundament. Després cal protegir el plançó amb pedres dels major volum possible al seu voltant. Tant per a evitar l’erosió, com per a protegir-los de la tafaneria dels senglars. El temps i l’esforç necessaris per a cada plantació és notablement superior però, els resultats són superiors.
La supervivència dels prats secs, un motiu de reflexió
L’objectiu de tot plegat no és procedir a una “repoblació forestal” de la zona. De fet la superfície cremada a la Font del Gos correspon a la comunitat de prat sabanoide d’albellatge ( Hyparrhenietum hirto-pubescentis ). Aquests prats secs són d’origen antròpic i la tendència natural és a ser substituïts, en el procés de successió, per brolles i màquies en els llocs més àrids i per bosc mixt d’alzines i roures cerriodes, en els que no ho són tant. Aquests prats secs s’interpreten com una irradiació de les sabanes africanes i contribueixen al mosaic paisatgístic mediterrani. Tenen unes característiques ecològiques pròpies i contribueixen a la biodiversitat del nostre medi natural.
Els prats d’albellatge no es poden preservar per si mateixos. Són una comunitat inestable, no climàcica, de transició. Només es poden mantenir per la pastura i els incendis. Tradicionalment els pastors provocaven periòdicament incendis per a mantenir les pastures en bon estat.
Hem escoltat i llegit habitualment que el manteniment d’aquests prats secs és un bon recurs per a evitar els incendis forestals. L’obvietat d’aquest argument el fa inqüestionable. Si no hi ha bosc, no hi ha incendi forestal. Però, d’altra banda la combustibilitat dels prats d’albellatge a l’estació seca és extrema. Pel sol fet d’afavorir aquesta comunitat el risc d’incendi no disminueix necessàriament. Ho demostren els incendis que periòdicament es produeixen al Collserola. La majoria comencen en aquest tipus de comunitat. En absència de ramaderia la matèria seca s’acumula. Per aquest motiu es proposa el pastoreig com a preventiu dels incendis.
Exemples de ramaderia en entorns periurbans
La regeneració arbustiva després d’un incendi sense pastoreig
Rebrot de l’aladern a la Font del Bosc
Rebrot del garric al puig Mulei a Molins de Rei
Ser o no ser
To be, or not to be, that is the question:
Whether ’tis nobler in the mind to suffer
The slings and arrows of outrageous fortune,
Or to take Arms against a Sea of troubles…
Heus ací el dilema del príncep Hamlet. Què és més noble, suportar el decurs dels esdeveniments o actuar per a oposar-s’hi?
Quin hauria de considerar-se el procediment més assenyat? Deixar que la natura segueixi el seu curs o intervenir?
Però, el dilema encara és més complex. En cas d’intervenir-hi, es pot fer mantenint-la en un estat inestable al que no arribaria per la successió natural. Aleshores caldrà actuar indefinidament. O bé, es pot actuar accelerant el procés de successió natural. Fins i tot, es pot facilitar la implantació d’elements compatibles amb la comunitat climàcica que acabaria per assolir.
Depenent de les circumstàncies, les tres possibilitats poden ser correctes: la no intervenció, impedir la successió de comunitats o facilitar-la. El motiu de discussió és que cal fer en cada cas concret. El debat és necessari i cal escoltar tots els arguments en favor o en contra de les totes les opcions possibles.
Quan s’intervé en espai com ara el de la Font del Gos cal ser conscient que es pot entrar de ple en la polèmica.
Prat d’albellatge
Garriga
Enllaços recomanats
Pel que fa a l’evolució dels prats secs en l’entorn del Collserola és molt interessant l’estudi “Biodiversitat florística a Collserola. El cas dels prats d’albellatge”. La publicació és del 2008 i la situació ha continuat evolucionant però, conserva tot el seu interès. Us el podeu descarregar en pdf si us interessa el tema.
http://parcs.diba.cat/documents/75109/f1055a42-22cc-4f2d-a9b4-60ca93131c6b
També és interessant la visió que és té des del Parc Natural de Collserola.
