LIBERA i DEPANA denuncien que la Generalitat de Catalunya gasti 1,45 milions d’euros en exterminar senglars alhora que anuncia el baix nombre d’exemplars censats.
Resulta absolutament paradoxal que en la conclusió de la taula del senglar s’anunciï públicament una reducció, enguany, de la població de porc senglar, sus scrofa, en un 50% que suposa un 70% menys de conflictes i paral·lelament es comuniqui que s’invertiran 1,45 milions d’euros en la seva exterminació.
La reducció dels conflictes amb senglars no és un èxit de gestió, sinó un efecte directe de la sequera.
Durant anys, la Generalitat de Catalunya ha destinat importants recursos públics per abordar la suposada superpoblació de senglars. No obstant això, durant la temporada 2023-2024 s’ha observat un descens dràstic de la població d’aquesta espècie, tant al Parc de Collserola com al conjunt del territori català, assolint mínims històrics de densitat reconeguts per la mateixa administració.
Aquest descens coincideix amb una llarga sequera que ha assecat fonts d’aigua en zones urbanes i periurbanes, obligant els senglars a retirar-se cap a zones menys antropitzades. Com a conseqüència, els conflictes associats (atropellaments, danys, incursions urbanes) s’han reduït de manera generalitzada arreu de Catalunya. Per exemple, a Collserola, la reducció ha arribat fins al 70.
En canvi, les 98 mesures de gestió promogudes per la Taula del Senglar de Collserola es van aprovar posteriorment a la davallada dels conflictes, i no han estat la causa directa d’aquesta reducció. Presentar-les com una solució eficaç distorsiona la realitat i promou un relat institucional que no s’ajusta als fets.
Malgrat aquest context, la Generalitat ha aprovat recentment una inversió d’1,45 milions d’euros per fomentar la caça i comercialització de carn de senglar, amb l’objectiu d’exportar-la a la resta d’Europa.
Una mesura d’aquestes característiques, justament quan la densitat del senglar arriba a mínims històrics, no té raó de ser. Tot fa pensar que es busca més l’erradicació de l’espècie en determinades zones que no pas una regulació equilibrada de la seva població. En cas contrari, no s’entendria una actuació d’aquesta naturalesa donada la població actual d’aquest animal a Catalunya.
A això s’hi sumen els riscos sanitaris: brots de triquinosi, hepatitis E i altres patògens han estat documentats en relació amb el consum de carn de senglar, especialment quan no ha passat els controls sanitaris adequats. Invertir diners públics en la seva promoció pot exposar la població a riscos innecessaris.
La Generalitat hauria de reavaluar les seves prioritats en matèria de gestió de fauna salvatge, apostant per solucions ètiques, sostenibles i basades en dades objectives, i no per justificar mesures costoses que arriben tard i sense impacte real.
