El Parlament Europeu ha aprovat recentment la rebaixa de l’estatus de protecció del llop europeu (Canis lupus), que passa d‘“espècie estrictament protegida” a “espècie protegida” segons la Directiva d’Hàbitats. Aquesta modificació, impulsada per una esmena a la Ley 1/2025 sobre el malbaratament alimentari, permetrà la caça del llop en determinades regions amb l’argument de “gestionar conflictes” amb la ramaderia.
Aquesta decisió ha comptat amb el suport dels grups parlamentaris de Junts, PP, Vox i PNV, que van votar conjuntament a favor de la mesura. La Comissió Europea va justificar el canvi per l’augment de població del llop a Europa —més de 20.000 individus— i les tensions amb l’activitat ramadera en algunes regions. Ara, els estats membres tindran major marge per gestionar les seves poblacions de llop, tot i que encara hauran de garantir el seu “estat de conservació favorable”.
Catalunya: només 5 llops i una administració còmplice del sector ramader
A Catalunya, on només es comptabilitzen 5 llops en tot el territori, la situació és especialment crítica. Malgrat la seva escassa presència, des del 2020, la Generalitat ha orientat les reunions del Grup de Treball del Llop, coordinat per la Direcció General de Medi Natural i Polítiques Ambientals, cap a la compensació per danys al sector ramader, i no pas cap a la conservació d’aquesta espècie clau.
Davant d’aquesta deriva, DEPANA ha decidit abandonar el grup de treball, en considerar que el Departament prioritza els interessos d’un sector econòmic concret per sobre de les obligacions legals i ètiques de conservar la biodiversitat.
“La Generalitat ha demostrat una absoluta manca de voluntat política per defensar el llop i la seva funció ecològica”, denuncia l’entitat. “El missatge que s’està transmetent és clarament alarmista i demonitzador, fins i tot des dels mitjans públics com TV3, que han ignorat sistemàticament la veu de científics i entitats conservacionistes.”
Un paper ecològic fonamental
El llop exerceix un paper fonamental en els ecosistemes, com a regulador natural de les poblacions d’ungulats com el senglar o el cabirol. Aquesta regulació afavoreix la diversitat vegetal i la salut dels boscos, atès que els herbívors es dispersen davant la presència d’un depredador, evitant la sobreexplotació de la flora en zones concretes.
“És imprescindible recordar que el veritable enemic de la ramaderia extensiva no és el llop, sinó la ramaderia industrial i el model agroalimentari intensiu”, recorda DEPANA.
Una oportunitat perduda per liderar la coexistència
La sortida de DEPANA del grup de treball és un toc d’alerta clar: el Govern de Catalunya està deixant escapar l’oportunitat de liderar un model real de coexistència entre activitat humana i grans carnívors, tal com reclamen les directives europees i la comunitat científica.
Aquesta renúncia xoca amb l’obligació legal que tenen les administracions públiques de protegir el patrimoni natural. DEPANA fa una crida a revertir la situació, mantenint el llop com a espècie estrictament protegida dins el marc legal català i espanyol, tal com permet la mateixa normativa europea.
Enllaços d’interès:
-
Notícia a Climàtica: El Congreso aprueba que el lobo pueda volver a cazarse al norte del Duero
-
Directiva europea aprovada: Parlamento Europeo – Estatus de protección del lobo
-
Ley 1/2025: BOE-A-2025-6597
