La sortida del dissabte 6 d’abril fou organitzada pel grup d’activitats de DEPANA i comptà amb 2 guies i 18 participants, molts d’ells no socis.
Vam reunir-nos a la Reserva Natural del Remolar/Filipines per tal de conèixer l’espai i gaudir dels ocells que es poden trobar per aquestes dates al Delta del Llobregat. L’objectiu era poder trobar espècies migradores, recent arribades, en el pas pre-nupcial; així com els darrers exemplars d’espècies hivernants abans de la seva partida imminent.
Primerament ens trobàrem als aparcaments per a taxis que AENA feu construir anys enrere just al davant de l’entrada de la Reserva, en plena Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Aquesta infausta infraestructura urbanística actualment està parcialment en fase de renaturalització, després que la justícia en certificà la seva il·legalitat. Ens ho va explicar en Lluís Toldrà, advocat de l’entitat, que s’acostà per a fer-nos una introducció de les principals amenaces que encara pairen sobre al patrimoni natural del Delta. Mentre ens il·lustrava sobre la lluita de DEPANA per tractar de blindar aquest territori tan castigat, una arpella comuna planejava per sobre de la maresma de Can Sabadell. Es tracta del malmès corredor biològic que connecta precàriament la Reserva del Remolar amb els prats humits dels Reguerons, terra endins, ZEPA enllà.
Una vegada travessada la tanca d’accés al Remolar, ens vam acostar al mirador de la Reguera Salabrosa per obtenir una visió panoràmica d’aquest paratge natural. Un parell de mascles ben llampants de cotxa cua-roja, recent arribats del continent africà, vingueren a trobar-nos a les estaques del camí, per sorpresa dels allí presents. Des del mirador estant, contemplàrem el braç d’aigua envoltat de canyissar que penetra en direcció al mar, mentre estols d’orenetes comunes i falciots negres ens anunciaven que la primavera ja havia arribat i el cant inconfusible del rossinyol bord ens donava la benvinguda.
La Reguera Salobrosa és com s’anomenava antigament el braç de la Vidala, que actualment és el braç més llarg de l’estany del Remolar. Seguidament ens endinsàrem pel camí arbrat que condueix a la maresma del Remolar i que discorre paral·lel al braç d’aigua entre pins, pollancres, canyes i tamarius. Al nostre pas, una munió d’ocells anava saltant a banda i banda del camí. Fou una excel·lent oportunitat per introduir el cant d’alguns passeriformes als neòfits, com són el de la nostrada cadernera, el del gafarró, el verdum i la mallerenga carbonera. Altres ocells migradors provinents del sud també van fer acte de presència, per a alegria de les nostres oïdes, com el melodiós tallarol de casquet, l’espatarrant balquer i el melangiós rossinyol. Bentornats a casa siguin tots!
Anàrem superant miradors de fusta que donen al braç de la Vidala. Un verdós mosquiter de passa saltava de branca en branca davant dels nostres ulls. Havia vingut a fer parada i fonda abans no prosseguís el seu viatge cap a terres més septentrionals. Precisament les pluges dels dies anteriors havien fet eclosionar un bon munt de dípters, que eren rebuts amb candeletes per un bon grapat d’espècies d’ocells.
Després d’una bona caminada, ens poguérem desempallegar de la fresca que acompanyava aquest dia boirós de primavera i vam arribar al primer aguait pròpiament dit, anomenat el del braç de la Vidala. Tot i l’aparent quietud i manca d’ocells, aconseguírem identificar a la llunyania nombrosos grups d’orenetes que s’arrengleraven juntes sobre algunes canyes tortes, a la riba, mentre d’altres anaven fent passades per sobre l’aigua a la cerca de mosquits i d’una bona glopada.
Ja arribats al Punt d’informació dels espais naturals, els interessats vam aprofitar per a fer-nos amb la flamant Miniguia de camp de 90 ocells del Delta del Llobregat, pel mòdic preu d’1 euro! Editada pel Consorci del Delta, amb la col·laboració del Zoo de Barcelona, el desplegable compta amb dibuixos d’aus de l’Àlex Mascarell i el recaptat amb la venda s’invertirà en el condicionament d’un refugi per a la fauna local.
Una vegada accedírem a la part restringida de la reserva, ens vam dirigir cap als aguaits de l’estany del Remolar. Primer vam anar cap al de la maresma. Com que érem un grup nombrós, ens vam dividir en 2 per a no col·lapsar el recinte, que aquest cop no estava buit. Mentre uns érem a dins, els altres esperaven a fora, gaudint de la panoràmica de la maresma des dels miradors exteriors, que queden just enfront de l’aeroport. Aquí i allà era el moment de l’espectacle de les aus aquàtiques: els anàtids, com les oques comunes, els ànecs blancs, els xibecs, els grisets i, per suposat, els collverds es disputaven l’espai en les atapeïdes illes formades en aquesta geografia inundable.
Una segona illa l’ocupaven els cames llargues, recent arribats de la seva migració. I entre ells, un parell d’infiltrats molt interessants ornitològicament parlant: un bec d’alena, que tractava de passar desapercebut amagant el seu insigne bec corbat, i un curroc, una espècie preferentment insectívora molt propera als xatracs.
En una tercera illa atapeïda, predominaven els ardeids d’estatura mitjana i de color blanc: els esplugabous, amb el seu plomatge nupcial amb tonalitats ataronjades, i els martinets blancs, amb els seus distingibles becs negres. I entremig, dos ocells blancs de mida més grossa: un parell de becplaners, que dormitaven amb el cap amagat entre les ales, privant-se d’exhibir el seu extraordinari bec en forma d’espàtula.
Movent-se pels encontorns amb els seus bec allargats i punxeguts, també fou possible albirar algun agró blanc i algun altre bernat pescaire que passava volant, buscant-se la vida amunt i avall per la maresma, a la cerca de quelcom per esmorzar.
A l’aguait dels pollancres, menys atapeït de gent, però no d’anàtids; el protagonisme fou, entre d’altres, per als cullerots, amb els seus prominents becs per filtrar llims, i els xibecs de cap-roig, festejant a cor què vols. Un cabusset per aquí i un cabussó emplomallat per allà acabaren de reblar el clau.
Ja se’ns va fer l’hora de dinar, així que el gran grup es dirigí a les taules de pícnic davant del punt d’informació, des d’on encara tinguérem la sort de detectar una parella de pardals xarrecs que feien el niu al tronc d’un plataner. Aquests també estaven infiltrats entre el nombrós grup de pardals comuns que predominen en aquesta zona arbrada del parc.
Després d’un merescut descans ens proposàrem anar a conèixer la platja de les Filipines. Passant primer per la pineda de Cal Francès, vam donar un cop d’ull a l’estany particular del que fou la casa de Pilar Moragues. Tot i que estava sec, en un racó hi quedava un toll de les darreres pluges. Allà, per sorpresa de tots, una xivita es disputava el protagonisme de la nostra atenció amb un corriol anellat petit i el seu característic anell ocular groc.
Mentre cercàvem orquídies en floració, les oïdes més afinades pogueren detectar a la pineda el cant del raspinell i un tudó travessà per sobre les copes dels arbres.
Un cop a la platja, poguérem constatar la ineficàcia del vallat de fusta que pretén impedir la circulació de persones a la platja del Remolar (durant l’època de nidificació del corriol camanegre), quan un turista suposadament despistat la recorria de punta a punta. Des de la torre mirador poguérem també admirar les vistes de la Riera de Sant Climent, que arriba fins al mar en aquest punt. Ja quan enfilàvem el camí de tornada, paral·lel a la riera, una gavina corsa passà per sobre de la torre, com despedint-se de nosaltres i fins a la propera.
Prosseguint el camí de tornada, mentre gaudíem distretament de la xerrada amena i la companyonia del grup, quatre aligots aprofitaven els corrents tèrmics per guanyar alçària sobre el braç de la Vidala. Tornats als cotxes, el gruix dels participants es veié amb cor d’explorar un altre espai natural protegit que es troba bastant a prop del Remolar: les basses de Can Dimoni, un enclavament verd enmig del Parc agrari del Delta del Llobregat i envoltat de camps de carxofes.
Un cop arribats, la sorpresa per la descoberta d’aquest lloc força desconegut es veié eclipsada per la forta pudor de fems provinent de la granja del costat, el qual tornava inviable estar-se sobre el pontet de la riera Roja per contemplar-hi cap ocell. Aquell era potser el moment de més calor de tot el dia i a la gran bassa els ànecs, cabussets, fotges i polles d’aigua pràcticament no es movien. Certament no semblava el millor moment per visitar aquest indret que no ha donat poques alegries als ornitòlegs més entenimentats.
Finalitzarem la jornada recorrent el passeig d’àlbers, esbarzers, tamarius i pollancres que envolten la bassa, al qual alguns passeriformes tingueren el detall d’acompanyar-nos.
Aquest final, un pel més deslluït, no privà la majoria de la satisfacció d’haver gaudit abastament d’una jornada plena de descobertes i coneixements nous sobre la natura i els ocells a l’aire lliure.
LLISTA D’ESPÈCIES
| Ànec collverd | Anas platyrhynchos |
| Ànec griset | Anas strepera |
| Oca comuna | Anser anser |
| Morell cap roig | Aythya ferina |
| Xibec cap-roig | Netta rufina |
| Ànec cullerot comú | Spatula clypeata |
| Ànec blanc | Tadorna tadorna |
| Falciot negre | Apus apus |
| Colom roquer | Columba livia |
| Tudó | Columba palumbus |
| Tòrtora turca | Streptopelia decaocto |
| Fotja comuna | Fulica atra |
| Polla d’aigua comuna | Gallinula chloropus |
| Cabussó emplomallat | Podiceps cristatus |
| Cabusset comú | Tachybaptus ruficollis |
| Cames llargues | Himantopus himantopus |
| Bec d’alena comú | Recurvirostra avoseta |
| Corriol anellat petit | Charadrius dubius |
| Xivita comuna | Tringa ochropus |
| Gavina corsa | Ichthyateus audouinii |
| Gavià argentat de potes grogues | Larus michahellis |
| Curroc | Gelochelidon nilotica |
| Corb marí gros | Phalacrocorax carbo |
| Becplaner comú | Platalea leucorodia |
| Capó reial | Plegadis falcinellus |
| Agró blanc | Ardea alba |
| Bernat pescaire | Ardea cinerea |
| Esplugabous | Bubulcus ibis |
| Martinet blanc comú | Egretta garzetta |
| Aligot comú | Buteo buteo |
| Arpella comuna | Circus aeruginosus |
| Puput comuna | Upupa epops |
| Picot verd ibèric | Picus sharpei |
| Garsa | Pica pica |
| Mallerenga carbonera | Parus major |
| Oreneta cuablanca | Delichon urbicum |
| Oreneta comuna | Hirundo rustica |
| Rossinyol bord | Cettia cetti |
| Mallerenga cuallarga | Aegithalos caudatus |
| Mosquiter de passa | Phylloscopus trochilus |
| Balquer | Acrocephalus arrundinaceus |
| Trist | Cisticola juncidis |
| Tallarol capnegre | Curruca melanocephala |
| Tallarol de casquet | Sylvia atricapilla |
| Raspinell comú | Certhia brachydactyla |
| Estornell comú | Sturnus vulgaris |
| Rossinyol | Luscinia megarhynchos |
| Cotxa cua-roja | Phoenicurus phoenicurus |
| Pardal comú | Passer domesticus |
| Pardal xarrec | Passer montanus |
| Cuereta blanca | Motacilla alba |
| Cuereta groga | Motacilla flava |
| Cadernera | Carduelis carduelis |
| Verdum europeu | Chloris chloris |
| Gafarró | Serinus serinus |
Fotos d’Àngel van Beek:
