PUNTS FEBLES DEL PROJECTE DEL NOU CAAC A MONTCADA I REIXAC.
- Està dins del Parc Natural de la Serra de Collserola, que hauria d’estar protegit i restringit. Com que en són conscients, s’ha fet més petit, no hi haurà pàrquing, ni àrea exterior pel passeig de gossos i haurà de camuflar-se limitant la projecció visual dels animals confinats. Es busca més amagar l’equipament que atendre les necessitats dels animals interns.
- El nou CAAC estaria fora del terme municipal (dificultats d’accés per recuperar, adoptar o fer voluntariat amb animals). S’ubicaria a la zona nord-oriental d’una serra i amb baixa insolació a l’hivern. Alta dependència de sistemes d’escalfament (que no queda clar si n’hi haurà pels animals, només està clar que si per les oficines i àrea veterinària).
- Quedaria l’equipament de cara a una àrea molt degradada d’una de les sortides de Barcelona. Dins de terrenys comprats fa temps per ampliar el cementiri.
- L’accés amb transport públic no està garantit i menys un accés eficient i àgil. Les línies anomenades no són cap llançadora ni admeten gossos entre els passatgers. 102,103 i 104 no tenen parada actualment ni tenen prou freqüència de pas. L’aparcament previst seria un “cordó d’aparcament sobre el vial”.
- Es preveuen àrees d’utilitat qüestionable (àrea d’estudi, biblioteca, exposició, saló d’actes…) en detriment dels espais necessaris pels gossos. No hi ha cap potencial de pràctica reflexiva on els lladrucs i el malestar dels gossos dificultin una conversa normal com en l’actual CAAC.
- El model de gatera està etològicament contraindicat (grup gran amb control visual directe). De fet, no hi haurien d’haver gats en una gossera (al document de l’avantprojecte ocupen un 7,27% del total). Tenim l’oportunitat de resoldre un greuge combatut des de la ciència. Els gats han de poder ser atesos i adoptats en petits centres inclosos dins el nucli urbà (CUAF Centres Urbans d’Adopció Felina). Cal seguir les pautes que detallen especialistes en medecina de refugi com Gabriel Bustillo i experts en medecinafelina com els membres de GEMFE, que superen amb escreix les competències de l’equip veterinari generalista. L’espai previst per a gats seria: 5 gateres de 30 m2 mes pati total. 180 m2 demostra un pobre plantejament d’aquest equipament. Cal recuperar la idea de no desterrar-los.
- No és apte per persones amb diversitat i/o limitacions funcionals. Es reprodueix el model de desplaçament per rampa (que tants ensurts porta donant aquest 48 anys al CAAC vell) a la vegada que es crea una dependència d’elevador mecànic/ascensor (exigent energèticament). Es replica el model “usuaris de primera vs. usuaris de segona”.
- No consta cap mecanisme d’escalfament i refredament de l’àrea de gossos (ara es glacen a l’hivern i s’ofeguen a l’estiu).
- El millor aïllament acústic és el lladruc que no es produeix perquè els animals no estan estressats. Hi ha un centre ramader proper, per tant, no és un àrea òptima com a refugi.
- Dels boxes per a gossos es parla més de facilitar la feina del personal (neteja, manteniment, vigilància..) que del confort dels animals. Els patis d’esbarjo no arribarien als 40 metres per cada 8 boxes. Els boxes uns 6,25 metres, que són millors que els actuals però dependrà del nombre i la vinculació dels animals tancats dins. Es parla de fusteria i arpilleres. El plantejament imita massa el que ja es té.
No entrem en la consideració de les inversions econòmiques, ja que l’actual centre (vell i apedaçat) és una font de despeses molt alta i cal afegir el cost de manteniment dels gossos desplaçats a Argentona (Help Guau) i a Vic (Protectora d’Osona).
PUNT FORTS:
- Les especificacions de sostenibilitat i algunes de les àrees per humans són correctes: unes per imperatiu legal i unes altres perquè els humans sí que semblaria que els importen una mica.
- Ofereix una alternativa, no prou bona, a un CAAC que ens avergonyeix des de fa més de dues dècades.
ALTERNATIVA:
Com proposa DEPANA, cal recuperar l’opció Montjuïc (accessible, integrat, adaptació d’una àrea urbanitzada abandonada de difícil renaturalització), no deixar-se intimidar per les forces gentrificadores que diuen protegir Montjuïc (millor tancar el trànsit massiu i prohibir espectacles d’alt impacte sonor i d’afluència) que rebutjar una protectora d’animals. Ja consta fet un plec de condicions tècniques desenvolupat per Medi Ambient el 2010. La idoneïtat d’un equipament així depèn de l’evidència científica i de l’expertesa. Hi ha precedents constructius que mostren un baix impacte sonor, visual i olfactiu gràcies a la seva planificació amb criteris etològics. Una bona formació del personal amb unes instal·lacions acollidores i relaxants fan l’espai amigable per a tothom. Cal crear un equip efectiu i implicat amb un expert en protectores (no s’hi val un informe d’aprovació d’un col·legiat) per un disseny, supervisió i validació innovadors i sostenibles on les necessitats provades dels gossos siguin la prioritat i no un element perifèric.
Hem participat des de Futur Animal al web de Decidim. En l’anterior PAM, quintuplicant les adhesions de la següent proposta, vam demanar un canvi radical en la gestió de la protectora i ho van donar per assolit quan l’únic que hi ha de nou és un mural. Al 2018 van donar per assolida una petició que no es va satisfer ni de lluny.
No a la rèplica i trasllat d’un error de fa 50 anys. La ubicació del nou CAACB a Montcada i Reixac seria un fracàs per a la ciutadania de Barcelona i un reflex de la incoherència entre les actuacions i les obligacions legals i morals dels polítics. El CAACB ha de ser un centre d’adopció, un indret viu, a l’abast, on els animals passin temporades curtes i de qualitat on professionals, adoptants i voluntaris se sentin a gust i confortin els gossos acollits. Els gats casolans abandonats han d’estar a Centres d’Adopció Urbans per Barris no amuntegats, espantats i lluny d’on puguin visitar-se. L’avantprojecte redactat per Barcelona Regional (malgrat que no es pugui negar un gran esforç) és molt deficient, no hi ha expertesa específica, busca acontentar un model continuista. Què hi pinta una biblioteca i un saló d’actes? Volem una nova protectora però no tot s’hi val. Ens venen Montcada i Reixac com a solució: encara és més lluny de l’actual CAAC. Malgrat la inversió i els intents no aporta millores significatiu respecte al 1972 (quan es va fer l’actual) i molt menys respecte al 2020 (tretze anys després de la primera promesa de nou CAAC). A més, molts dels animals del CAAC estan a Argentona. Un nou CAAC ha de durar fins al 2070 i no pot donar l’esquena a allò après sobre els animals i a l’evolució social i ciutadana. El 1972 sacrificaven els animals, ara 3 de cada 4 llars amb animal de companyia el considera un membre més de la família. L’Ajuntament proposa un lloc fora del terme municipal, en una zona amb poca insolació a l’hivern, impactant un Parc Natural i a tocar del cementiri. De veritat no som capaços de fer-ho millor? Ja fa més de set anys Paul Wass, expert en disseny de protectores -n’ha fet 20 i ha estat capaç d’aprendre de les errades- plantejava recursos sostenibles, ecològics i amb eficàcia provada de benestar i amb un índex d’adhesió i participació comunitària altíssims.
Les projeccions estandaritzades dels espais d’humans adaptats que presenta l’avantprojecte, en cas de realitzar-se, seran fràgils, complicats de mantenir i fàcilment degradables. Si us plau, no renunciem al projecte que es mereix la sensibilitat del segle XXI són la nostra responsabilitat, és el nostre medi, són els nostres diners.
Per Emma Infante, màster en Dret Animal i Societat, postgraduada en Antrozoologia i Màster en Periodisme. Cofundadora de Futur Animal i FdCats.
