• Alerta que el pla especial amenaça els valors ambientals, territorials i urbanístics del Parc Natural de Collserola 
  • DEPANA ha presentat un recurs contenciós administratiu perquè el pla urbanístic de l’equipament es declari nul
  • L’entitat reclama un CAACB en un altre emplaçament, com seria l’aparcament de l’antic parc d’atraccions de Montjuïc

DEPANA ha presentat un recurs contenciós administratiu contra el pla especial urbanístic del nou Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAAB) que es vol construir a Montcada i Reixac pels costos ambientals del projecte. L’entitat alerta que el pla vulnera la normativa urbanística, territorial i sectorial i afirma és il·legal pel fet d’ubicar el nou equipament a l’espai protegit del Parc Natural de la Serra de Collserola, inclòs al PEIN i a la Xarxa Natura 2000. En concret, assegura que el nou recinte de CAACB “tindrà un impacte determinant sobre els valors del Parc Natural de Collserola i sobre la connectivitat i permeabilitat ecològica” i per això demana que el pla es declari nul.

Tot i defensar que cal un canvi d’ubicació per les males condicions del centre situat a la carretera de l’Arrabassada de Barcelona, que data de l’any 1971, l’entitat ha decidit impugnar el pla urbanístic perquè l’indret on es vol construir el nou CAAB alberga tot un seguit de valors naturals amb protecció ambiental, territorial i urbanística.

De fet, com a membre del Consell de Convivència, Protecció i Defensa dels Animals i entitat que vetlla per la conservació de la natura i els drets dels animals, DEPANA va proposar públicament una alternativa i la va traslladar a la presidenta del Consell, Laia Bonet. Concretament, DEPANA reivindica la necessitat del CAACB però reclama que se situï en un altre emplaçament, com seria l’aparcament de l’antic parc d’atraccions de Montjuïc.

DEPANA considera “inconcebible” que atesos els elements naturals que s’hi veuran afectats s’hagi decidit tirar endavant el centre, que no s’ajusta als objectius que van motivar la declaració de la Serra de Collserola com a espai natural de protecció especial. En aquest sentit, alerta que el projecte provocarà efectes negatius sobre els valors protegits i conclou que les mancances de l’estudi d’alternatives poden comportar la nul·litat de l’aprovació.

DEPANA alerta que la construcció de l’edifici, que ocuparà 5.695 metres, als quals se n’hi ha d’afegir 22.417 d’espais exteriors per als animals, suposarà un important moviment de terres, excavacions, anivellaments del terreny per a la construcció dels habitacles, tales, pavimentació de camins, urbanització de l’entorn existent, etc.

PEIN, Xarxa Natura 2000 i Parc Natural

Collserola està inclòs dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) des del 1992, fet que representa no només la protecció a nivell urbanístic sinó també a nivell territorial d’acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeix.

L’any 2006 es va incloure Collserola a la Xarxa Natura 2000, per la qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària. La incorporació del massís a la xarxa europea n’implica la preservació en resposta a la presència d’hàbitats i espècies d’interès comunitari (com prats mediterranis o pinedes i carrascars).

El 2010, el Pla Territorial Metropolità de Barcelona va reconèixer la figura de protecció del Parc de Collserola i va categoritzar l’àmbit com a espai obert de protecció especial pel seu interès natural i agrari. El mateix any, la Serra de Collserola es va declarar Parc Natural, ampliant la superfície protegida en 779,29 ha.

Construccions d’”impacte significatiu”

El recurs presentat per l’entitat, que ha elaborat el Fons de Defensa Ambiental (FDA), destaca que el projecte inclou construccions d’”impacte significatiu” en espais forestals, amb importants eliminacions d’arbrat. Així, es constata un impacte per ocupació directa d’uns 19.000 m² de terrenys forestals d’alzinars i pinedes, parcialment catalogats d’hàbitats d’interès comunitari, i es poden veure afectades espècies de fauna presents en l’àmbit del Parc natural.

Segons es desprèn del recurs, la nova actuació perjudicaria l’efecte vora i d’autoprotecció del bosc interior. Pel que fa a la connectivitat ecològica i xarxa hídrica, l’ocupació per l’edificació afectaria la zona de suport a la connectivitat.

DEPANA també denuncia que la requalificació dels sòls vulnera el principi de desenvolupament sostenible, atès que suposa una intervenció irreversible sobre el territori que pot arribar a comprometre els valors paisatgístics i ecològics que van motivar la seva inclusió dins dels límits del Parc Natural de la Serra de Collserola i la seva declaració com a Zona d’especial conservació de la regió biogeogràfica mediterrània. En aquest sentit, considera que es podria haver implantat el nou equipament en sòls no urbanitzables o urbanitzables que no fossin sòls especialment protegits.

El recurs exposa detalladament que el pla vulnera el principi d’interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics, el principi de proporcionalitat, el principi de no regressió planificadora o qualificadora de protecció ambiental, el planejament territorial superior, el principi de prevalença de la protecció ambiental sobre l’ordenació territorial i urbanística, la llei forestal de Catalunya i critica que falta l’avaluació econòmica i financera i l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada del peu.