- Proposa l’eliminació de barreres per mitigar l’efecte ombra dels espigons, que escombra les platges més pròximes
- Recomana desmuntar parcialment l’espigó esquerre de la desembocadura del Llobregat per facilitar els accessos dels sediments del riu a les platges del delta
DEPANA insta a emprendre mesures per a pal·liar la greu situació en què es troba el litoral del delta del Llobregat. L’entitat ha decidit aportar solucions viables i polivalents per millorar la quantitat de sorra de les platges del delta, en col·lapse després de les obres d’ampliació del Port de Barcelona i de vint anys de pal·liatius.
Fins a mitjans del segle passat encara es conservava sorra del Maresme a la zona del litoral deltaic més pròxima a Montjuïc, però ara ja fa molts anys que aquesta sorra no hi arriba. Això pot significar que el delta s’ha format i mantingut pels sediments del Llobregat.
L’entitat denuncia que el problema de la deposició de sediments de sorra a les platges del delta és causada per l’efecte ombra que tenen tots els espigons perpendiculars al mar que hi ha en aquesta zona del Mediterrani. El problema s’agreuja encara més quan els espigons són de la magnitud dels construïts pel Port en l’última ampliació.
Durant el mateix procés d’ampliació del Port de Barcelona, es va construir un espigó desproporcionat al marge dret de la nova desembocadura del Llobregat. L’espigó serveix per a canalitzar mar endins els sediments que el riu aporta en el seu únic moment àlgid de transport efectiu.
A conseqüència dels espigons, l’efecte ombra escombra les platges més pròximes, alhora que canalitza les aportacions del riu mar endins, fora de la dinàmica litoral. Tan sols una part d’aquesta sorra arriba a la costa ja passat Castelldefels. La resta del litoral deltaic només rep l’aportada de manera artificial.
Per poder pal·liar aquesta situació, DEPANA proposa l’eliminació de barreres, fet que permetria aportar sediments del riu a les platges pròximes. No obstant això, avisa que atesa la greu crisi climàtica en què ens trobem, i en una zona tan sensible com un delta, això no serà suficient. Tot i així, sí que suposaria la recuperació d’una quantitat important de sediments a la dinàmica natural de les platges.
Les colònies de Gavina corsa
D’altra banda, des del 2009 fins al 2018, es va mantenir una colònia de gavines corsa en una petita illa en el nou llit del Llobregat, al costat del marge esquerre. Aquesta espècie és endèmica del Mediterrani. Fins fa poc es trobava en perill d’extinció i encara segueix en situació molt vulnerable.
A causa de les molèsties i les escasses dimensions de l’illa, les gavines l’han abandonat. Actualment, estan establertes en dues colònies: una de més de 600 parelles en un dels nous dics de l’ampliació del port; i una altra, més recent, d’una mica més de 400 parelles, en una part de la teulada de l’edifici de la Nissan. Aquesta població suposa al voltant d’un 25 o 30% de tota la població catalana, i entre un 5 i un 10% de la mundial.
S’han executat actuacions per a millorar la seguretat de l’illa del Llobregat, però no han donat resultat. No es pot descartar que criï alguna parella, però és gairebé inviable el retorn d’alguna de les noves colònies. Des del primer moment es van plantejar possibles llocs alternatius per al creixement de la colònia, ja que eren evidents les reduïdes dimensions de l’illa.
DEPANA ja va plantejar la construcció de la nova illa per a les gavines corses. De la mateixa manera, des de fa anys insisteix en la necessitat de facilitar els accessos dels sediments del Llobregat a les platges del delta. Això només es pot aconseguir desmuntant parcialment l’espigó esquerre de la desembocadura del Llobregat en el tram que sobrepassa de la platja de Ca l’Arana.
Es tractaria de desmuntar aquest tram d’espigó alhora que els mateixos blocs es podrien utilitzar com a base per a la construcció de la nova illa. Segons l’entitat, no caldria moure totes les pedres sinó només una part. La ubicació de la nova illa serviria tant per a protegir la platja de l’Arana com per a redirigir sediments fluvials cap a la platja del Prat.
Podeu consultar l’informe detallat amb fotos aquí.
