• L’estudi aporta documentació exhaustiva i fa un inventari detallat de les zones a protegir
  • Properament es publicaran estudis més actualitzats

DEPANA ha fet públic el primer informe de delimitació de les zones d’especial rellevància per al compliment dels objectius ambientals dels espais naturals del Delta del Llobregat, tal com estipulen les directives ambientals europees. L’informe, de 109 pàgines, es difon per primera vegada i es pot consultar aquí.

L’informe, es va elaborar el 2017 a petició de la Generalitat i ha servit de base per a delimitar les zones ZEPA, aporta documentació ornitològica exhaustiva (tipus i nombre d’espècies repartides per indrets) i un inventari detallat de zones a protegir en el marc del Pla Especial. L’estudi aplica criteris ornitològics que permeten la conservació del conjunt de l’espai i de les espècies que són objectiu d’especial conservació.

Tal com s’exposa al text, les zones han d’estar interconnectades i recalca la  importància d’avaluar la capacitat de càrrega del medi, ja molt sobrepassada atesa la proximitat a la ciutat de Barcelona.

La importància del riu Llobregat

L’estudi considera necessari preservar i fins i tot incrementar les zones adjacents al riu Llobregat, vitals per a la conservació dels valors globals del Delta. “Cada vegada són més escasses les zones naturals, agrícoles o simplement sense urbanitzar que poden complir el paper de connector biològic, i les poques que queden estan molt amenaçades”, apunta l’informe.

Alhora, sosté que si les zones adjacents al riu es gestionen bé poden atenuar la gran càrrega produïda per la pressió humana que pateix l’indret. Per això veu imprescindible una gestió i aportació econòmica dels ajuntaments implicats. A més, aquests espais compleixen una funció important en el manteniment dels diferents aqüífers del Delta.

Tram final del riu Llobregat

Pel que fa a la delimitació d’espais que ha servit per a la delimitació de les zones ZEPA, l’informe divideix la zona en set espais:

  1. Llera del riu Llobregat entre els Aiguamolls de Molins de Rei i Sant Boi: l’estudi subratlla la necessitat de planificar una gestió continuada de les illes i de la vegetació de la zona per afavorir les espècies més sensibles. També fa una proposta de zona de laminació i infiltració per a la Vall Baixa.
  2. El Pla d’en Mas: una zona molt rellevant per a la migració d’aus entre les zones interiors i la plana deltaica.
  3. Llera del riu Llobregat entre Sant Boi i el pont de la C-31 al Prat de Llobregat: sector molt afectat per les nombroses infraestructures que s’hi han desenvolupat. Manca un projecte seriós de recuperació del bosc de ribera i l’elaboració d’un pla de gestió de la zona, així com l’adequació d’algunes illes per a la reproducció d’espècies. L’informe destaca la potencialitat “enorme” d’aquest tram del riu, però alerta la pressió a la qual està sotmesa per les multituds que hi acudeixen des del marge esquerre del Llobregat, una de les zones més densament poblades del món. Per això avisa que cal posar-hi ordre “de manera urgent”, establint zones diferenciades segons el valor natural i un pla de gestió que assumeixin els ajuntaments.
  4. Tram del riu Llobregat entre el pont de la C-31 al Prat de Llobregat i la desembocadura: tram fonamental per a la fauna aquàtica i les aus. Marcat per la cicatriu produïda per la cimentació d’una part del llit del riu, cosa que el text defineix com “una de les actuacions més absurdes i incomprensibles que s’han realitzat en els darrers anys en un riu a Catalunya i potser a Europa”. Demana que el Pla Especial deixi clar que aquesta zona ha de recuperar el seu estat natural. L’informe descriu minuciosament els valors ecològics dels diferents trams compresos entre Mercabarna i la desembocadura. Pel que fa a l’illa del Molí de Ca l’Arana, explica que la construcció d’una illa artificial que s’havia projectat en el seu moment seria una bona alternativa per afavorir la reproducció d’espècies.
  5. Platja de Ca l’Arana i espigó de la desembocadura del Llobregat: la part més propera al mar de la plana, així com l’espigó, estaven fora de la delimitació de la ZEPA. Unes 30 hectàrees de platja queden fora de les zones protegides.
  6. Canal de laminació de la Ribera, bassa del Prat de Llobregat, canal de la Dreta i erms de la Ribera: gran extensió de terrenys lliures escassament cultivats i amb un conjunt de petites llacunes. Posseeix un dels boscos de ribera més ben conservats i alberga una bona població d’ocells. Fa la funció de corredor biològic entre el riu i les zones humides interiors. La bassa del Prat ha patit un procés de degradació. L’estudi recomana avaluar els serveis ambientals dels ermes de la Ribera.
  7. Els espais naturals del terme municipal de l’Hospitalet: de les 80 hectàrees de zones naturals o seminaturals de l’Hospitalet, 15 estan directament afectades per carreteres, vies o estacions d’alta tensió. Conjunt de valor natural incalculable en un dels municipis més densament poblats del món que cal preservar. L’estudi descriu minuciosament les característiques de cada àrea d’aquest sector. Aconsella mantenir la porta oberta a possibles plans de recuperació i compensació de la zona.

L’informe també inclou un extens inventari dels espais agrícoles d’ús tradicional i de valor natural en el qual s’indica que l’objectiu final ha de ser protegir les zones rellevants dins de les zones agrícoles i establir zones no estrictament protegides en les quals es graduï la intensitat de l’explotació agrícola. Així mateix, analitza les zones agrícoles més allunyades del riu amb valors naturals.

Finalment, s’aprofundeix en el corredor literal entre la Ricarda i el Remolar, un connector biològic de 100 hectàrees que calia protegir com a mesura compensatòria dins del projecte d’ampliació de l’Aeroport, i així es va comunicar a la Comissió Europea. A més, subratlla que tota actuació que es faci al corredor litoral entre el Remolar i la Murtra hauria d’estar coberta pel paraigua del pla especial.

A més, apunta que els pinars i zones humides de les zones occidentals del Delta no estan incloses al ZEPA del Delta del Llobregat, tal com estableixen les directives europees. També considera que s’hi hauria d’incloure el connector ecològic amb el Garraf, un passadís fonamental per a moltes aus que resultarien afectades per una urbanització intensiva.