Sol·licitud de mesures temporals i de regulació permanent de limitació d’ús de la pirotècnia:

 

L’excepcionalitat de la situació viscuda a partir de la COVID-19 i de la Declaració de l’Estat d’Alarma a partir del 14/03/2020, està comportant greus conseqüències de les que encara no parem compte. Allò que compensaria moltes de les restriccions sofertes és una major consciència de l’importància de la salut i del medi ambient, ja que hi ha una relació inversament proporcional entre pol·lució i benestar.

El Dr. Xavier Querol, investigador del CSIC i expert en salut ambiental confirma que la  contaminació augmenta el risc de l’afectació de la COVID-19¹. Doncs bé, són nombrosos el estudis científics indexats que vinculen l’ús de la pirotècnia amb un mala salut ambiental i de les persones². Segons un d’aquests estudis, “Les concentracions elevades de materials inhalables en el material particulat (PM) atmosfèric tenen efectes negatius en la salut, especialment en les persones amb condicions mèdiques prèvies. La pirotècnia produeix un fum enriquit en metalls com ara el potassi, estronci, bari, antimoni i plom” ³.

Per tant, demanem a les administracions competents un nou exercici de responsabilitat mitjançant una regulació que limiti l’ús de material pirotècnic a la via pública i promogui pràctiques festives lliures de risc de lesions i contaminació⁴.

A nivell estatal la normativa aplicable en matèria d’ús d’articles pirotècnics és el Reial Decret 989/2015, de 30 d’octubre, en el qual es troben determinades limitacions per a cada categoria de material pirotècnic (edats mínimes d’ús -de 12 anys per a la categoria F1- i distàncies de seguretat, així com la necessitat de carnet d’expert pirotècnic per a la categoria F4), i la infracció administrativa per incompliment d’aquestes limitacions, tipificada com a greu, es troba regulada a l’article 36.12 de la Llei Orgànica 4/2015, de Seguretat Ciutadana, podent ser sancionada amb multa d’entre 601 i 30.000 euros. No obstant, són les ordenances municipals les que regulen l’establiment de restriccions d’ús de material pirotècnic a la via pública del municipi concret -així, per exemple, limitant l’ús a dies i hores específics-.

Com veiem, es tracta d’una normativa escassa i insuficient, i que provoca un grau d’incertesa jurídica important, en tant que depèn de cada localitat l’ús més o menys respectuós i adequat del material en relació amb l’entorn social i ambiental. No trobem que s’hagi tractat aquesta matèria amb la serietat que requereix, i ara, més que mai, és moment de ponderar els interessos en joc i actuar en conseqüència. Les detonacions, minoritàriament en mans expertes, generen danys a les persones, als animals de companyia (s’incrementen les pèrdues, els accidents, les consultes veterinàries per trastorns de comportament i ansietat), als animals silvestres i al medi ambient (augmenta el risc d’incendis).

L’ús de petards no només comporta una afectació a la salut de persones i animals per contaminació acústica, sinó també per contaminació de l’aire -d’importància cabdal en aquests moments-, a més de generar acumulació i dispersió de residus totalment prescindibles. D’altra banda, les lesions produïdes directament per l’ús indegut o negligent de material pirotècnic suposen una càrrega per al sistema sanitari que, sobretot en aquests moments, s’ha d’evitar amb rigor.

Ara que s’han paralitzat les nostres vides i que hi ha signes de certa recuperació de l’ecosistema a conseqüència de l’aturada forçada és moment de prendre mesures preventives de pes:

1. Mesures immediates que limitin la pirotècnia per què:

1.1. Cal evitar l’emissió innecessària de metalls pesats, en tant que:

  • Poden esdevenir vehicle inert de transport de la COVID-19 i perllongar el temps d’infectivitat.
  • Contribueixen a la vulnerabilitat i l’agreujament de patologies respiratòries i cardíaques.
  • Afecta a la integritat de les mucoses, incloses les periorbitals, vies d’entrada de la COVID-19.
    Les persones grans, tan vulnerables a la pandèmia, entren dins el grup dels damnificats per l´ús de la pirotècnia⁵ segons la Fundació Nacional de la Recerca Contra el Càncer i l’Agència de Protecció Ambiental nord-americanes.

1.2. Suposen una càrrega assistencial extraordinària d’un sistema de salut que ha patit unes setmanes dramàtiques de saturació, estrès i sobrecost. Cal recordar que en cada festivitat vinculada amb la pirotècnia es veuen desbordades les urgències⁶. Pel que fa només a cremades, en un estudi fet a Dinamarca⁷ l’adopció immediata de mesures preventives que limitaven l’ús de la pirotècnia només d’un any a l’altre es va aconseguir una reducció d’un 800% de l’assistència mèdica especialitzada.

1.3. A més la restricció de moviments de persones impedeix la realització de tasques de neteja de matolls secs i del manteniment habitual d’espais susceptibles de calar-se focs.

2. Mesures mediates i redacció d’una normativa que protegeixi el gruix de la societat i un lleure responsable, per què:

2.1. Els danys derivats de l’ús de material pirotècnic poden minimitzar-se, i la societat pot beneficiar-se globalment en particulars col·lectius necessitats d’especial protecció.

  • Un estudi longitudinal publicat a Nature⁸ mostra la correlació entre l’increment de la mortalitat quan hi ha esdeveniments pirotècnics. Cal donar un pas endavant per protegir els infants⁹ amb i sense afectació respiratòria i menors amb trastorns de l’espectre austístic.
  • També cal tenir especial consideració per les persones amb seqüeles emocionals provinents d’àrees que han patit conflictes bèl·lics, atemptats o catàstrofes sotmeses les conseqüències de la Síndrome d’Estrès Posttraumàtic¹⁰.
  • Les dones embarassades i les persones de més de setanta anys també mereixen poder gaudir de les festes sense ensurts.

2.1. Segons les estadístiques 1 de cada tres ferits per detonacions pirotècniques són barons de entre 25 i 44 anys. El 65% de les persones que han necessitat assistència immediata per pirotècnia eren espectadors d’espectacles amb foc, el 35% restant manipuladors directes.

2.2. Hem parlat de la contaminació i ràpidament pensem en les partícules, però com adverteix l’OMS també l’exposició continuada o sobtada a impactes sonors¹¹ de més de 43 Db té unes conseqüències negatives sobre la salut. Els focs artificials, per exemple, superen amb escreix el 150-175 decibels¹² en una unitat de mesura que és exponencial, no geomètrica.

 

Cal ressaltar la relació entre l’ús de material pirotècnic i la producció d’un número desorbitat d’incendis. Les conseqüències directes i indirectes dels incendis sobre la vida i la salut de les persones i dels animals són obvies, així com els danys que els mateixos provoquen sobre el medi ambient. No ens podem permetre col·lapsar innecessàriament el sistema de salut, ara més que mai, així com tampoc destruir i perdre més hàbitats i espècies i contribuir encara més als greus problemes ambientals als quals ens enfrontem.

Doncs bé, de conformitat amb informació proporcionada per la Generalitat, és evident i notable l’augment del nombre d’incendis provocats per pirotècnia al voltant del dia de Sant Joan. En el següent gràfic, relatiu al període 2010-2019, es veu com el nombre passa de 0 incendis el dia 15, gairebé 5 el dia 22, entre 30 i 35 incendis el dia 23, i arribant gairebé a 60 incendis el dia 24 de juny. Els incendis es continuen produint fins a principis de juliol.

D’altra banda, en quant a superfície cremada, en la següent taula es veu com, en el període 2010-2019 (sent el número total d’incendis en aquest període de 157 ha), la superfície dels incendis provocats durant el mes de juny (145,53) suposen més d’un 95% del total d’incendis. Això resulta especialment greu tenint en compte la quantitat de superfície forestal cremada (un 85% del total de superfície), i, per tant, la quantitat d’hàbitats naturals i espècies. També resulten interessants les dades relatives a la relació dels incendis amb un material pirotècnic concret. De fet, veiem com la gran majoria de superfície cremada és produïda per incendis provocats per petards (108,39 de 151,65 ha) material pirotècnic de categories de risc inferiors i accessibles a un nombre més gran de la població.

 

No entenem, doncs, com les administracions, amb les dades que tenen al seu abast, no porten a terme les mesures pertinents per evitar els efectes nocius de l’ús de material pirotècnic, entre els quals es troba l’increment d’incendis, que comporten al seu torn un seguit de conseqüències per la salut i la vida de les persones i per la natura. No podem dependre exclusivament del control dels diferents cossos de policia, que ara mateix es troben més limitats per exercir aquestes funcions. El canvi ha de provenir de la normativa i de l’actuació coherent i proporcionada de les administracions públiques.

L’article 2.3 del RD 989/2015, de 30 d’octubre, estableix que les diferents administracions públiques (incloent les comunitats autònomes i els ens locals), en l’àmbit de les seves competències, podran, entre d’altres coses: adoptar mesures extraordinàries en situacions d’emergència o circumstàncies que les justifiquin, així com suspendre temporalment qualsevol autorització per raons de seguretat. Això justificaria, per exemple, l’elaboració d’un Decret a nivell autonòmic, o d’ordenança a nivell municipal, que restringissin o prohibissin l’ús de material pirotècnic.

Així mateix, la Directiva 2013/29/EU, de 12 de juny, del Parlament Europeu i del Consell, que harmonitza les legislacions dels Estats membres en matèria de comercialització d’articles pirotècnics estableix la possibilitat per part dels Estats membres de prohibir o restringir certs tipus de materials pirotècnics, inclús articles que presentin baix risc i baix nivell de sorolls (categories F2 o F3). Les restriccions nacionals a l’ús, possessió i venda de material pirotècnic han d’estar justificades per motius d’ordre públic, seguretat, salut o protecció ambiental (article 4.2). A més, cal tenir present que la Directiva 2008/50/CE, de 21 de maig, del Parlament Europeu i del Consell, relativa a la qualitat de l’aire, disposa estàndards de qualitat entre els quals s’inclouen els valors límit a les concentracions de partícules en suspensió (PM10 i PM2.5), i l’establiment de mesures per arribar a aquests estàndards es deixa en mans dels Estats membres.

Per tant, no hi ha impediment per què, per exemple, un municipi limiti l’ús de petards amb l’objectiu de respectar cert nivell de pols a l’aire, o evitar la congestió dels seus hospitals i centres de salut en una situació de crisi sanitària com l’actual.

Així doncs, d’entre les mesures immediates -i totalment viables- a implementar, cal que les administracions imposin unes limitacions horàries i espacials més estrictes, així com augmentin el control per evitar que es produeixin incidents i infraccions de les mesures de seguretat. També caldria començar a idear i disposar alternatives a l’ús de petards, tot incentivant accions que siguin social, mediambiental i econòmicament adequades. Convé, per exemple, que l’administració organitzi campanyes educatives que informin al públic sobre les conseqüències de l’ús del material pirotècnic.

I, d’altra banda, a mig termini cal que les administracions competents elaborin normativa sobre la matèria que sigui integral i s’adeqüi a les necessitats reals de les persones i al context global de crisi sanitària i ambiental. Així, no té sentit, per exemple, que els menors d’edat puguin manipular material pirotècnic, encara que siguin els catalogats com menys perillosos (al Reial Decret s’estableix l’edat mínima de 12 anys, però les comunitats autònomes poden reduir el límit fins als 8 anys). A més, cal que les administracions treballin per fomentar alternatives a l’ús de petards i focs artificials, ja sigui mitjançant campanyes educatives dirigides al públic sobre les conseqüències negatives i de foment d’activitats saludables i sostenibles, com mitjançant la substitució progressiva per altres accions, com podrien ser espectacles de llum, que, tot i que podria implicar consum d’energia, tenen menys impacte sobre la salut i el medi ambient-.

L’afectació al comerç de material pirotècnic no pot servir d’excusa per impedir l’establiment d’aquestes i altres mesures, doncs l’administració ha de vetllar per què es respectin els drets de les persones i és qui té la responsabilitat de preveure solucions, en el seu cas, pel sector econòmic perjudicat, sense que, per tant, la càrrega recaigui en la salut de la ciutadania.

Per tant:

Per procurar un bé major a la societat evitant pràctiques demostradament perilloses les entitats sotasignades, demanem una regulació extintora de la pirotècnia i la promoció econòmica, educativa i cultural de celebracions festives simbòlicament homologables però lliures de risc. A més, “augmentar la consciència de com afecta als grups de risc aquesta pràctica i prendre mesures preventives i desenvolupar alternatives iniqües pot disminuir la morbiditat, la mortalitat, el nombre de visites a urgències i les hospitalitzacions¹³.

 

 

1) Wu X, ., Nethery, R.C. et al. Exposure to air pollution and COVID-19 mortality in the United States. A nationwide cross-sectional study: <https://projects.iq.harvard.edu/files/covid-pm/files/pm_and_covid_mortality_med.pdf>.

2) Gourder, C., Montefort, S. Potential impacts of fireworks on respiratory health. Lung India, Vol 31(4), Oct-Dec 2014, p. 375-379. <https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4220320/>.

3) Moreno, T., Querol, X. et al. Recreational atmospheric pollution episodes: Inhalable metalliferous particles from firework displays, Atmospheric Environment, Volume 41, Issue 5, February 2007,  p. 913-922. <https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S1352231006009745?via%3Dihub#>.

Dels mateixos autors: Effect of fireworks events on urban background trace metal aerosol concentrations: Is the cocktail worth the show?, Journal of Hazardous Materials, Volume 183, Issues 1–3, 15 November 2010, p. 945-949  <https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0304389410009672> o el recent: <https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1309104220300945>.

4) Arreu del món s’estan implementant alternatives eco espectaculars a les que redirigir els actuals professionals. Veure per exemple el següent article publicat a la revista Forbes el desembre de 2019, titulat Festive Fireworks Create Harmful Pall of Pollution: <https://www.forbes.com/sites/grrlscientist/2019/12/31/festive-fireworks-create-harmful-pall-of-pollution/#29e9bf7e 2853>.

5) National Foundation for Cancer Research. Are Firework Pollutants Harming your Health?,  July  2019: <https://www.nfcr.org/blog/are-firework-pollutants-harming-your-health/>.

6) Per exemple, com ho explica l’Hospital Vall d’Hebron: https://www.vallhebron.com/ca/noticies/la-nit-de-sant-joan-les-urgencies-de-vall-dhebron. Relació de lesions en menors majoritàriament barons: https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/Lesiones/docs/informeMundialInfanciaEsp.pdf.

7) Sheller, J.P. et al. Burn injuries caused by fireworks: effect of prophylaxis, Science Direct, Burns, Vol. 21, Iss. 1, Feb 1995, p. 50-53: <https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/030541799590782U>.

8) Greven, F.E. et al. Air pollution during New Year’s fireworks and daily mortality in the Netherlands, Scientific Reports,  9, Apr 2019: <https://www.nature.com/articles/s41598-019-42080-6>.

9) Ávila, A.A., et al. Epidemiología y seguimiento del impacto de la legislación sobre…, Science Direct, Vol. 49 Iss. 2, Apr-June 2016, p. 41-47: <https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0120491216300039>.

10) National Center for PTSD, Understanding PTSD and Aging, Sept 2019: <https://www.ptsd.va.gov/publications/print/understandingptsd_aging_booklet.pdf>

11) OMS. Sordera y pérdida de la audición, Mar 2019: <https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/deafness-and-hearing-loss>.

12) Boys Town National Research Hospital, 4th of July Hearing Tips: <https://www.boystownhospital.org/knowledge-center/fireworks-hearing-loss>.

13) Gourder, C., Montefort, S. Potential impacts of fireworks on respiratory health. Lung India, Vol 31(4), Oct-Dec 2014, p. 375-379. <https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4220320/>.

 

Barcelona, 2 de juny de 2020

DEPANA, Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural
FUTUR ANIMAL
CORAZÓN DE PALOMA
ANIMANATURALIS
FAADA
ESPAI GOS
UDOLS
FUNDACIÓN FRANZ WEBER
LIBERA
ECOLOGISTES EN ACCIÓ
APMA