Manifest per la conservació dels herbassars

Més d’un centenar de naturalistes, científics i entitats conservacionistes demanen la protecció dels herbassars a Catalunya:

Reclamem que es reconegui el valor ecològic dels herbassars i que se’n faci una gestió adequada.

El col·lectiu Entomologia a Catalunya , en el marc del dia mundial de les abelles, ha difós un manifest on exposen la necessitat de conservar els herbassars. Aquest ha estat signat per més d’un centenar de naturalistes i científics de Catalunya, i compta amb el recolzament de desenes d’entitats conservacionistes i de defensa del territori.
Els herbassars són comunitats compostes per diverses espècies de plantes herbàcies.
Són hàbitat per a moltes espècies d’animals, com ara les abelles i les papallones, que proveeixen serveis ecosistèmics tan importants com la pol·linització.
Es poden trobar en marges de cultius, camins i carreteres, o fins i tot en parcs i jardins, i sovint pateixen mesures de gestió destructives, com ara segues agressives i l’aplicació d’herbicides.
L’aturada de l’activitat d’aquests últims mesos ha permès el desenvolupament dels herbassars en moltes d’aquestes zones, i n’ha constatat el valor i potencial ecològic.
“En el context de crisi ecològica, crisi econòmica i emergència climàtica, creiem que és una bona oportunitat per repensar el model de gestió”, apunta el manifest.
“Demanem que es reconegui el valor ecològic dels herbassars com a reservoris de biodiversitat i proveïdors de serveis ecosistèmics, i que s’aposti per un règim de segues que en permeti el desenvolupament”.

Arran de la dràstica reducció de l’activitat dels darrers mesos, també en la gestió dels herbassars, EXPOSEM que:
La pèrdua d’hàbitats és la primera causa del declivi de la biodiversitat a nivell global¹.
A Catalunya, l’abandonament rural i la intensificació agrícola han suposat la pèrdua d’espais oberts i ambients seminaturals (prats i herbassars, i matollars) i la consegüent davallada en les poblacions d’espècies que els són pròpies² . Aquestes espècies, d’ocells, papallones, abelles, i altres grups d’animals i plantes, intervenen en processos ecològics i proveeixen serveis ecosistèmics tan importants com la dispersió de llavors, la pol·linització o el control biològic de plagues.
Els marges de cultius, marges de camins i carreteres, rotondes i zones enjardinades de pobles i ciutats (parcs i jardins, escocells d’arbrat viari, etc.) amb un ús poc intensiu poden esdevenir un refugi per a les espècies pròpies dels espais oberts en declivi. Corresponen a cobertes vegetals dominades per espècies herbàcies majoritàriament espontànies, on hi ha una gran diversitat d’espècies³ que tenen mides, èpoques de floració i tipus de flors i fruits molt diferents en un espai reduït. En conseqüència proveeixen multitud de recursos (pol·len, nèctar, matèria vegetal, substrats de nidificació, etc.) i, per tant, són hàbitat per a multitud de grups d’insectes: formigues, escarabats, papallones, abelles, etc., que intervenen en el funcionament dels ecosistemes i proveeixen de serveis ambientals i, alhora, ens permeten reconnectar amb la natura i gaudir-la ben a prop de casa⁴.

Molts d’aquests herbassars ocupen zones marginals i s’han considerat tradicionalment hàbitats alterats o deixats perquè inclouen entre d’altres plantes ruderals que colonitzen zones pertorbades, i plantes arvenses que competeixen amb plantes cultivades. Les espècies de plantes dels herbassars, doncs, reben el nom popular de “males herbes”. Per això han rebut una gestió molt dràstica i poc sostenible que sovint ha comportat l’aplicació d’herbicides i l’eliminació de tota la coberta vegetal. Evidentment, aquestes pràctiques provoquen la desaparició no només de les plantes, sinó també de les espècies animals associades als
herbassars i, per tant, la simplificació de l’ecosistema i la pèrdua o l’afebliment de molts processos ecològics i dels serveis ecosistèmics associats.
Durant els últims dos mesos, l’aturada de l’activitat humana i un règim pluviomètric especialment favorable han permès que molts herbassars es desenvolupin. Molts experts arreu del territori han constatat que això, de retruc, ha permès la proliferació d’una gran quantitat de fauna associada, fins i tot en franca regressió a casa nostra, com és el cas de molts grups d’insectes. Per tant, s’ha posat de manifest el valor ecològic dels herbassars i el potencial que tenen quant a reservori de biodiversitat.
La tornada a l’activitat està comportant que molts herbassars siguin segats arran i que, per tant, es perdin tots aquests valors naturals i serveis. Entenem que s’han de dur a terme mesures de gestió de la vegetació per permetre els accessos als camins o la prevenció d’incendis. Però alhora defensem una gestió racional. S’hauria de garantir la conservació de la biodiversitat d’aquests hàbitats, especialment en aquells indrets, tant rurals com urbans, on la seva presència és compatible amb les necessitats logístiques i de seguretat. La domesticació de la natura i una concepció de neteja agressiva i destructiva allunya les persones del medi ambient i dificulta la sostenibilitat de l’activitat humana.

Per tot l’exposat anteriorment, DEMANEM:

● Un canvi de paradigma en la concepció del verd urbà, vores de camins i carreteres, per tal de reconèixer el valor i potencial ecològics dels herbassars que els ocupen. Com ja s’està fent en altres països⁵, i cada cop des de més municipis catalans⁶ ⁷, universitats, persones i col·lectius⁸ ⁹, hem de defensar, des de la societat i des de les administracions públiques, els herbassars com a reservoris de biodiversitat i proveïdors de serveis ecosistèmics. Als espais naturals i seminaturals com a hàbitats d’alt valor ecològic, i a les ciutats com a autèntiques taques de vida amb alt valor ecològic i social¹⁰.
.
● Una gestió coherent amb el context de crisi ecològica, crisi econòmica i emergència climàtica. Aquesta, tant en ambients naturals com urbans, ha d’estar basada en l’ús racional dels recursos i en el coneixement científic. La substitució de gespes per herbassars redueix considerablement l’ús d’aigua, mentre que permetre la dinàmica natural i l’establiment d’aquestes comunitats redueix també l’ús d’herbicides i el cost de la gestió. Finalment, una reducció en el nombre de segues -que s’haurien de dur a terme en els moments adequats per no interferir significativament en la reproducció de les espècies presents-, ja sigui en parcs o marges de carreteres, redueix considerablement la despesa de gestió associada¹¹; i un règim de segues adequat
maximitza la diversitat biològica d’algunes espècies protegides, com ara les orquídies¹².

1: Hanski, I. (2011). Habitat Loss, the Dynamics of Biodiversity, and a Perspective on Conservation.
AMBIO 40, 248–255. https://doi.org/10.1007/s13280-011-0147-3
2: http://blog.creaf.cat/noticies/els-ocells-les-papallones-son-indicadors-claus-per-mesurar-la-perdua-de-bio
diversitat/
3: 101 Flors de camp, de marges i vores de Catalunya que cal conèixer. Toni Llobet i Llorenç Sáez. Oryx.
Cossetània Edicions.
https://www.cossetania.com/101-flors-de-camp-de-marges-i-vores-de-catalunya-2260
4: Estrada, J. (2017). Primeres dades dels invertebrats dels herbassars naturals de la llera dreta del riu
Besòs al terme municipal de Santa Coloma de Gramenet i propostes per a la seva gestió.
https://doi.org/DOI: 10.13140/RG.2.2.11864.52487
5: https://www.theguardian.com/environment/2020/mar/14/on-the-verge-a-quiet-roadside-revolution-is-boosti
ng-wildflowers-aoe
6: https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/Bones-practiques-jardineria-2016.pdf
7: https://twitter.com/vic_mediambient/status/1257557586586542081?s=20
8: https://twitter.com/hashtag/CATrewilding
9: https://twitter.com/hashtag/ciutatssilvestres
10: Fischer, L.K, et al. (2020). Public attitudes toward biodiversity-friendly greenspace management in
Europe. Conservation Letters e12718. https://doi.org/10.1111/conl.12718
11: O’Sullivan, O. S., et al. (2017). Optimising UK urban road verge contributions to biodiversity and
ecosystem services with cost-effective management. Journal of Environmental Management
191:162–171. https://doi.org/10.1016/j.jenvman.2016.12.062
12: https://www.instagram.com/orchids_in_the_city/?igshid=1fxb19kws5z5c

-Aquest manifest ha estat elaborat pel col·lectiu Entomologia a Catalunya-

-El signen:

Pere Albertí Serra, Geòleg
Marc Anton Recasens, Institut Català d’Ornitologia i Voluntari del CBMS
Jose Ignacio Aparicio Ciria, Alcalde de Cervelló
Javier Arcos Gonzalez, Associació Ibèrica de Mirmecologia
Antoni Arrizabalaga Blanch, Museu de Ciències Naturals de Granollers
Oriol Baena Crespo, Societat Catalana d’Herpetologia (SCH),
Institut Català d’Ornitologia (ICO) i Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya (GROC)
Guillem Bagaria Morató, Grup de Naturalistes d’Osona (ICHN), Grup Orquidològic de Catalunya (ICHN), SCFN
(ICHN), FloraCatalana
Josep Barbarà Puig Naturalista, membre de l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG)
Josep Barnés Freixas, Pagès, Grup Orquidològic de Catalunya (ICHN), Associació de Naturalistes de Girona (ANG)
Pau Barnés Moreno, Ramader
Emili Bassols i Isamat, Biòleg
Mafa Bauçà Company, Educadora ambiental
Jordi Baucells Colomer, En representació Institut Català d’Ornitologia (ICO)
Albert Becerra Cabrera, Estudiant de Ciències Ambientals
Vicenç Bros Caton, Institut Català d’Ornitologia (ICO) i Institució Catalana d’Història Natural (ICHN)
Albert Burgas Riera, Biòleg
Jordi Calaf Garcia, Biòleg
Rafael Carbonell Font, Antaxius-Grup d’estudi dels ortòpters de Catalunya (ICHN), Societat Catalana de
Lepidopterologia (SCL)
Albert Carné Constans, Biòleg
David Carrera Bonet, Ambientòleg
Isabel Carreras Roig, GEPEC–EdC
Sonia Chaves Pérez, Ambientòloga
Jordi Clavell Corbera, Biòleg, Fotografia i Biodiversitat, Biodiversitat Virtual
Alba Clavell Gallardo, Estudiant d’educació ambiental
Pau Clavell Gallardo, Naturalista
Pau Colom Montojo, Investigador Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, Voluntari Catalan Butterfly
Monitoring Scheme (CBMS)
Jordi Dantart Puig, Societat Catalana de Lepidopterologia
Artur Degollada i Soler, Naturalista, Associació Gestió Natural, Associació Bioeduca
Mercè Durfort i Coll, Catedràtica de Biologia cel·lular, Universitat de Barcelona, Institució Catalana d’Història
Natural, Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Alfons Escobar Freixa, Salvem el Corredor Biològic de Montgat
David Espinós Roig, Biòleg
Joan Estrada Bonell, Antaxius-Grup d’estudi dels ortòpters de Catalunya (ICHN), Institut Català d’Ornitologia (ICO), Institució per a la Gestió i Recuperació dels Ecosistemes Lleidatans (EGRELL)
Pepichek Farriol, Jardiner – Paisatgista
Diego Fernández Ruiz, Societat Catalana de Lepidopterologia (SCL-ICHN), Antaxius-Grup d’estudi dels
ortòpters de Catalunya (ICHN) i col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Mariona Ferrandiz Rovira, Investigadora postdoctoral UAB-CREAF
Ramon Ferré Sánchez, Tècnic GEPEC-EdC
Esther Ferrer Pont, Biòloga
Lluís Filbà Esquerra, Naturalista. Col·laborador del Museu de Zoologia de Barcelona
Martí Franch Rodriguez, Institut Català d’Ornitologia, CBMS
Miguel Ángel Fuentes Rosúa, NATURA MONTFRED, GRECO-Institute of Aquatic Ecology (Universitat de Girona), Institut Català d’Ornitologia (ICO) i Associació El Blauet
Neus Gallardo Costas, Naturalista
David García Cárdenas, Institut Català d’Ornitologia
Pablo García García, Ambientòleg i Formatger
Sergi García Rodríguez, Galanthus, estudi i divulgació del medi
Enric Garcia Serrano, Institut Català d’Ornitologia
Meritxell Garcia Vidal, Biòloga
Mònica Garrido Chércoles, Ambientòloga, Equip Terra – Escoltes Catalans
Francesc Gessé Solé, Institució Catalana d’Història Natural (ICHN)
Diego Gil Tapetado, Fotografía y Biodiversidad, Biodiversidad Virtual, Universidad Complutense de Madrid
David Gimeno Pérez, Guia de.muntanya. Educador ambiental
Jose Ernesto Gomez Lopez, Voluntari
Rafael González de Lucas, Biòleg, guarda forestal, Associació Naturalista Xot
Marta Goula Goula, Universitat de Barcelona, ICHN, Asociación Española de Entomología, Société
Entomologique de France, Fotografía y Biodiversidad, Hort Urbà Colònia Castells
Santi Guallar Rivero, Universitat de Barcelona, Institut Català d’Ornitologia
Lluís Gustamante Sánchez, Fotografia i Biodiversitat, Biodiversitat Virtual
Eduard Guzmán Llansa, Societat Catalana de Lepidopterologia (SCL), ICHN
Carlos Hernández-Castellano, Investigador CREAF; ICHN, CBMS
Sergi Herrando, Institut Català d’Ornitologia / CREAF
Sandra Hervías-Parejo, Institut Mediterrani d’Estudis Avançats
Jean Ichter, Grup naturalistes Baix Montseny
Javier Iglesias Verge, DEPANA
Gemma Izcara Gual, Ambientòloga
Luciana Jaime González, Investigadora predoctoral CREAF
Xavier Jiménez Llobera, Biòleg, GEPEC-EdC
Ignasi Lampreave, Apicultor i tècnic forestal
José A. Latorre Jiménez, Naturalista, voluntari CBMS, GEPEC-EdC
Marina S. Lee, Protecció Integrada de Cultius. Universitat de Lleida. Voluntària del CBMS.
Alba Llovet Martin, Investigadora predoctoral CREAF, Sociedad Española de la Ciencia del Suelo (SECS)
Adrià López-Baucells, Investigador Museu de Ciències Naturals de Granollers
David López-Bosch Biòleg
Víctor Luna Puerto, Ambientòleg, CEO d’EcoGIRA
Santi Mañosa Rifé, Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Universitat de Barcelona
Laura Márquez Tur, Investigadora predoctoral CREAF
Jaume Marsé Ferrer, Llicenciat en Biologia, Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient del Garraf (APMA)
Jordi Martínez Vilalta, Professor de la UAB i investigador del CREAF
Isabel Martínez Vilalta, Institut Català d’Ornitologia (ICO) i Institució Catalana d’Història Natural (ICHN)
Eduard Martorell Sabaté, Biòleg i editor
Guillem Mas Cornet, Biòleg, Associació Paisatges Vius
Xavier Méndez Camps, Ambientòleg
Eugenia Merás, Voluntària
Josep Mercadal Benejam, Ensenyant. voluntari del CBMS
Adrià Miralles, Oxygastra-GEOC (ICHN), Grup Ibèric Odonatologia (GIO) i Associació Espanyola d’Entomologia (AeE)
Èlia Montagud Blas, Parc Natural de la Serra de Collserola
Anna Motis Berta, Biòloga
Francesc Xavier Munill Bernardich, Bufalvent. Estudi de la Mediterrània. – UAB BABVE Unitat de Zoologia. – Seguiment de Pol·linitzadors de Catalunya (sepoc.cat).
Joaquim Muñoz Gallego-Mariné, Coordinador Tècnic CBMS
Joaquim Muntané i Puig, Ambientòleg, Associació Per la Conca
Rita Navarro Sagristà, Cooperativa Mas La Sala
Mònica Navarro Turmo, Biòloga
Maria Ortiz López, Equip Terra – Escoltes Catalans
Pau Ortiz Santamaria, Educador ambiental
Nahuel Osorio, Educador ambiental
Albert Palou Vilar, Grup de Naturalistes d’Osona – ICHN, CBMS
Alejandro Pascual Tristán, Voluntari CBMS
Xavier Perea i Obiols, Biòleg. Membre SCFN Societat Catalana de Fotògrafs de Natura (ICHN).
Miquel Àngel Pérez-De-Gregorio Capella, Associació Micològica Joaquim Codina
Alejandro Pérez Ferrer, Fotografía y Biodiversidad, Biodiversidad Virtual, Universitat de Barcelona
Alberto Pérez Jorge, Voluntario
Montse Pérez Mora, Sant Quirze del Vallès Natura, Xarxa Custòdia Natura, SEO Birdlife
Josep Pérez Castaño, Sant Quirze del Vallès Natura, SEO Birdlife
Cèlia Pérez Novo, Ambientòloga
Jordi Pietx Colom, Consultor, jordipietx.NET
Clara Pladevall Izard, Biòloga i voluntària del BMSAnd
Anna Planella Bosch, Biòloga. Paisatges Vius.
Erola Pons Wendenburg, Biòloga
Antoni Pou, ICO, Gavot associació
Lluc Presmanes Justo, Biòleg
Jaume Puig Bailly, Salvem el Corredor Biològic de Montgat
Xavier Puig Montserrat, Galanthus Associació, Museu de Ciències naturals de Granollers
Elisabet Rams Beltrán, Consultora en canvi climàtic a l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i
l’Agricultura
Joaquim Reberté Ferran, GOC/ICHN, SCFN/ICHN, CSM, Flora Catalana, CEDBMM
Xavier Reyes Torres, Salvem el Corredor Biològic de Montgat
Anna Ribera Crusafont, Fotografia i Biodiversitat, Biodiversitat Virtual, ICHN, Societat Catalana de Lepidopterologia (SCL-ICHN), Grup de Recerca de la Cerdanya (GRC)
Eva Ribes Español, Biòloga i editora
Marc Riera Domínguez, Investigador predoctoral CREAF / ICHN
Laia Rissech, Bibliotecària
Joan Manel Riera Vidal, Escola de Natura del Corredor – Voluntari CBMS
Jordi Roca Buron, Societat Catalana d’Herpetologia
David Rodés, Patró de Cetàcea, DEPANA
Jofre Rodrigo Aribau, Ambientòleg. Xarxa per a la Conservació de la Natura.
Francesc Rodríguez i Ambel, Naturalista i educador ambiental Obaga Serveis Ambientals SL
José Luís Romero Romero, Membre de ICO: Institut Català d’Ornitologia / Naturalista
Deli Saavedra Rewilding Europe
Andreu Salvat Saladrigas, Aprèn, Serveis Ambientals, SL
Emili Sancha Asenjo, GOC/ICHN, SCFN/ICHN, Grup Orquídies Anoia (GOA)
Jordi Sánchez Puig, Llicenciat en Biologia. Productor ecològic de llúpol.
Javier Sánchez Rubio, Naturalista. Responsable Medi Natural Ass. Prop. Puigsagordi (Balenyà).Grup Naturalista l’Atzucac. Grup estudi Ratpenats Malgrat de Mar.Biodiversitat Virtual
Leandro Sánchez Sánchez, Salvem el Corredor Biològic de Montgat, Biodiversitat Virtual micologia
Erika Sanfidel Ortega, Ambientòloga. Voluntaria del CBMS.
Xavier Sanjuan, Grup Orquidològic de Catalunya (ICHN), SCFN (ICHN), Fotografia i Biodiversitat,
Biodiversitat Virtual, FloraCatalana
Roser Santaeulària Solans, Voluntària
Marga Serra Alías, Biòloga i doctora en Salut pública
José Manuel Sesma, Fotografia i Biodiversitat, Biodiversitat Virtual, ICHN, CBMS i Objectiu Natura
Constantí Stefanescu, Catalan Butterfly Monitoring Scheme, Museu de Ciències Naturals de Granollers
Jan Tomàs Perarnau, Asociación española de Entomología (AeE), Sociedad Entomológica Aragonesa (SEA),
Antaxius-Grup d’estudi dels ortòpters de Catalunya (ICHN), Societat Catalana d’Herpetologia (SCH) i FloraCatalana
Oriol Torrents Cabestany, Catalan Butterfly Monitoring Scheme, Doctor en Biologia i Ecologia Marina, Professor de Biologia de Batxillerat
Ferran Turmo Gort, Fotografia i Biodiversitat, Biodiversitat Virtual, SCL, CBMS
Andreu Ubach Permanyer, Catalan Butterfly Monitoring Scheme, Museu de Ciències Naturals de Granollers
Nuria Urán Hernández, Disenyadora gràfica i fotògrafa, Associació Biodiversitat Sitges
Júlia Valera Florensa, Biòloga, Equip Terra-Escoltes Catalans
Marc Vilahur Chiaraviglio, Ambientòleg
Andrés Valverde Valera, Biòleg
Sara Vega Zanuy, Ambientòloga
Joan Ventura Linares, Antaxius-Grup d’estudi dels ortòpters de Catalunya (ICHN), Grup de Natura IAEDEN,
Associació Catalana d’entomologia
Narcís Vicens Perpinyà, Biòleg
Ricard Vila Coll, Ambientòleg, Biodiversitat Sitges
Lluís Vilar Sais, Universitat de Girona
David Vilasís Boix, Fotògraf / fuster
Clara Wendenburg, Educadora ambiental, mestra i jardinera
Albert Xaus Pey, Societat Catalana de Lepidopterologia, SCL
Anna Zango Palau, Biòloga

Organitzacions que recolzen el manifest:
Agrupació Naturalista i Ecologista de La Garrotxa (ANEGX)
Antaxius-Grup d’estudi dels ortòpters de Catalunya (ICHN)
Aprèn, Serveis Ambientals, SL
Associació Catalana d’Entomologia
Associació de Naturalistes de Girona
Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC) – EdC
Associació Mediambiental La Sínia
Associació Micològica Joaquim Codina (AMJC)
Associació d’Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (APNAE)
Associació Paisatges Vius
Associació TRENCA
Bages Biodiversitat
Bioeduca, associació
Bufalvent. Estudi de la Mediterrània.
Can Serrà 1786
Cooperativa Mas La Sala
CREW Foundation
DEPANA, Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural
EcoGIRA
Fotografia i Biodiversitat (Biodiversitat Virtual)
Fridays for Future Barcelona
Galanthus Associació
Gavot associació
Gestió Natural, associació
GEPEC-EdC, Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya
GEVEN, Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès
Grup de Naturalistes d’Osona – ICHN
Grup Orquidològic de Catalunya (ICHN)
Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN-Salvem l’Empordà)
Institució per a l’Estudi Gestió i Recuperació dels Ecosistemes Lleidatans (EGRELL)
Institut Català d’Ornitologia (ICO)
Observatori Ciutadà de la Biodiversitat del Lluçanès
Ruptura Ecosocial (RES)
Sant Quirze del Vallès Natura
Salvem el Corredor Biològic de Montgat
Societat Catalana d’Herpetologia (SCH)
Societat Catalana de Lepidopterologia (SCL)
Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN)