Darrera acció del GAF de l’any 2019

El 15 de desembre va tenir lloc la darrera acció del GAF (Grup d’acció Forestal) de l’any 2019.  L’actuació es va dur a terme en el vessant sud-oest del turó de Sant Pere Màrtir, al municipi d’Esplugues. Com és habitual en aquest tipus d’intervencions, va consistir en la revisió de l’estat de les plantades d’anys anteriors, l’eliminació de vegetació al·lòctona invasora i la plantació d’alguns nous plançons. Totes aquestes accions es desenvolupen en el marc de l’acord de col·laboració de DEPANA amb el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.

(Clicant damunt les imatges les podeu ampliar)

Distribució de les eines i els plançons

Com no pot ser d’un altra manera, la jornada va començar amb la distribució del material necessari i la definició de les tasques previstes.

Camí de la font

Donada la previsió de plantar alguns plançons més, abans de començar la feina el grup es va adreçar a la font per a omplir algunes garrafes d’aigua. Malgrat que un rètol, al començament de les escales d’accés, hi consta el nom de “Font de la Senyora”, això no és del tot correcte. En realitat és tracta de la “Font del Xup”. L’autèntica “Font de la Senyora” es troba situada més amunt, per sota de la Carretera de les Aigües.

Eradicació de flora al·lòctona invasora

En una bona part de la Serra de Collserola el procés de la successió natural de les comunitats vegetal ha donat lloc a la regeneració espontània de la màquia i el bosc. La conseqüència d’aquesta evolució dels ecosistemes ha estat que la superfície forestal s’ha incrementat fins a representar un alt percentatge de l’àrea total del Parc.

Aquest fet fa que les tasques de repoblació, amb la plantació massiva de nous arbres, resultin innecessàries. Només tenen sentit en punts concrets i en quantitats limitades.

Actualment el principal repte a la Serra de Collserola és la conservació i, quan sigui possible, l’increment de la biodiversitat, tan d’espècies individualment, com de comunitats (biocenosis).

Una de les amenaces per a la biodiversitat dels nostres ecosistemes és la irrupció de espècies al·lòctones invasores que trenca l’equilibri de les comunitats autòctones. Per aquest motiu a les accions del GAF, especialment a Collserola, l’eradicació de flora autòctona va guanyant protagonisme i arriba a ser l’objectiu principal en moltes ocasions.

Eliminació de fals miraguà (Araujia sericifera) a l’entorn de la font

Seneci trepador o heura del Cap (Senecio angulatus)

Eliminació de seneci trepador

En l’acció del 15 de desembre la intervenció principal va consistir en l’eliminació d’una gran agrupació de seneci trepador, també conegut com a heure del Cap pel seu origen sud-africà (Ciutat del Cap). Aquesta enfiladissa s’ha estès molt pel seu us com a bardissa a les tanques de molts horts de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Té un gran facilitat per a reproduir-se asexualment per esqueixos i es propaga massivament pel vent (anemocòria) gràcies a la gran producció de llavors voladores proveïdes de vilà.

Abans i després de l’eliminació d’eradicació del seneci trepador

La massa de seneci ha desaparegut totalment després de l’acció com es pot comprovar a la imatge.

A l’espai quedat en descobert es van plantar nous plançons per a afavorir la seva recuperació.

Revisió de l’estat de plantacions anteriors

En aquesta zona del turó de Sant Pere Màrtir es ve actuant des de fa bastants anys. És de destacar el bon grau de desenvolupament dels individus plantats en ocasions anteriors.

Algunes de les alzines plantades fa anys, ja produeixen aglans

Poda de refaldat

El refaldat, tècnica de poda per a eliminar les branques baixes, permet el realçat i definició de la  capçada. Resulta molt escaient quan els exemplars ja tenen una certa envergadura i afavoreix l’estructuració del sotabosc.

Plantació complementària

La inclusió d’elements arboris o arbustius dispersos no contradiu, si no que enriqueix la biodiversitat del prat xerofític. Per aquest motiu no resulta inadequada la plantació limitada de nous plançons. El 15 de desembre es van plantar plançons de dotze roures, cinc alzines, un arboç i un bruc d’hivern.

Estat fenològic de la vegetació

Resulta interessant aprofitar les accions del GAF per a realitzar una valoració de l’estat de l’indret on intervenim, en aquest cas parem l’atenció sobre aspectes fenològics. La floració durant els mesos de la tardor i, fins i tot, de l’hivern és una característica de moltes espècies dels ecosistemes mediterrànies. Entre les espècies que es trobaven en floració, a més del seneci invasor, varem poder observar les següents: