Les aigüeroles
Potser caldria aclarir primer què és això de les “aigüeroles”. De fet una aigüerola és un ocell anomenat també merla d’aigua (Cinclus cinclus). També es refereix a un suc o un cuinat aigualit. En realitat, en el sentit en que l’utilitzarem nosaltres caldria fer servir el mot en masculí. En aquest cas un dels significats és el de toll o bassal. Aigüerol ve del llatí aquariŏlu, ‘lloc on s’acumula aigua”, per exemple un aiguamoll.
Les aigüeroles al Collserola
Tradicionalment s’utilitza el terme de “aigüeroles” per les persones relacionades amb el Parc Natural de Collserola per referir-se als petits punts d’aigua que serveixen d’abeuradors per a la fauna. Aquests punts d’aigua també són susceptibles per a la reproducció dels amfibis. La localització, catalogació i manteniment de les aigüeroles és una de les tasques més interessants de suport a la fauna. No cal insistir en la importància d’aquestes petites accions que poden ser decisives en períodes extraordinaris de sequera.
Una de les aigüeroles de ciment instal·lades fa anys pel Parc de Collserola
Aigüeroles a l’hort i viver de l’Institut Bernat el Ferrer de Molins de Rei
El Bernat el Ferrer és un dels dos instituts públics de Molins de Rei. Com molts centres té un hort escolar i, a més a més, manté un viver forestal en col·laboració amb el Grup d’Acció Forestal de DEPANA. Aquest estiu, donades les altes temperatures, s’ha col·locat per primer cop un petit punt d’aigua. De moment s’ha fet amb caire temporal. Ha consistit simplement en tres cubetes de plàstic amb un volum total d’uns 12 litres.
Situació de les aigüeroles a l’Institut Bernat el Ferrer
Els ocells visitants
Entre els ocells que s’han aprofitat de l’abeurador han predominat les mallerengues, però també han estat assidus almenys un mosquiter i un tudó. La importància d’aquests petits volums d’aigua ho demostra el fet de l’assistència continuada d’ocells a diferents hores del dia. Amb una mica de discreció i paciència hem pogut enregistrar alguns dels nostres visitants.
Mallarenga emplomallada (Lophophanes cristatus)
Mallerenga petita (Periparus ater)
Mallarenga carbonera (Parus major)
Mallarengues cuallarga (Aegithalos caudatus) i mosquiter (Phylloscopus sp.)
S’acaba la diversió
En un moment donat fa la seva aparició un gat. Aquest felí forma part de la colònia de gats que ronden pel pati i els voltants de l’institut. Aquests gats, uns descontrolats per part dels seus amos i altres assilvestrats, fan les seves batudes de cassa pels espais naturals propers a la població. Després retornen a la zona urbana d’on provenen. Aquest fet es repeteix per totes les zones periurbanes del Parc Natural de Collserola.
Els gats, amenaça num. 1 per als ocells
Als perills que assetgen als ocells a causa dels impactes contra estructures artificials, vehicles o enverinament s’afegeix la depredació per animals domèstics. En aquest sentit s’han difós nombroses referències sobre la mortalitat atribuïda concretament a l’acció depredadora dels gats domèstics i dels assilvestrats. Entre les recerques publicades destaca pel seu rigor l’estudi fet per Loss, S. R., Will, T., & Marra, P. P. (2013). The impact of free-ranging domestic cats on wildlife of the United States. Nature Communications, 4, 1–7. http://www.nature.com/articles/ncomms2380.epdf.
En aquest treball es fa una revisió sistemàtica d’aquest problema i s’estima quantitativament la mortalitat causada pels gats als Estats Units. Els resultats obtinguts suggereixen que els gats lliures produeixen una mortalitat substancialment major en la vida silvestre del que es pensava. Es calcula que anualment als Estats Units els gats maten 1.3-4.0 mil milions d’aus i 6.3-22.3 mil milions de mamífers. Els gats sense control, els abandonats i els assilvestrats són el causants d’aquesta massacre.
Captura de pantalla, traduïda automàticament, de la web “AMERICAN BIRD CONSERVANCY”:
