Amb motiu del Dia dels Boscos i dels Arbres, el 21 de març, DEPANA va participar a la jornada organitzada pel Jardí del Silenci portant dues caixes amb planter, així com un arboç i un aladern procedents del viver del Bosc de Turull. Algunes d’aquestes plantes seran cedides a l’Escola Gràcia, veïna del Jardí del Silencia. Així mateix, també es va plantar una prunera cedida generosament pel nostre amic col·laborador de DEPANA, en Manuel Puig.
Un centre cívic a l’aire lliure
El Jardí de Silenci, amb poc més de 1000 metres quadrats, està situat al barri de Gràcia a Barcelona. És un veritables oasi de verd urbà que fa el paper d’un centre cívic a l’aire lliure gestionat pels veïns del barri. Ocupa un solar adquirit per l’Ajuntament de Barcelona a l’Arquebisbat de Barcelona, les Missioneres del Santíssim Sacrament i la Parroquia de Sant Joan. Sense els esforços reivindicatius de la Plataforma de Veïns Salvem el Jardí avui seria un producte més de l’especulació i s’hauria perdut un espai d’equipaments per a tots els veïns del barri. Finalment, de l’antic convent i l’escola femenina que hi havia només resta el jardí.
Les glicines centenàries un tresor botànic
Entre les nombroses espècies vegetals que conté, en destaquen dues glicines centenàries. La glicina (Wisteria sinensis) és arbust enfiladís de la família de les papilionàcies. Les flors, de color lila, són oloroses i es disposen en raïms penjants. La seva floració a la primavera resulta espectacular. Ara, aquests dies de final de març, tot just començava a florir. Les dues glicines del Jardí del Silenci per les seves dimensions i longevitat són uns exemplars singulars únics a Barcelona. El diàmetre del seus troncs, més propi d’arbre que no de plantes enfiladisses, testifica la seva longevitat.
Arbres i llibres
L’acte va ser molt entranyable, amb xocolatada inclosa. Durant la presentació de la jornada del Dia dels Boscos i dels Arbres se’ns va recordar la relació que hi ha entre els llibres i els arbres. D’arbres s’obté la pasta per fer paper. Per fer més palesa aquesta relació també hi havia una mostra de llibres protagonitzats pels arbres.
L’emoció de plantar un arbre
La plantació de la prunera va ser el que més expectació va aixecar entre la quitxalla. Primer es va alliberar la prunera del test on era captiva i tot seguit es va a començar a enllestir-li la seva nova llar.
Un cop cavat un forat prou fondo i afegit l’adob orgànic es va procedir a plantar la prunera.
De les dues caixes de plançons d’arbres i arbusts cedits per DEPANA també es va plantar alguns, com ara el garrofer de la imatge. La major part van restar per a ser plantats més endavant.
