Un cop més un grup de voluntàries i voluntaris va tornar a actuar a la zona de l font del Gos. Es van dur a terme les tasques habituals del GAF en aquest sector. Aquestes consisteixen a repassar els plançons plantats en anteriors actuacions, substituir les baixes, eliminar alguns exemplars de flora al·lòctona i continuar l’arranjament del camí que puja al mirador de Montbau i delimitar-lo amb nous plançons a banda i banda.Totes aquestes actuacions es fan sota l’assessorament tècnic del Consorci del Parc Natural de Collserola, en el marc del projecte de col·laboració que es va acordar entre DEPANA i el Consorci del Parc Natural de Collserola, en relació a la millora d’aquesta zona. És de destacar, com ja hem explicat en ressenyes anteriors, l’actuació de l’alumnat de l’Institut Barri Besòs que també hi realitzen periòdicament tasques de manteniment i millora, i de l’INS Montjuïc que també hi va alguns cops durant el curs. (Cliqueu sobre les imatges si desitgeu ampliar-les)
Els objectius de les actuacions
La comunitat predominant a bona part del solell del Collserola és el prat sabanoide d’albellatge (Hyparrhenia hirta) descrit com a Hyparrhenietum hirto-pubescentis (A. et O. Bolòs et Br.-Bl. 1950). L’àrea sobre la que actuem correspon a aquesta comunitat. Aquets tipus de prats secs es caracteritzen per una abundant biodiversitat. No només florística, si no també faunística amb ocells, micromamífers, rèptils, amfibis i invertebrats, com ara diversos ortòpters característics que no es troben en altres hàbitats. Aquests ambients oberts (prats, brolles i màquies) es consideren hàbitats de conservació prioritària a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.
El prat d’albellatge té una gran capacitat de regeneració natural després d’un incendi. Per aquest motiu la intervenció que es du a terme a les accions del GAF es limitada. Es reutilitzen tasques de neteja, retirant residus com ara restes de ferralla d’antics horts. S’elimina la vegetació al•lòctona que es detecta. Es col•labora en el manteniment del camí. Es tallen part de les branques seques resultants de l’incendi per a facilitar-ne la descomposició. Es planten a les vores del camí i a la part inferior del vessant alguns plançons d’espècies llenyoses pròpies del Collserola per ajudar a delimitar la zona de prat sec, respectant la seva evolució natural.
Preparant les eines
La jornada comença amb les presentacions i la distribució d’eines entre les voluntàries i els voluntaris, grans i petits.
Les instruccions imprescindibles
Abans de fer res cal organitzar la feina, definir les tasques i donar les instruccions necessàries.
Repassem l’estat dels plançons d’actuacions anteriors
Donat que l’objectiu no és en cap cas la reforestació, el nombre de plançons plantats és reduït. La seva distribució es dispersa i perifèrica, respectant la successió natural del prat després d’un incendi. A les actuacions periòdiques que es duen am terme en aquest sector s’aprofita per a realitzar un seguiment del estat dels exemplars plantats.
Per a plantar cal cavar abans una mica
A part de desbrossar el camí , la disposició de vegetació arbustiva a les vores ajudarà a mantenir-ho més ben definit. Cada tres o quatre metres plantem una espècie llenyosa adient a l’hàbitat. Els més petits es mostren especialment motivats en aquesta activitat.
Eliminem el contenidor i “alliberem” les arrels
Empalmant dos brics com a contenidor del substrat s’aconsegueix incrementar la longitud vertical del aparell radicular en el pa de terra. L’objectiu primordial és facilitar un bon arrelament. Això no obstant, obliga a cavar mes fondo i limita el nombre d’exemplars plantats per sessió però, afavoreix notablement la capacitat de supervivència.
L’acte pròpiament dit de plantar
El moment més emotiu és l’acte d’emplaçar el plançó en el forat que hem cavat prèviament. A continuació l’anem reomplint amb la terra que hem tret anteriorment.
Compactem la terra
Cal compactar la terra per evitar espais buits al voltants dels arrels. Primer amb les mans i després ho podem fer amb els peus.
Uns quants rocs protegiran el plançó
Un dels riscos que han de superar els plançons és l’afició dels senglars a remenar la terra que ha estat remoguda. Per aquest motiu els protegim amb pedres d’una certa mida. Les pedres també ajuden retenint l’humitat a sota i dificultant que creixin herbes .
Una mica d’aigua per a començar la nova etapa
L’aigua afegida facilita l’assentament del substrat i estimula el creixement inicial dels arrels.
L’encoixinat facilita la retenció d’humitat
El mulching (encoixinat) consisteix a afegir matèria vegetal mig podrida, torba, etc., per a evitar l’erosió del sòl o enriquir-lo. El mulching fa el paper de la virosta que és el conjunt de residus vegetals poc descompostos que s’acumulen en els boscos a la superfície del sòl. Afegir restes vegetals al voltant del plançó un cop finalitzat el procés de plantació disminueix l’evaporació i aporta matèria orgànica al sòl.
Eliminació de flora al·lòctona invasora
Un dels objectius permanents a les actuacions del GAF és l’eliminació de plates al·lòctones invasores. En aquesta ocasió s’han eliminat alguns exemplar detectats de heura del Cap (Senecio angulatus) a la vora del camí que puja al mirador de Montbau.
Aquesta espècie enfiladissa s’adapta perfectament al clima de les nostres contrades costaneres. El trobem molt sovint a les tanques que envolten els horts periurbans. Floreix abundantment a l’hivern amb inflorescències grogues molt cridaneres. Es reprodueix i es difon fàcilment mitjançant les seves llavors dispersades pel vent i per fragments de les tiges.
Fins la propera acció…
Enllestida la feina i recollides les eines nomes resta el comiat. Quedem fins a la propera trobada del GAF programada pel diumenge 11 de febrer. Per a més informació, consulteu l’agenda o adreceu-vos a DEPANA [email protected], telèfon 932 104 679.
