Un nou estudi demostra que a una gran part del delta del Llobregat els permisos no es corresponen a unes suposades pèrdues agrícoles
En el context de la concessió de permisos excepcionals de caça als camps del delta del Llobregat, entitats com a DEPANA han denunciat que d’excepció han passat a norma, amb gairebé 300 caçadors al delta, i portant a l’extinció local a espècies que suposadament només s’havien de controlar (com l’ànec collverd) [1]. Aquesta situació va portar a presentar recursos i denúncies davant del Síndic de Greuges i la Comissió Europea [2], i finalment la Plataforma S.O.S. Delta del Llobregat va llençar una campanya contra aquesta gestió [3].
A més, algunes persones han denunciat en diversos fòrums que s’estava caçant de manera indiscriminada, en camps sense conreus i fins i tot “encebant” per atraure els ocells, és a dir, no eren animals que estiguessin produint cap dany, sinó que els camps s’havien convertit en autèntics vedats de caça. Fins i tot alguns mitjans locals s’han fet ressò d’aquesta preocupació i han demostrat que ha sigut el cas en alguns camps (de zones especialment concorregudes pel públic) [4]. Els propis caçadors locals també han denunciat mala praxis i que la caça ja no és ja una gestió sinó un negoci [5].
Ara un nou estudi de DEPANA amb les dades de la pròpia Generalitat (de 2015, demanades per DEPANA) ha permès demostrar que la caça no està basada en unes suposades pèrdues agrícoles, sinó que es tracta simplement d’una excusa. Això s’ha pogut constatar per a tota la plana deltaica dels principals municipis implicats, no només per a finques concretes.
A la gràfica es pot veure la comparativa de les dades de Gavà i “la resta” de municipis de la plana (Viladecans, Sant Boi i el Prat). Aquesta comparativa té molt de sentit, ja que a Gavà també hi ha conreus (cal imaginar que afectats de manera semblant) però la gestió de la fauna la fan els propis agricultors, per un sistema diferent.
Com que la superfície és diferent les dades s’han corregit per les hectàrees respectives. Les dades parlen per si soles. A la resta del Delta hi ha 3 vegades més caçadors i s’abaten (oficialment) 4 vegades més peces. Com es pot explicar aquesta diferència si no és perquè la resta del delta s’ha convertit en un gran camp de tir? No hi ha cap motiu per pensar que les pèrdues son més baixes a Gavà o que hi ha 4 vegades menys animals, formant part del mateix territori.
És una irresponsabilitat molt gran que el Departament tingui aquestes dades al seu abast i no hagi sigut capaç de posar ordre, fins i tot davant les sospites de corrupció d’algun càrrec públic. És igualment lamentable que la Generalitat tingui la informació de la disminució draconiana d’espècies com l’ànec collverd (dades del cens d’ocells hivernants, fet per la mateixa administració) des del 2015, i que no hagi sigut capaç de reaccionar i com a mínim treure aquesta espècie (que òbviament no constitueix fa temps una “plaga”) dels permisos.
La incompetència d’una administració a l’hora d’aplicar la Llei i fer els ulls grossos davant d’actuacions il·legals, devalua de forma molt significativa la seva qualitat democràtica i l’hi treu la vàlua moral per donar lliçons sobre gestió.
[1] DEPANA denuncia l’estat “terminal” del Delta del Llobregat
[3] Aturin la matança d’aus al delta del Llobregat!
[4] El Prat al dia | Nuevas pruebas documentan caza en terrenos sin cultivos.
[5] La sociedad de Cazadores de Sant Boi denuncia corrupción en la caza al Delta del Llobregat
Més info
Agraïm a Rosa Cases l’ajuda amb la infografia.
