Per Raúl Bastida

El picot garser petit (Dendrocopos minor), de la mida d’un pardal comú, és el representant més petit d’aquesta família d’ocells forestals a Europa.D.minor (Flickr-Stefan Berndtsson)

A Catalunya es considera un ocell principalment sedentari i localitzat en determinats cursos fluvials amb bosc de ribera (amb els nuclis de major densitat i extensió a les conques fluvials de la Muga, Fluvià, Tordera i Besòs), o en plantacions forestals (cas de la Selva). Puntualment és present en boscos caducifolis de tipus centreeuropeu de la Vall d’Aran i la Cerdanya.

La proliferació i maduració de les plantacions de pollancres (a les quals sembla adaptar-se bé aquest picot) podrien haver afavorit la clara tendència expansiva a les darreres dècades d’aquesta espècie al sector nord-est de Catalunya. Aquesta expansió i el caràcter dispersiu dels joves a l’època postreproductora feien bastant probable la seva aparició al Delta del Llobregat. Com ja ho ha fet a alguns boscos de ribera del tram baix del Llobregat com a Abrera (des del 2001), a Collserola (des del 2010) i més recentment a algunes rieres interiors de Sant Boi de Llobregat el 2013-14.

Així, el passat dissabte 4 d’octubre, durant la 7ª edició de la marató ornitològica cooperativa del Delta del Llobregat, l’equip que va prospectar el sector de Gavà va descobrir un exemplar de picot garser petit a una pollancreda de la pineda de la Pava. Es considera la 1ª cita coneguda d’aquesta espècie per aquesta plana deltaica. En dies posteriors, Xavier Larruy i Ferran López han localitzat aquest picot al mateix indret, documentant fotogràficament la seva presència.

Evidentment, això no vol dir que, malgrat l’absència de boscos de ribera amb entitat al Delta del Llobregat (les testimonials plantacions d’àlbers i pollancres no poden computar com a boscos), aquest ocell no hagi utilitzat el Delta amb anterioritat. Alguns sectors com el canal de laminació de la Ribera, la bassa de laminació de la UPC de Castelldefels, els aiguamolls de Molins de Rei, el tram del Riu Vell o la Vidala són candidats potencials.

Recordar que  el sector de la pineda de Gavà que acull aquestes pollancredes i alberedes no té cap figura de protecció malgrat que recents estudis demostren que el seu valor avifaunístic és totalment equiparable al de la veïna pineda de les Maioles (catalogada com a ZEPA, Zona d’Especial Protecció d’Aus). Als darrers anys, en aquestes alberedes i pollancredes també s’ha observat en diferents ocasions el picot garser gros, un altre picot en expansió a Catalunya però encara rar a la plana deltaica.

Engresquem a tothom a participar en aquestes maratons cooperatives i censos que realitzem des de fa quatre anys i que contribueixen a millorar el coneixement de la comunitat ornitològica al conjunt del Delta del Llobregat i també aporten moltes dades que consoliden una afirmació inqüestionable: les zones deltaiques sense protecció (3 vegades més extenses que les protegides) són imprescindibles per garantir la supervivència de milers d’ocells de desenes d’espècies migratòries (moltes d’elles incloses a l’Annex I de la Directiva d’Aus de la UE) que utilitzen el delta del Llobregat.

Referències

Estudi dels ocells nidificants de la plana de Gavà

Estudi dels ocells nidificants de la plana de Gavà II

Estrada, J., PEDROCCHI, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.). (2004). Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Barcelona: Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx edicions.

Ornitho.cat. Institut Català d’Ornitologia

Fotos d’aquest exemplar al noticiari del consorci

Video de Ferran López

Foto: Stefan Berndtsson (CC, Flickr)