Dissabte 29 de març va tindre lloc una jornada en que cienífics i entitats van voler denunciar la realitat dels ecosistemes catalans, com a resultat de les polítiques recents del govern de la Generalitat. DEPANA va dinamitzar un bloc de xerrades.
La jornada, pensada per repassar l’estat d’hàbitats i espècies, va tindre un caire científic però en to divulgatiu i molt entenedor. Alhora alguns ponents van expressar la seva preocupació per la situació dels ecosistemes tot denunciant les polítiques actuals. Estem parlant de reduccions de fins a un 60% en aquestes partides pressupostàries del govern català.
Destacar que no només són pernicioses les polítiques del departament amb competències en medi ambient, sinó que també són les polítiques d’altres departaments o àmbits les responsables, de vegades amb grans inversions fins i tot europees, com la política agrària comuna, PAC.
Una constatació que es va posar de manifest va ser que no cal legislar molt més sinó exigir el compliment de la llei, la qual cosa no s’està fent per part de la pròpia Administració Pública. Podem citar com exemple el que fa referència als compromisos d’acompliment de les diferents normatives legals europeus en matèria de protecció mediambiental. La manca d’acompliment d’aquestes normatives per part de Catalunya podria suposar el pagament de multes milionàries. Cal recordar que Catalunya va ser una Comunitat Autònoma capdavantera, durant els anys 80, en protecció del medi ambient, amb la creació del primer departament dedicat a aquesta matèria(ara desaparegut) i la primera llei de biodiversitat (ara desfasada).
També es va criticar l’excusa de l’excepcionalitat per promoure projectes d’impacte ambiental com Bcn World o el decret llei a mida que es pretén fer des del Parlament català pel projecte de construcció al parc natural de Cap de Creus de la Fundació El Bulli del prestigiós cuiner, Ferran Adrià.
Un punt interessant que van comentar alguns ponents és que no necessàriament la manca de diners és el motiu principal de l’estat dels nostre patrimoni natural i que amb èpoques de bonança econòmica ja s’estava perdent biodiversitat a casa nostra.
En el cas de la flora i fauna es va assenyalar que havia estat fonamental en l’elaboració d’inventaris i censos, la tasca de seguiment duta a terme per part d’una comunitat important de voluntaris. Es va advertir que la funció del voluntaris no és assumir les responsabilitats de les Administracions Públiques.
Com a curiositats podem apuntar que unes de les grans damnificades són les espècies lligades als hàbitats agraris, per la PAC i la pèrdua del teixit rural. També ho són els hàbitats marins, pel gran desconeixement que existeix, i la sobreexplotació pesquera (estem pescant en ecosistemes naturals dels quals no tenim prou censos d’espècies marines per la manca de recursos que hi destina el govern). Igualment els espais d’interès geològic són uns grans oblidats. Destaquem les aportacions de Mikel Zabala, biòleg marí de la UB, d’Antonio Garcia del CSIC de Blanes, de Cesar Blanché del departament de botànica de la Facultat de Farmàcia i d’en Josep Germain de la ICHN pel seu to especialment crític sobre la gestió del govern català.
Potser es va trobar a faltar una perspectiva més global, sobre estratègies de conservació en el context del conveni de Biodiversitat i les metes fixades pel 2020. Es va parlar poc del model que fomenta l’Administració catalana del desenvolupament basat en el turisme i la societat de consum que són depredadors de recursos causants de danys ambientals externalitzats a d’altres països. Tampoc no es va sentir parlar de problemes que vindran com el risc de mercantilització.
Finalment, més de 70 entitats (entre elles DEPANA), col·legis professionals i universitats van signar el manifest de la jornada. En tot cas una trobada molt necessària i que esperem que tingui una continuïtat.
