Nota de Premsa
Barcelona, 19 de juliol de 2013
DEPANA aconsegueix salvaguardar aquest nou espai natural que s’haurà de protegir. La renaturalització de la nova desembocadura i la presència de la segona colònia més important de gavina corsa del litoral català, junt als ajustos pressupostaris, han fet replantejar el projecte original.
L’any 2004 van finalitzar les obres del desviament de la desembocadura del riu Llobregat i va entrar en funcionament la nova llera artificial; l’objectiu era donar espai per a l’ampliació del port de Barcelona.
Com a compensació mediambiental pels impactes de l’obra, es va crear una nova zona humida. També es va aprovar incloure tota la nova llera dins de les zones protegides del delta del Llobregat, mesura que encara no s’ha dut a terme.
La gran ampliació del port que es plantejava requeria d’uns nous accessos viaris i ferroviaris, que van ser planificats en ple procés de bombolla d’infraestructures, dimensionant-los amb criteris faraònics.
Al 2007 s’aprovà la declaració d’impacte ambiental (DIA) dels nous accessos. Es pot considerar que aquesta va ser una de les DIAs de més “pur tràmit” de l’època, amb mínims estudis, escasses correccions i nul·les compensacions pels forts impactes que provocava en l’entorn deltaic, sobretot en la nova i vella desembocadura del Llobregat.
Des del primer moment DEPANA va denunciar la situació de precarietat absoluta de la DIA aprovada.
Un cop explotada la bombolla de les megainfraestructures, es constaten problemàtiques ambientals no contemplades, com la presència d’una contaminació per cromites d’una antiga fàbrica de la zona. Llavors les administracions implicades van començar a frenar el procés eludint les seves responsabilitats.
Durant aquests anys la naturalesa deltaica ha anat fent la seva feina, de forma discreta però constant.
Transcorreguts gairebé 10 anys, els valors naturals, fonamentalment els ornitològics de la antiga i la nova llera del Llobregat han donat lloc al seu reconeixement internacional en incloure’s en l’IBA (Important Bird Area) Nº 140 del delta del Llobregat. En la nova llera hivernen una tercera part de tots els ànatids que ho fan en tota la plana deltaica, i s’ha convertit en un dels punts més importants de Catalunya, fora del delta de l’Ebre, per al flamenc, l’ànec blanc, el morell comú, el griset i la gavina capnegra.
No obstant el més destacat ha estat que a la petita illa del Molí al final del riu, i a pocs metres d’on haurien de passar les noves vies d’accés al recentment inaugurat Moll del Prat, s’ha instal·lat una colònia de gavina corsa, una espècie que a Catalunya està catalogada en perill d’extinció i que és vulnerable a nivell internacional. La seva població mundial més important es troba al delta de l’Ebre.
Des de DEPANA s’han fet grans esforços perquè fos reconeguda la realitat de l’existència d’aquesta colònia i la seva necessitat de protecció.
Per fi, ahir, mitjançant la publicació en el BOE (Nº171), es reconeixen i recompensen els esforços de les entitats per la protecció de la colònia i s’aprova l’adopció de mesures correctores i compensatòries per preservar-la, sent les més significatives l’apantallament a les vies, la no execució de l’obra en època reproductora i, sobretot, la construcció d’una nova illa que pugui servir de complement i afiançament d’aquesta nova colònia en el delta del Llobregat, que li dóna rellevància a nivell mundial.
És just reconèixer el valor que en tot això ha jugat la Direcció General de Política Ambiental de la Generalitat de Catalunya, que ha estat a l’alçada de les circumstàncies amb plantejaments encertats a l’hora d’avaluar els impactes del projecte a la colònia de gavina corsa.
Contacte
José García Moreno 657101385
info@depana.org
