Aquests dies ha transcendit als mitjans un nou pla urbanístic de l’ajuntament de Barcelona que afectaria altres municipis del delta del Llobregat. Aquesta proposta es fa d’esquenes al territori, i amb una visió purament economicista i desenvolupista, que ja ha causat estralls en el passat. Aquesta carta oberta vol ésser la veu d’un territori que no aguanta més.

  1. El Pla Delta de 1994 va ser el conjunt d’obres públiques més impactant per al territori de la història de Catalunya, amb conseqüències ambientals irreversibles (el 60% del Delta ja està sota el ciment i l’asfalt). Només parlar d’un segon Pla és obrir unes ferides mai cicatritzades.
  2. Barcelona (i Catalunya) està en deute amb el Delta del Llobregat, pel gran “sacrifici” que va fer aquest territori pel desenvolupament econòmic de la resta.
  3. Aquell mega-projecte es va fer amb una visió centralista i expansionista per part de Barcelona que, per guanyar terrenys, va desviar el riu Llobregat 2,5 km cap al sud (obra declarada il·legal). No és nou, ja a principis del segle XX Barcelona s’havia annexionat part de l’Hospitalet.
  4. El delta del Llobregat és més que un “solar”. És l’aiguamoll més important de la província de Barcelona, i el tercer de Catalunya, una zona d’importància internacional per les aus, el gran rebost de la ciutat, és a dir: uns serveis ambientals impagables.
  5. El que necessita el delta del Llobregat és una visió i gestió global, amb la creació d’un Parc Natural (com és Collserola), amb la participació també de l’ajuntament de Barcelona.
  6. Gràcies al Delta, Barcelona tenia una IBA (Àrea Important per les Aus, figura que no té Collserola ni el Besòs). Es tractava de l’antiga llera del Llobregat que tristament es va soterrar el 2016, amb el coneixement i inacció de l’ajuntament.
  7. Les actuals infraestructures del delta del Llobregat (la zona amb més densitat de l’Estat) estan sobredimensionades, moltes són deficitàries i el seu desenvolupament va ser caòtic. No calen més cicles especulatius d’obra pública i corrupció. Igual que no calen més habitatges en una ciutat amb milers d’ells buits.
  8. Qualsevol actuació al Delta ha de tenir en compte: el valor i les singularitats d’aquest territori únic, els actors que treballen per la seva defensa i la legislació ambiental (habitualment ignorada quan es tracta del Delta del Llobregat).

Al delta del Llobregat no cedirem ni un pam més. Per uns espais naturals viables i una zona agrícola viva.

DEPANA és l’entitat conservacionista degana de Catalunya, amb 40 anys de trajectòria en el nostre país en l’estudi i la defensa del patrimoni natural, i té una absoluta dedicació per a la preservació d’aquest espai natural tan important. Malgrat això no ha estat atesa per la majoria d’alcaldes de la nostra ciutat, als que ha informat sistemàticament de les afectacions als espais naturals del delta del Llobregat. Està clar que és incòmode qui qüestiona la prevalença dels interessos particulars, com és el cas de determinats planejaments urbanístics, per damunt dels generals, com la conservació de la natura. Confiem en què aquesta actitud canvií,  i ens mostrem disposats com sempre, a col·laborar.