Comunicat de Depana sobre la intenció de constuir un macrocomplex a Catalunya.

Des de Depana hem manifestat moltes vegades que la quota de solidaritat que ha mostrat el delta del Llobregat amb Catalunya, i especialment amb la ciutat de Barcelona, ja ha estat superada amb escreix. El delta alberga totes les estructures més dures que donen servei a la ciutat i està exhaust. Les tres mil Ha i escaig que sobreviuen sense urbanitzar, dedicades a l’agricultura i a les zones humides deltaiques són un element essencial per a la pròpia superviviència de la conurbació barcelonina i per mantindre la qualitat de vida dels seus habitants.

Però vet ací que, com en el pitjor dels malsons, els mitjans de comunicació han escampat una d’aquelles notícies que semblen tretes d’alguna novel·la de terror i ens han obligat a activar una alerta general.

Ras i curt: la intenció de construir a Catalunya un monstruós complex dedicat a l’oci, a l’entreteniment més vulgar i massificat, als jocs d’atzar i a totes les activitats més materialistes, artificials i embrutidores que inevitablement sempre els hi fan costat, sense oblidar els nous camps de golf que faran, tot plegat, sembla irreal! I per poder fer això, en nom del totpoderós argument de les multimil·lionàries inversions i la creació de llocs de treball, es destruiran prop de 200 Ha d’espais lliures, més els accessos corresponents, més totes les conseqüències negatives mediambientals i paisatgístiques, més les modificacions que en la vida de les poblacions properes es produiran a conseqüència de les activitats del futur complex. Construir un horrorós monument al mal gust, a la ficció, a la felicitat efímera, a la bogeria col·lectiva, al triomf del guany econòmic fàcil, no sembla pas que sigui un bon mètode per ennoblir la gent d’un país, d’un poble, per molt que des del Govern s’intenti buscar justificació a tot això posant un pegat a la crisi econòmica.

Ens produeix una inevitable repulsió el sol fet d’imaginar els responsables de l’Administració pública del nostre petit país avenint-se servilment a negociar, rendits als peus dels totpoderosos representants de l’empresa nord americana que els ofereix construir un “las Vegas” a casa nostra. I com a parany afegit, dient-nos que els de Madrid també el volen i… Compte !! Que allà tenen més terreny lliure i a millor preu….

Quan hi ha tantíssimes necessitats humanes bàsiques i urgents, socials i culturals per cobrir, tantes bones iniciatives i projectes mediambientals i de recerca científica aturats per manca de finançament, el sol fet de festejar i plantejar-se com una bona solució per al país una oferta com aquesta, és totalment amoral i irresponsable.

Si malauradament, la bogeria dels nostres governants, sota la pressió de les forces econòmiques que controlen l’economia mundial mirant solament al seu guany, fa que es rendeixin i decideixen tirar endavant aquest projecte, tindran en nosaltres uns capdavanters en la campanya d’oposició que sens dubte endegarem amb moltes altres organitzacions que intentem treballar en defensa de l’interès general i que conformem el valuós teixit associatiu del país.

Perquè sens dubte, estarem totalment d’acord que tot plegat, com a mínim, es pot qualificar d’indigerible.

Depana diu «no» a Las Vegas a Catalunya, al Ecodiari.