Dades bàsiques sobre l’ós bru del Pirineu

Nom científic, castellà, aranès:
Ursus arctos, oso pardo, ós ròi o pèdescauç
Mides:
Longitud: 150-200 cm.
Pes:
Mascles de 80 a 240 kg

Femelles de 65 a 170 kg.

Sentits:
Oïda i olfacte molt desenvolupats, vista deficient.
Color:
Variable: crema, marró o quasi negre.
Alimentació:
Omnívor (75-80% vegetals)

Comportament

Hivernació:

 

Aquest període d’inactivitat dels óssos comença entre novembre i desembre, i acaba entre febrer i abril, depenent de les condicions climàtiques. Es realitza en cavitats amagades i de difícil accés anomenades osseres. En la etapa prèvia a la hivernació acumula greixos en determinades parts del seu cos.

 

Reproducció:

 

La maduresa sexual la tenen enter els 3 i els 5 anys. El zel és entre maig i juny. Els cadells (de 1 a 3) neixen al desembre o gener a l’ossera i pesen uns 350 grams. La mare estarà amb ells fins als 18 mesos.

 

Característiques particulars:

 

-És un plantígrad, és a dir camina sobre la planta dels peus

– És un animal que pot viure fins els 25 o 30 anys

– És un animal molt intel·ligent

– Te una gran capacitat per adaptar-se als recursos del seu entorn

Rastres

L’ós bru del Pirineu és un animal extremadament tímid i solitari que fuig de l’home quan l’intueix. Aquest fet i el seu comportament nocturn fan que sigui molt difícil de veure. El que sí que podem trobar a la muntanya són els seus rastres. Aquests són:

Les petjades:

Les petjades les podem trobar a qualsevol lloc des del fons de vall fins a les altes muntanyes. Les seves àrees preferides són els boscos d’avets, faigs i roures, en una alçada entre 800 i 1.800 metres.

Excrements:

Els excrements d’ós son bastant grans i varien al llarg de l’any en funció de la seva alimentació. A la primavera menja herbes tendres, a l’estiu fruits com gerds, mores i nabius, i a la tardor tubercles, fages, glans i castanyes. També s’alimenta d’insectes, carronyes i ocasionalment pot alimentar-se de bestiar domèstic.

Esgarrapades:

Un altre rastre són les esgarrapades i mossegades que els que els óssos fan als arbres. Aquest és un signe de comunicació amb els altres óssos.