La proposta reivindica els espais naturals oberts (brolles, prats, i conreus) com zones d’alt valor ecològic. – Els valors naturals, ecològics i culturals fonamenten la proposta de futur per a la protecció de Collserola.
L’entitat ecologista DEPANA, Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, ha presentat la seva proposta de delimitació del futur Parc Natural de Collserola en la que s’incrementa en 1.270,76 hectàrees els actuals límits del PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural). D’aquesta manera, el Parc Natural tindria 8.827,34ha d’espais d’alt interès natural que garantirien la connectivitat i millora la seva biodiversitat superant, d’una vegada, els interessos particulars i fonamentant-se en els propis valors naturals, ecològics, culturals i socials del massís.
Aquest projecte de futur per Collserola reivindica la protecció dels espais naturals oberts (zones de brolles, prats, conreus, etc.) ja que juguen un paper molt important en la conservació i l’increment de la biodiversitat. En aquest sentit, cal destacar que, en l’actualitat, pràcticament tota la superfície arbrada s’inclou dins el Parc i, per contra, menys del 70% de les brolles i menys de 50% dels conreus passen a formar-hi part. I curiosament, els espais naturals oberts de Collserola concentren una elevada biodiversitat. Aquest és el el cas de les 180 espècies d’ocells detectades, 157 s’han trobat en zones obertes i, només 130 als boscos; pel que fa als invertebrats en les zones obertes s’hi han trobat espècies endèmiques com Euchloe belemia (papallona) o el cargol Montserratina martorellii; espècies relictes o d’amenaçades com el Glaucosyche alexis o l’Atelerix algirus. En un altre ordre, les zones naturals obertes son indispensables per a moltes de les espècies que viuen als boscos ja que moltes d’elles hi tenen la seva zona d’alimentació, son el cas de les rapinyaires com l’aligot (Buteo buteo), mamífer com el teixó (Meles meles).
Com s’amplien els límits de futur parc natural
La proposta d’ampliació dels límits del futur Parc Natural de Collserola de DEPANA es fonamenta en tres criteris. El primer es produeix amb la unificació dels límits de les diferents figures de protecció que existeixen a Collserola, un segon per la inclusió d’espais interès ecològic i connectors situats a la perifèria del parc actual que garanteixen la biodiversitat i, en tercer lloc, per la requalificació del sectors urbanitzables dins del massís.
Hectàrees
Unificació de límits 202,66
Espais d’interès ecològic i de connexió 999,23
Requalificació 68,87
Total 1.270,76
Tot i les actuals figures de protecció, encara existeixen projectes de grans infraestructures que fan perillar la continuïtat dels hàbitats i n’afecten greument la qualitat de conservació de Collserola. Per aquest motiu, s’haurien de suprimir els projectes del túnel d’Horta, túnel Central, via cornisa i els accessos complementaris. Aquests projectes es basen en unes previsions de creixement de mobilitat qüestionables i totalment contràries a la necessitat de protegir aquest espai natural.
1. Unificació del PEIN, xarxa Natura 2000 i Pla Especial de Protecció
Es tracta d’un aspecte bàsic. En aquests moments, Collserola té 3 límits vigents: el Pla Especial d’Ordenació i Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola, PEPCO, que inclou àrees residencials (8.465,36 ha), el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i la delimitació de la xarxa Natura 2000 que no son coincidents, ni nombre d’hectàrees ni en el perímetre. El PEIN de Collserola és de 7.556,58ha i la de la xarxa Natura 2000 7.515,83ha. DEPANA proposa que la delimitació de la nova figura de protecció de Collserola sigui el perímetre màxim de la suma de totes elles, exceptuant aquells espais ja urbanitzats. Aquesta equiparació de les tres figures de protecció suposaria un increment de 202,66 ha del PEIN.
2. Requalificació de les zones urbanitzables
En el Pla General Metropolità, PGM, vigent es defineixen un seguit de zones urbanitzades i urbanitzables. L’existència d’aquestes zones residencials dins de Collserola és incompatible amb la preservació dels valors naturals del massís, tal i com conclouen diferents estudis en que es confirma que aquesta urbanització afecta a les poblacions de gat mesquer, fagina, senglar o teixó. Per aquest motiu, DEPANA proposa de requalificar 68,87ha dels sectors urbanitzables no desenvolupats dins del Parc i donar-los la qualificació de parc forestal.
3. Inclusió de zones d’elevat valor ecològic i de connexió
DEPANA proposa incloure dins dels límits del Parc Natural de Collserola una sèrie d’espais amb un elevat interès biològic i ecològic, claus per a la conservació dels seus valors naturals. DEPANA diferencia dos tipus d’espais, els que tenen un alt valor ecològic que acullen espècies i/o hàbitats amenaçats o rars en el massís, i els espais d’interès connector, que son aquells espais que sense ser com els anteriors tenen un paper clau en la connexió de Collserola amb altres espais naturals de l’entorn i garanteixen la millora de la diversitat biològica de l’espai. La majoria d’aquests espais són espais naturals oberts.
Espais amb alt valor ecològic
Espai
Municipi
Barri
Hectàrees
Principal motiu
Torrent de Fondenills
Barcelona
Horta
7,80
Diversitat. Prats secs i formacions arbustives mediterrànies. Darrer lloc de botxí i abellerol a Barcelona
Els Penitents
Barcelona
Penitents
9,03
Prats d’albellatge. Hàbitat d’alt interès a Collserola. Ocells fringíl·lids
Cementiri de St. Gervasi
Barcelona
St. Gervasi de Cassoles
4,51
Prats d’Albellatge. Interès botànic i faunístic
Bellesguard
Barcelona
Bonanova
7,89
Prats sabanoides
Can Caralleu
Barcelona
Sarrià
16,63
Bosquet de roures d’edat avançada. I espai transició entre ciutat i espai natural
St. Pere Màrtir
Barcelona
Pedralbes
9,56
Formacions arbustives i herbàcies d’interès per a flora i fauna
Finestrelles
Barcelona
Finestrelles
6,29
Matolls i prats d’albellatge. Diversitat faunística: ocells passeriformes (bitxac, tallarols) i rapinyaires (xoriguer)
Font de la Senyora
Esplugues de Llobregat
5,50
Prats sabanoides.
Vall de St. Just
St. Just Desvern
Bell Soleig
47,41
Gran peça mosaic de vegetació natural oberta i conreus arboris. Musaranya comuna, ratpenats.
Mas Lluhí
St. Feliu de Llobregat
Mas Lluhí
35,57
Mosaic d’espais amb vegetació oberta i conreus. Transició harmònica. Eriçó clar.
La Salut
St. Feliu de Llobregat
Riera de la Salut
13,93
Conreus arboris. Coixí entre St. Feliu i la fabrica de ciment
Can Cuiàs
St. Feliu de Llobregat
Les Grasses
15,75
Zona agrícola de transició. Torrent amb ginestar i bosquets de pi blanc. Gat mesquer
La Rierada
Molins de Rei
9,95
Curs fluvial. Barb cua-roig. Connector riu Llobregat
El Pi del Balç
Molins de Rei – El Papiol
57,41
2 turons que connecten Collserola amb el riu Llobregat. Brolles i conreus
Les Escletxes
El Papiol
74,82
Desprotegida. Interès per a la conservació de la diversitat faunística dels boscos adjacents. Coixí.
Puigpedrós de l’Obac
St. Cugat del Vallès i Castellbisbal
137,39
Estratègica connexió riera Rubí, corredor biològic Baix Llobregat i massís de Montserrat
Torre Negra
St. Cugat del Vallès
162,21
Zona agro-forestal. Habitat clau supervivència ocells rapinyaires (astor, aligot, etc.) mamífers carnívors (geneta, teixó, etc.)
Can Fatjó
Cerdanyola del Vallès
146,98
Zona agro-forestal. Habitat clau supervivència ocells rapinyaires (astor, aligot, etc.) mamífers carnívors (geneta, teixó, etc.). Connexió a la plana del Vallés i St. Llorenç del Munt
Riera de St. Cugat
St. Cugat i Cerdanyola del Vallès
1,90
Manté fragments de vegetació i petits horts i camps al seu voltant. Teixó i gat mesquer. Corredor cap a la Conca del Besòs.
Turó de Montcada
Montcada i Reixac
146,58
Mosaic de bosquets de pins, brolles i prats secs. Connector de Collserola i riu Besòs.
TOTAL 917,11 hectàrees
Espais d’interès connector
Espai
Municipi
Barri
Ha.
Principal motiu
Torrent de St. Genís
Barcelona
Horta
7,44
Pineda i prats secs ruderalitzats. Regulador hídric del torrent
Torrent d’en Duran
Barcelona
Horta
3,93
Espai forestal de pi blanc, alzina connecta Collserola amb Parc de les Heures
Valldoreix
St. Cugat del Vallès
Valldoreix
42,53
Fragments forestals i curs de la riera. Connexió amb riera de Rubí
Can Llobet
St. Cugat del Vallès
Valldoreix
5,01
Fragment forestal connectat amb boscos del nord de massis.
Riera de St. Cugat
Montcada i Reixac
9,31
Darrer tram de la riera connexió amb el riu Ripoll i riu Besòs
Torre Baró
Barcelona
Torre Baró
13,90
Petits fragments arbrats – Orografia i alta densitat de població – millorar la gestió per aconseguir connexió amb el Besòs
TOTAL 82,12 hectàrees
Espais estratègics
En aquesta proposta DEPANA considera que hi ha altres espais que garanteixen la connexió amb espais naturals d’entitat o actuen com entrada a l’espai natural. En aquests indrets DEPANA considera que s’haurà fer algun de gestió activa per a la conservació dels seus valors naturals i de connectivitat.
Parcs urbans i zones no urbanitzades de Barcelona com per exemple el parc de la Creueta del Coll, el turó del Carmel o les restes dels darrers torrents de Sarrià.
Zones agrícoles del Llobregat. La conservació de l’horta i d’altres cultius als marges del riu Llobregat enriqueix no només la biodiversitat de Collserola sinó que actuen com a veritables connectors amb l’Ordal. Tot i axiò, s’han de permeabilitzar les infraestructures existents.
Àrees agrícoles, forestals i fluvials de Castellbisbal, Ullastrell, Abrera i Viladecavalls. Una de les connexions menys alterades entre Collserola i la Serralada Prelitoral (Puig Ventós, Serra de l’Obac, etc.) i el riu Llobregat. Cal preservar la seva integritat i permeabilitzar, si cal, les infraestructures que la trenquin.
Àrees agrícoles i forestals de Cerdanyola, St. Cugat, St. Quirze, Sabadell i Terrassa. Connecten Collserola amb la plana agrícola del Vallès i St. Llorenç del Munt. Hi ha moltes infraestructures, existents i en projecte, que trenquen aquesta connexió. S’ha de garantir el bon estat de les poblacions animals que habiten en aquests espais i la seva mobilitat.
Turó de Vallbona. (petita elevació al sud del Turó de Montcada i en contacte amb el riu Besòs). La no urbanització d’aquesta turó, la conservació agrícola del rec Comtal i la permeabilització de les infraestructures permetrien una important connexió entre Collserola i Besòs.
