Què són els ocells fringíl·lids?

Els fringíl.lids són ocells de petita mida que es caracteritzen per tenir un bec adaptat per menjar llavors i gra. A més, són espècies cantores que tradicionalment havien estat mantingudes en captivitat. A l’època de cria alimenten els seus polls amb insectes, pel què esdevenen uns importants aliats en les lluites contra les plagues. Modernament, a causa de la seva minva sostinguda en el temps i a la generalització del canari com a ocell cantor domèstic per excel.lència (que a més es reprodueix bé en captivitat) aquests fringíl.lids han esdevingut tots espècies protegides per la normativa europea, estatal i normatives autonòmiques com la Llei de Protecció dels Animals de 1988.

Aquest ocells són caçats majoritàriament amb l’ús de dues tècniques: el vesc (substància adhesiva) i xarxes abatibles o ballestes.

Què és la caça amb vesc?

La caça d’ocells amb vesc és un mètode prohibit per la normativa vigent europea (Directiva 79/409/CEE relativa a la conservació de les aus silvestres), per ser un procediment no selectiu.

El vesc va ser informat desfavorablement per la UE coma mètode de captura d’aus l’octubre de 2007. Concretament, la UE va informar negativament un projecte de Decret que el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya estava tramitant i que regulava la captura d’aus amb vesc. La Comissió Europea constatava una plena negativa a donar suport del projecte de Decret per no ajustar-se a les previsions de la Directiva esmentada.

A conseqüència d’això, l’any 2008 el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya no va autoritzar l’ús d’aquest mètode per a capturar ocells fringíl·lids.

Tot i així, el juliol de 2009 aquest mateix Departament ha autoritzat l’ús d’aquest mètode per la realització d’un suposat estudi experimental (Resolució de 27 de juliol de 2009 per la qual s’autoritza la captura excepcional en viu d’aus fringíl•lides amb vesc per l’estudi experimental a Catalunya durant l’any 2009).

A partir d’aquesta excepció, tal com ha passat en altres afers de caça, aquests ocellets han esdevingut de forma indirecta noves espècies cinegètiques que es capturen en viu, extrets de la vida lliure per a ser mantinguts en captivitat. Cal tenir en compte que l’autorització d’aquest tipus de cacera per part de la Generalitat de Catalunya frega en molts punts els límits de la legalitat estatal i internacional. Sembla que el nostre Govern cregui haver trobat en l’ actual sistema d’autorització de l’activitat el perfecte equilibri entre els interessos dels ocellaires, l’estret marc normatiu en que es desenvolupa, i els principis de respecte, defensa i protecció dels animals. Però aquest fràgil equilibri es veu a la pràctica decantat sovint a favor només dels ocellaires; en contra, per tant, dels ocells i de les lleis que els protegeixen.

Cal tenir en compte que actualment no hi ha cap límit al nº de llicències de caça concedides. Aquesta suposada tradició ha rebut un fort impuls en els darrers cinc anys, amb un gran augment del nº de llicències, de forma que ha arribat un punt de manifesta insostenibilitat en l’explotació d’aquestes espècies. El mateix cos d’agents rurals ha elaborat informes molt crítics amb la irracionalitat d’aquesta pràctica.

On rau el problema?

El problema real és el nombre d’autoritzacions que es donen. L’any 2.009 s’han atorgat més de 7.000 permisos a Catalunya, 6.000 dels quals es donen només a la província de Barcelona.

Si multipliquem 45 dies per 7.000 permisos per 20 ocells/dia (calculant que  se n’agafa el màxim) ens dóna un producte de 6.300.000 ocells any.

Per tant, potencialment la Generalitat autoritza a caçar més de sis milions d`ocells d’espècies protegides. És evident que el medi no pot suportar de cap de les maneres aquest tipus d’explotació tan abusiva. Es precisen mesures urgents de control, reduir les quantitats d’ocells, tenint en compte que és una activitat excepcional! Tanmateix, caldria establir alguna mena de restricció al nombre de llicències que s’atorguen. Actualment, les llicències de caça s’atorguen de forma discrecional, sense tenir en compte possibles infraccions passades del caçador, ni si el caçador ja posseeix a casa seva un nombre tan gran d’ocells que pogués fer innecessàries noves captures.

Les xifres oficials de captures que dóna la Generalitat són d’uns 150.000 ocells per any, xifres amb molt poca credibilitat. Dit d’una altra forma, si només es prenen del medi aquests ocells, per què s’autoritzen tants dies i tants ocells? Si “només” són aquestes les aus que s’arrabassen al medi, no hi ha motiu per estendre els cupos de manera de tant generosa. Segurament els números reals són molt més alts, però sí que és clar que tècnicament es dóna permís a un sostre de fins a tres milions d’ocells.  Sense censos fiables és extremadament inconscient aprovar any rere any aquestes quantitats ingents d’uns ocells que, a sobre, són espècies especialment protegides per la pròpia llei catalana.
 
Es donen paradoxes com :

• el no demanar cap mena de requisit per a manipular ocells vius 
• l’absència de cap mesura higiènica;
• l’absència d’estudis que controlin l’estat de les poblacions d’aquests ocells i en conseqüència el nº d’ocells que es poden extreure del medi. 

 
I conseqüències molt negatives com:

• el maltractament a alguns d’aquests ocells, utilitzats com a reclams 
• la captura no selectiva d’altres espècies diferents de les autoritzades, i 
• les condicions absolutament lamentables de captivitat que s’imposen a ocells nascuts en llibertat.

També és obvi que hi ha un mercat submergit de compra -venda amb les aus que s’extreuen de l’entorn. Es fa ulls clucs a una realitat, malgrat estar formalment “prohibida” la venda. Lluny de regular i de limitar aquest tema a una cosa puntual i restringida, es fa palès que ha crescut aquesta pràctica (a diferència de la caça amb escopeta, que decreix) i molts s’apunten a aquesta modalitat, ateses les facilitats que es donen, i que algunes persones han vist com a activitat lucrativa.

Cadernera (Carduelis carduelis)
Pau Núñez

Documentació Annexa

Enllaços