GAF Grup d’acció forestal

El GAF, Grup d’Acció Forestal, està constituït per membres de DEPANA i un conjunt de persones voluntàries i col·laboradores assessorades per tècnics, que participen en les accions de restauració de zones cremades, eliminació de vegetació al·lòctona invasora, neteja de torrents i en el manteniment del Viver del Bosc de Turull. L’objectiu final es afavorir el millor desenvolupament i la conservació de les comunitats naturals en general i de les forestals en particular.

Totes aquestes activitats tenen també un vessant  clarament pedagògic. Tan important és el fet de dur a terme una tasca de millora de l’entorn natural en si mateixa, com saber com i perquè es fa. Per aquest motiu, la feina no es dóna per enllestida amb una actuació puntual, si no que periòdicament s’efectua un seguiment de l’evolució dels punts d’actuació.

Es comprova la supervivència d’exemplars plantats, en els llocs on s’hagi realitzat aquest tipus d’intervenció. Fins i tot en situacions d’especial risc es facilita el seu arrelament definitiu amb recs puntuals i la neteja de la vegetació circumdant que pugui posar en risc el seu desenvolupament. Especialment destacable és la tasca de seguiment i control de les espècies al·lòctones invasores en les zones d’actuació més enllà d’una simple eliminació esporàdica.

El Viver Forestal del Bosc Turull

El GAF disposa d’un viver d’espècies forestals en el Bosc Turull. El Bosc Turull és una antiga finca privada de propietat municipal que té una aula ambiental. L’Aula ambiental Bosc Turull és un equipament d’educació ambiental centrat en el coneixement i la protecció del bosc i adreçat a la ciutadania en general i en especial a les escoles i instituts de la ciutat. Entre d’altres activitats i projectes acull el Viver Forestal de DEPANA.

L’objectiu del viver forestal del GAF és poder autogestionar-nos quant al subministrament de plançons. El disposar d’un viver propi ens permet emmagatzemar, mantenir i reproduir el material viu necessari per a dur a terme les plantades que realitzem en algunes de les nostres actuacions.

Sempre treballem amb espècies forestals autòctones, tant arbres com arbustos. Entre els arbres destaquem les alzines, els roures i l’alzina surera. Quant als arbustos, les principals espècies amb que treballem són l’aladern, el llentiscle, l’arboç, el garric, el bruc d’hivern i el marfull.

També mantenim alguns arbres no estrictament forestals però, si característics del paisatge mediterrani, com ara les oliveres o els garrofers.

L’origen dels plançons és divers. En el cas de les alzines, els roures i els garrics la major part dels exemplars provenen en bona part d’aglans recol·lectats a Collserola per diferents col·laboradors. Els aladerns i els llentiscles també es reprodueixen de llavor.

La resta, especialment pel que fa a l’arboç, el bruc i el marfull, procedeixen de vivers professionals, donades les dificultats que planteja la seva reproducció. Darrerament comptem també amb les aportacions del viver forestal que gestiona alumnat de l’Institut Bernat el Ferrer de Molins de Rei, que duen a terme amb aquesta activitat el Servei Comunitari previst per a l’alumnat de 3r o 4t d’ESO.

Els contenidors que utilitzem amb els plançons

En el possible s’evita que la gran majoria dels plançons es desenvolupin en safata alveolar perquè resulten més vulnerables a la carència d’aigua. Per aquest motiu i per afavorir la formació d’un bon aparell radicular amb un pa de terra consistent, utilitzem com a contenidors envasos reciclats. Aquest mètode té l’inconvenient que requereix un cert volum de substrat però, queda compensat per l’avantatge de facilitar la supervivència dels plançons.

Els brics com a contenidors

El primer sistema utilitzat és dels brics. El plançó, o directament la llavor, es planta en un bric ple de substrat, convenientment foradat per a fer possible el drenatge. Al cap d’un temps, normalment un any, es talla la base del bric i s’empalma per sota amb un altre bric també ple de substrat que també es forada. Els dos brics s’uneixen amb cinta de precintar.  Amb aquest mètode s’assoleix un pa de terra d’uns 35 centímetres de longitud. Té l’inconvenient que per plantar el plançó cal cavar un forat d’una certa fondària però, la capacitat de supervivència s’incrementa notablement.

Resum de l’activitat durant 2017

Accions del GAF a Collserola

Durant el 2017, el GAF ha realitzat 6 accions a Collserola obertes als socis i el públic en general, amb una participació global de 70 persones. Aquestes actuacions tenen lloc en el marc del projecte de col•laboració acordat entre DEPANA i el Consorci del Parc Natural de Collserola.

Durant les activitats s’han realitzat tasques de neteja, eradicació d’espècies invasores, arranjament de camins i plantació de plançons en llocs adients. En aquesta línia, segueix el projecte de recuperació de la zona de la Font del Gos, Collserola (barri de Cal Notari a Barcelona).

És de destacar l’esforç i la implicació d’un grup de voluntaris que aquest passat estiu han estat regant gairebé cada setmana els arbres plantats a la zona de la Font del Gos, assolint gràcies a això supervivències per sobre 95%.

Les accions a la zona que es va cremar per sobre de la Font del Gos no pretenen “reforestar” el vessant, sinó facilitar la recuperació del prat sec amb brolla, que representa un dels hàbitats característics  de la solana de la Serra de Collserola.