Aquest projecte consisteix en valorar els ecosistemes litorals, els béns i els serveis que ens proveeixen, i com els canvis i les alteracions d’aquests béns i serveis poden causar impactes en el benestar humà. Aquest anàlisis posa en valor els béns i serveis dels ecosistemes litorals, i per tant, constata la importància de la conservació i la bona gestió dels espais naturals del litoral.

DEPANA estudia els vincles existents entre els espais litorals i el benestar humà, i en particular, sobre els béns i els serveis dels ecosistemes, que són els beneficis que les persones obtenen d’aquests. Aquest anàlisis posa en valor els béns i els serveis dels ecosistemes litorals i treballa per demostrar la importància de la conservació i la bona gestió dels espais naturals del litoral.

Consulta aquí L’Estudi de valorització dels béns i serveis dels ecosistemes litorals de Catalunya

Què són els béns i els serveis dels ecosistemes?

L’avaluació dels espais naturals és una necessitat si es vol garantir la seva conservació i millora constant. És per això, que l’Organització de les Nacions Unides convocà, a nivell mundial, l’Avaluació dels Ecosistemes del Mil•lenni (EM). Aquest moviment s’inicià a mitjans dels anys 90 quan es va veure que calia articular la creixent demanda d’estudis científics i investigacions que suposava la posada en pràctica dels diferents convenis internacionals sobre biodiversitat, canvi climàtic, desertificació, etc. La proposta específica de dur a terme l’EM va sorgir el maig de 1998 en una reunió a l’Institut Mundial de Recursos (WRI), en la què es plantejà la necessitat de fer un anàlisi pilot dels ecosistemes globals, a escala internacional.

Entre el 1999 i el 2000, la Conferència de les Parts de la CDB va aprovar l’EM per abordar les seves necessitats d’avaluació, així mateix ho aprovà el Comitè Permanent de la Convenció sobre Zones Humides (Ramsar).

Iniciada finalment el 2001, l’EM va tenir com a objectiu avaluar les conseqüències dels canvis en els ecosistemes per al benestar humà i les bases científiques per a les accions necessàries per millorar la conservació i l’ús sostenible dels mateixos, així com la seva contribució al benestar humà. L’EM ha involucrat el treball de més de 1.300 experts de tot el món. Les seves conclusions proporcionen una valoració científica de punta sobre la condició i les tendències en els ecosistemes del món i els serveis que proveeixen (tals com aigua, aliments, productes forestals, control d’inundacions i serveis dels ecosistemes) i les opcions per restaurar, conservar o millorar l’ús sostenible dels ecosistemes.

Les conclusions a les què arribà l’EM van ser :

1. En els darrers 50 anys, els éssers humans han transformat els ecosistemes més ràpida i extensament que en cap altre període de temps comparable de la història humana, en gran part per resoldre les demandes creixents d’aliment, aigua dolça, fusta, fibra i combustible . Això ha generat una pèrdua considerable i en gran mesura irreversible de la diversitat de la vida sobre la Terra.
2. Els canvis realitzats en els ecosistemes han contribuït a obtenir considerables guanys nets en el benestar humà i el desenvolupament econòmic, però aquests beneficis s’han obtingut amb creixents costos consistents en la degradació de molts serveis dels ecosistemes, un major risc de canvis no lineals, i l’accentuació de la pobresa d’alguns grups de persones. Aquests problemes, si no se’ls aborda, faran disminuir considerablement els beneficis que les generacions futures obtinguin dels ecosistemes.
3. La degradació dels serveis dels ecosistemes podria empitjorar considerablement durant la primera meitat del present segle i ser un obstacle per a la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni.
4. El repte de revertir la degradació dels ecosistemes i al mateix temps satisfer les demandes dels seus serveis pot ser parcialment resolt en alguns dels escenaris considerats per l’EM, però això requereix que s’introdueixin canvis significatius en les polítiques, institucions i pràctiques, canvis que actualment no estan en marxa. Hi ha moltes opcions per conservar o enfortir serveis específics dels ecosistemes de manera que es redueixin les eleccions negatives que ens veiem obligats a fer o que es creïn sinèrgies positives amb altres serveis dels ecosistemes.

Hi ha diferents tipus de béns i serveis que proporcionen els ecosistemes, no necessàriament propis dels ecosistemes litorals:

• D’abastament: productes que s’obtenen dels ecosistemes, com el menjar, l’aigua, la fusta…
• De regulació: beneficis que s’obtenen de la regulació dels processos dels ecosistemes, com la regulació del clima, de les inundacions, de les malalties, dels residus, de regulació de l’erosió, de la qualitat de l’aigua…
• Culturals: beneficis intangibles que s’obtenen dels ecosistemes, com els serveis recreatius, d’estètica, de turisme, educatius, espirituals…
• De recolzament: serveis necessaris per la prestació dels altres serveis i el sosteniment de l’ecosistema, com la formació dels sòls, la fotosíntesis, el cicle dels nutrients…

Espais litorals analitzats
Catalunya es caracteritza per tenir una important diversitat d’ecosistemes litorals. Si recorrem de nord a sud el litoral català, hom pot observar que els paisatges són canviants, sovint modificats per l’acció de l’home, però en ocasions han mantingut l’aspecte que la naturalesa ha anat modelant al llarg del temps.

L’estudi s’ha centrat en l’anàlisi de dotze espais litorals diferents de Catalunya. Per tal que els resultats de l’estudi representessin la totalitat de la diversitat del litoral català, s’han escollit espais diferents entre si que donen una idea de la varietat ecosistèmica i paisatgística de la costa catalana:

• Parc Natural del Delta de l’Ebre
• Litoral de L’Ametlla de Mar
• Tamarit – punta de la Móra
• Reserva Marina de Masia Blanca
• Colls – Miralpeix
• Delta del Llobregat
• Delta del Tordera
• Platja del Castell – Cap Roig
• Aiguamolls del Baix Empordà
• Illes Medes – Montgrí
• Aiguamolls de l’Alt Empordà
• Parc Natural del Cap de Creus

Cala Fonda a la punta de la Móra

Per a cadascun d’aquests espais litorals s’ha seguit una metodologia que ha permès analitzar els béns i els serveis que aquests espais ofereixen. L’anàlisi s’ha basat en el treball de camp, entrevistes amb els agents implicats, recollida de dades i informació valorativa de l’espai litoral i el seu entorn i en valoracions quantitatives i qualitatives dels diferents béns i serveis. El procediment emprat seguí les següents fases:

1. Descripció i diagnosi de cada espai litoral.
2. Anàlisi i detall de cadascun dels béns i serveis que ofereix l’espai, així com els beneficiaris directes i indirectes.
3. Valoració dels béns i serveis.
4. Anàlisi d’impactes i amenaces.
5. Determinació de l’estat dels béns i els serveis del litoral català.

Aiguamolls de la Platja de Castell

Al llarg del litoral català, la distribució dels béns i els serveis és força homogènia, és a dir, no hi ha àrees o regions amb més oferta que altres, però la presència de més o menys béns i serveis sí que varia depenent dels tipus d’ecosistemes, i podem afirmar, que a les zones humides (deltes i aiguamolls) l’oferta de béns i serveis és major que en la resta dels ecosistemes litorals. En zones de bosc i matollar mediterrani, com el Cap de Creus, Tamarit – punta de la Móra o els Colls i Miralpeix, l’oferta és mitjana. Finalment, els ecosistemes que tenen una menor oferta de béns i serveis, són aquells que estan situats total o parcialment sobre el medi marí (les Medes i Masia Blanca).

El fet que un espai litoral ofereixi més o menys béns i serveis, no significa que aquests siguin garantia de qualitat ni d’un bon estat de conservació. Els ecosistemes que presenten un pitjor estat de conservació dels seus béns i serveis, són precisament les zones humides; les zones marines són les que, a diferència dels anteriors, els tenen més ben conservats.

S’observa que els béns i serveis que tenen una afectació major (greu) són els d’abastiment, més concretament la provisió de recursos alimentaris i de recursos hídrics. La pèrdua de valor, la degradació de l’entorn, l’escassetat dels recursos hídrics i el progressiu abandonament, han posat en risc sever aquest bé i, en conseqüència, el benestar humà que se’n deriva. L’horta i els fruiters són dos dels cultius que tenen una major afectació, possiblement degut a què van lligats a l’abastiment de recursos hídrics i a la necessitat d’un manteniment constant.

Per altra banda, els béns i serveis que tenen una afectació menor (lleu) són aquells relacionats amb el desenvolupament d’activitats i gestió del medi. Els serveis com l’educació i sensibilització ambiental, així com les activitats de gestió, recerca i innovació, sembla ser que no tenen una relació tant directa amb el grau de conservació de l’espai litoral. Malgrat això, no vol dir que siguin dos factor independents, sinó que es tracta de dos serveis que sempre hi són presents, tant hi hagi una bona conservació com si no; cal no oblidar però, que un espai natural degradat perd interès a l’hora de ser visitat.

Els béns i serveis de regulació i recolzament presenten una afectació mitjana al litoral català que varia entre moderada i greu, és a dir, tot i que hi ha casos puntuals d’afectacions severes, en termes generals podem afirmar que aquests béns i aquests serveis es mantenen estables al litoral.

Pel que fa a l’estat de conservació dels béns i els serveis a cada espai litoral analitzat, es confirma la hipòtesis que aquells espais amb un major nombre de béns i serveis, i que per tant, tenen una presència humana més important, és on l’estat d’aquests és més greu. Estem parlant sobretot dels aiguamolls i els deltes: Aiguamolls de l’Alt i el Baix Empordà, i els deltes de la Tordera i del Llobregat. Aquest espais litorals, són els que ofereixen un major nombre de béns i serveis, i són els que alhora presenten una valoració global pitjor (greu).

En canvi, aquells espais que tenen una oferta menor de béns i serveis, són els que paradoxalment tenen una menor afectació (moderada). Estem parlant sobretot d’espais total o parcialment marins com la Reserva Marina de Masia Blanca, les Medes i el Montgrí, i Castell – Cap Roig.

Així doncs, concloent aquest aspecte, veiem com hi ha una relació inversament proporcional entre el nombre de béns i serveis i el grau de conservació dels mateixos. Això no ve pel fet del nombre, sinó perquè acostumen a ser espais més freqüentats i utilitzats per la mà de l’home, una acció que al no fer-se de manera racional i sostenible, sol tenir una influència negativa sobre el medi i, al final de la cadena, sobre el benestar humà.