Dades bàsiques sobre l’os bru del Pirineu
Nom científic, castellà, aranès: |
Ursus arctos, oso pardo, ós ròi o pèdescauç |
Mides: |
Longitud: 150-200 cm. |
Pes: |
Mascles de 80 a 240 kg
Femelles de 65 a 170 kg. |
Sentits: |
Oïda i olfacte molt desenvolupats, vista deficient. |
Color: |
Variable: crema, marró o quasi negre. |
Alimentació: |
Omnívor (75-80% vegetals) |
Comportament
Hivernació:
|
Aquest període d’inactivitat dels ossos comença entre novembre i desembre, i acaba entre febrer i abril, depenent de les condicions climàtiques. Es realitza en cavitats amagades i de difícil accés anomenades osseres. En la etapa prèvia a la hivernació acumula greixos en determinades parts del seu cos.
|
Reproducció:
|
La maduresa sexual la tenen enter els 3 i els 5 anys. El zel és entre maig i juny. Els cadells (de 1 a 3) neixen al desembre o gener a l’ossera i pesen uns 350 grams. La mare estarà amb ells fins als 18 mesos.
|
Característiques particulars:
|
-És un plantígrad, és a dir camina sobre la planta dels peus
– És un animal que pot viure fins els 25 o 30 anys – És un animal molt intel·ligent – Te una gran capacitat per adaptar-se als recursos del seu entorn |
Rastres
L’os bru del Pirineu és un animal extremadament tímid i solitari que fuig de l’home quan l’intueix. Aquest fet i el seu comportament nocturn fan que sigui molt difícil de veure. El que sí que podem trobar a la muntanya són els seus rastres. Aquests són:
Les petjades: |
Les petjades les podem trobar a qualsevol lloc des del fons de vall fins a les altes muntanyes. Les seves àrees preferides són els boscos d’avets, faigs i roures, en una alçada entre 800 i 1.800 metres. |
Excrements: |
Els excrements d’os son bastant grans i varien al llarg de l’any en funció de la seva alimentació. A la primavera menja herbes tendres, a l’estiu fruits com gerds, mores i nabius, i a la tardor tubercles, fages, glans i castanyes. També s’alimenta d’insectes, carronyes i ocasionalment pot alimentar-se de bestiar domèstic. |
Esgarrapades: |
Un altre rastre són les esgarrapades i mossegades que els que els ossos fan als arbres. Aquest és un signe de comunicació amb els altres ossos. |