DEPANA dona suport i fa una crida a participar a la manifestació contra els Jocs Olímpics d’Hivern que organitza la plataforma Stop JJOO i que tindrà lloc diumenge 15 de maig a Puigcerdà (12 h, Recinte firal). DEPANA ja es va adherir l’any passat al manifest impulsat per la plataforma i dona suport a la lluita contra el macroprojecte. Diferents agents, com Zeroport i l’ANC, estan organitzant autocars des de tots els racons del país per assistir a la mobilització.
Tal com denuncia Stop JJOO, la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern “Barcelona – Pirineus” és un projecte que no respon a les necessitats del Pirineu i que s’està duent a terme amb secretisme i opacitat, sense la participació de la població del territori i impulsada pels lobbies econòmics.
A més, destaca que apostar per uns jocs olímpics d’hivern en un context d’emergència climàtica és una greu irresponsabilitat. Les pujades de temperatura són més altes al Pirineu, i les conseqüències, més greus. El tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya avisa que la temperatura pujarà entre 0,7ºC i 2,1ºC i que la precipitació caurà un 6,8% entre els 2031 i el 2050. Les estacions d’esquí pirinenques, que ja depenen en bona mesura de la producció artificial de neu, no seran viables a mitjà termini i per tant no té sentit abocar-hi més inversions.
Per altra banda, amb els jocs olímpics es pretén generar més turisme, fet que comportarà, també, un empitjorament de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i una dificultat afegida a l’adaptació del Pirineu al canvi climàtic. És bàsic tenir un mosaic agrícola-forestal i una gestió sostenible del territori, i els jocs olímpics van en direcció contrària.
El Pirineu pateix les conseqüències d’un model de desenvolupament caduc que la candidatura dels jocs olímpics pretén rescatar i eternitzar. L’Alt Pirineu i l’Aran és la vegueria amb major dependència del turisme, que en algunes comarques quadrupliquen la mitjana de Catalunya. Alhora, presenta les xifres més baixes de renda per càpita. És un sector amb una elevada precarietat laboral, temporalitat i salaris baixos. El cost de la vida s’encareix, un fet que agreuja l’èxode rural i l’envelliment de la població. Urgeix una aposta clara per a diversificar l’economia, potenciant, per exemple, la producció agrària ecològica i l’artesania, que ofereixi feines estables i amb salaris més alts. Calen inversions en millorar l’oferta educativa, els serveis sanitaris especialitzats, el transport públic, les xarxes de telecomunicacions i la connexió entre pobles i valls.
