El segon estudi de l’ornitofauna del municipi de Gavà, al Delta occidental complementa el primer, centrant-se en les espècies  EONPG2potencialment nidificants més significatives i, per primer cop, les rapinyaires nocturnes.

El 2012 l’Ajuntament de Gavà i DEPANA van signar un conveni per elaborar estudis i projectes als espais naturals del terme municipal de Gavà, a fi de millorar el seu coneixement i gestió. Dins d’aquest marc, en aquest mateix any es va realitzar un estudi sobre els ocells nidificants de la plana de Gavà, que ja publicavem aquí. Aquesta primera prospecció de l’avifauna de la plana gavanenca desvetllà una gran diversitat per aquesta àrea del Delta del Llobregat, crítica per a la viabilitat ecològica del conjunt de l’espai nautural.

L’Ajuntament de Gavà, tenint en compte que l’estudi de 2012 només pretenia obtenir una foto global de quins són els ocells que es reprodueixen a la plana gavanenca, va decidir impulsar al 2013 un estudi per aprofundir en el coneixement d’algunes espècies
rellevants per diferents motius: els rapinyaires nocturns, la terrerola vulgar, el trobat, el
tallarol de casquet, la tórtora, el bruel i les aquàtiques de la Murtra-Murtrassa.

Les principals conclusions d’aquest estudi són les següents:

  • Amb aquest estudi s’ha incrementat en 5 espècies el catàleg d’aus nidificants (segures o probables) de la plana de Gavà: xot, mussol, òliba, bruel i perdiu roja.
  • Tenint en compte les limitacions d’aquest estudi, podem concloure que la situació dels rapinyaires nocturns a la plana de Gavà és precària respecte al potencial dels seus hàbitats. No s’ha detectat la presència de mussol banyut, només s’ha trobat un mascle canor d’òliba (observat només un dia) i la densitat de mascles canors de mussol comú és sensiblement més baixa que la d’altres àrees equivalents. Només el xot sembla mostrar una àmplia distribució a les pinedes de Gavà.
  • La situació dolenta de l’òliba i precària del mussol comú, i l’absència de mussol banyut a la plana de Gavà, estarien en consonància amb la situació d’aquestes tres espècies a la resta de la plana deltaica.
  • La manca d’evidències reproductores per la terrerola vulgar i el trobat durant els EONPG 2012-13  indica que, actualment, la plana de Gavà té poc potencial per acollir poblacions estables (encara que siguin petites) d’aquestes espècies. Malgrat tot, no es pot descartar que nidifiquin de manera irregular a la zona d’estudi ja que l’èxit reproductor podria dependre de la extensió i de la disponibilitat temporal d’aquets camps sense conrear (molt variable cada any).
  • La manca d’evidències reproductores pel tallarol de casquet durant l’EONPG 2013 fa pensar que la plana de Gavà té poc potencial per acollir poblacions estables (encara que siguin petites) d’aquesta espècie. Crida l’atenció que al 2013, amb un major esforç de mostreig (fins i tot amb reclams) que al 2012, no s’hagi trobat cap evidència reproductora (al 2012, sense utilitzar reclams es van trobar 4 parelles probables).
  • Les dues parelles probables i una possible de tórtora trobades durant l’EONPG 2013 (dos més que al 2012) fa pensar que, actualment, la plana de Gavà té poc potencial per acollir una població viable d’aquesta espècie.
  • El fet de trobar només una d’evidència reproductora pel bruel durant els EONPG 2012-13 fa pensar que la plana de Gavà té poc potencial per acollir poblacions estables (encara que siguin petites) d’aquesta espècie. Les causes podrien estar vinculades a la seva sensibilitat davant la fragmentació de l’hàbitat i a que la seva distribució és directament proporcional a l’extensió de la massa forestal. La pineda de la plana gavanenca té una extensió molt reduïda (unes 220 Ha), està fragmentada (la C-31 la creua longitudinalment), i una gran part està degradada per la construcció denombroses urbanitzacions.
  • La comunitat d’ocells aquàtics nidificants de La Murtra (7 espècies) és bastant pobra si la comparem amb d’altres espais naturals del Delta del Llobregat amb característiques semblants com Can Dimoni i Els Reguerons (15 espècies). Aquesta notable diferència està relacionada, segurament, amb la qualitat de les seves aigües i amb la manca o precarietat d’algunes comunitats vegetals amb joncs i bogues.
  • Malgrat el notable increment en l’esforç de mostreig durant el 2013, les poblacions de cabusset, fotja i boscarla de canyar han sortit lleugerament menys nombroses que al 2012.
  • Els resultats obtinguts i les conclusions extretes ens permeten afirmar que l’EONPG 2013 ha premés completar l’EONPG 2012 i així millorar sensiblement el coneixement de les poblacions d’aus que nidifiquen a la plana de Gavà.

Per Raúl Bastida amb el suport de la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Gavà.

DEPANA i SOS Delta treballan fent censos a tota la plana deltaica que podeu consulta al Noticiario Ornitológico El Otro Delta.

Podeu descarregar la memòria aquí.