Dades sobre l’Àguila cuabarrada (Aquila fasciata)

 

Presentem la següent documentació de l’àguila cuabarrada, la qual conté dues parts:

• La primera part és una anàlisi tipus, elaborat a partir de les dades obtingudes de la base de dades d’Ornitho.cat. Al final del document, hi ha el corresponent plànol i la fitxa de l’espècie.
• La segona es tracta d’informació que ens ha estat facilitada a partir d’un estudi amb emissors col·locats a una de les parelles d’àguiles cuabarrades que crien a les muntanyes veïnes del Garraf, les quals també freqüenten el delta del Llobregat.

L’anàlisi de dades d’Ornitho.cat és d’un període de deu anys i, tot i que les dades són escasses, serveixen per fer una anàlisi semiquantitatiu. Les dades i conclusions obtingudes dels emissors són molt més precisos, però d’un període més curt. En aquest sentit, les fonts d’informació de cadascuna de les dues parts ens serveixen per complementar la informació d’aquesta espècie.

Anàlisi fenològica

L’àguila perdiguera és una espècie sedentària de les muntanyes veïnes del delta del Llobregat: massissos del Garraf i l’Ordal. Al Delta s’observen sobretot adults i algun jove i subadult en dispersió.

No se sol detectar durant els censos d’aus hivernants, tot i que es pot observar entre els mesos de gener a maig, i de setembre a novembre. Així i tot, la majoria d’exemplars arriben al Delta entre els mesos de març a l’abril, normalment en solitari o en parelles, moment en què les parelles nidificants inicien la seva època reproductora i necessiten acumular reserves per afrontar-la amb preses com les que poden trobar al Delta.

És una espècie difícil de detectar a les zones més humanitzades del Delta, ja que solen volar força alt, en part per evitar les zones amb gran densitat de població.

De l’any 2010 al 2016, les observacions van ser molt escasses. A partir de l’any 2017, però, les observacions han estat més freqüents, especialment durant els mesos de primavera (març-abril).

La identificació dels exemplars mitjançant fotografies fa pensar que corresponen a les parelles nidificants, les quals van al Delta per caçar, atesa l’abundància de preses en certes zones del Parc Agrari, així com d’aus aquàtiques a les zones de l’aiguamoll del Remolar durant la migració. Es confirma així la gran rellevància de certes zones del Parc Agrari per aquesta espècie. Fet que les converteix en punts calents per les espècies rapinyaires de tota la comarca.

En el cas de l’àguila perdiguera, la importància de determinades zones del Delta és encara més destacada, atesa l’escassetat de preses que tenen a les zones de cria. Una de les causes és la sobreexplotació cinegètica i de l’evolució de la vegetació que tendeix a tancar-se i oferir menys hàbitat idoni de caça per les àguiles. Només troben zones alternatives a una distància sostenible per la supervivència de la parella i per alimentar-se al delta del Llobregat. Per aquest motiu, com bé s’ha explicat, les observacions són més freqüents durant els mesos de març i d’abril,  en època de cria i quan tenen grans necessitats de recursos alimentaris. El delta del Llobregat es converteix així en una àrea d’interès per a la preservació d’aquesta espècie considerada en perill d’extinció a Catalunya.

Estudis recents duts a terme per la Universitat de Barcelona, mitjançant seguiment per satèl·lit d’àguiles perdigueres al Garraf, indiquen inclús que l’ús que fan de determinades zones agrícoles del Delta és major al que indiquen les dades obtingudes d’Ornitho.cat.

A la fitxa corresponent s’observa com el número cites “corregit”, seria més gran a les zones agrícoles no protegides (53,6%) que a les zones protegides de El Remolar-Filipines (46,4%). D’altra banda, destaca la nul·la presència de l’espècie a la reserva natural de Cal Tet. Aquest fet es repeteix en diferents espècies rapinyaires i sembla que és conseqüència de l’efecte “barrera” que produeix l’Aeroport i el seu model de gestió. Tot i que no podem descartar la incidència de l’excés de freqüentació que pateix aquest sector de les Reserves.

Per aquesta espècie aportem una de les taules elaborades amb les dades publicades a Ornitho.cat durant els últims deu anys. Al full de càlcul número 4 s’adjunten els resums del conjunt de fulles que la formen.

Amb l’objectiu de facilitar la consulta, incloem el resum de la fitxa que es troba al full de càlcul número 4, i que fa referència al nombre de cites comptabilitzades a les diferents àrees.

Les columnes indiquen les observacions de les dues zones de la reserva natural i el conjunt de les zones no protegides. A l’última columna s’obté el percentatge de cites fora de zones protegides respecte al total.

També aportem un plànol de distribució de l’espècie al Delta, segons les dades recollides d’Ornitho.cat.

Hem aplicat un factor de correcció, ja que aquesta espècie és molt esquiva i passa desapercebuda en general. Per aquest motiu, el gran nombre d’observadors i les hores que passen dins de les reserves naturals acaben produint un biaix a favor d’aquestes últimes, les quals emmascaren la realitat de la seva distribució al Delta.

La mitjana d’observacions els últims anys, segons Ornitho.cat, són:

Sense factor de correcció:
Zones No Protegides: 40,5% (60% en els últims tres años)
Reserves Naturals: 59,5%
Amb factor de correcció:
Zones No Protegides: 53,6%
Reserves Naturals: 46,4%

Taula resum de la “Fitxa dades àguila perdiguera”

 

Taula amb el promig de percentatges amb factor de correcció

 

Radio seguiment d’àguiles perdigueres al massís del Garraf

Hem pogut obtenir accés a la informació de radio seguiment de la parella d’àguiles perdigueres del barranc de Vallbona (BL2) al massís del Garraf. Els plànols que aportem han estat elaborats a partir de les localitzacions recollides entre els mesos gener a octubre del 2020. Corresponen amb un nou projecte que es va iniciar a principis de l’any passat.

Segons ens han indicat els tècnics del projecte, els ha sorprès el nombre de localitzacions al Delta. De fet, hi ha radio seguiments antics de la mateixa parella de Vallbona que no havien aportat informació d’aquest tipus. Segons ens han informat, creuen que aquestes incursions obeeixen a la reducció de disponibilitat de preses al massís i dins del Parc del Garraf, motiu pel qual es desplacés a la plana  deltaica, a on disposen de moltes més preses per caçar. Destaquen que el mateix hàbit ha estat observat en altres parelles del massís, sobretot en època reproductora, ja que és quan més recursos alimentaris necessiten. El delta de Llobregat, i en especial la seva zona agrícola, s’està convertint en una àrea de suport alimentari fonamental per a la supervivència d’aquesta espècie que, fins ara, consideràvem aliena al Delta.

Les causes d’empobriment de preses al Garraf són diverses. Entre elles, podria ser l’increment de parelles que s’ha produït (d’una a tres parelles en les últimes dècades). Això ha fet disminuir els seus espais vitals i l’accés a preses.

Tanmateix, els tècnics pensen que més bé es tracta d’un progressiu tancament de la vegetació. La falta de gestió ha anat cobrint els espais oberts. Això ha fet disminuir les preses que són font principal d’alimentació (perdius i conills).  Degut això, l’èxit reproductor en les últimes temporades està sent baix.

Amb la intenció de recollir informació dels recorreguts, zones d’alimentació i punts de sinistralitat, s’ha equipat a la parella amb aparells emissors i, gràcies a aquests aparells s’han pogut confirmar els seus moviments, els quals coincideixen amb observacions fetes recentment per tècnics especialitzats.

Al plànol adjunt es veuen les ubicacions en les quals s’ha localitzat l’espècie al delta del Llobregat. També es poden observar que els desplaçaments entre el massís del Garraf i el Delta es produeixen passant per sobre de l’últim corredor biològic que queda lliure, el Corredor de Ponent de Gavà (Pla de Carat). El Pla de Carat és una zona agroforestal situada entre Gavà i Castelldefels, és l’últim corredor que comunica ambdós ecosistemes i que en el cas de desaparèixer, podria dificultar el desplaçament de les àguiles perdigueres durant l’època reproductora cap a les zones d’alimentació al Delta. Això podria afectar la supervivència d’aquesta espècie a la ZEPA del Garraf. De fet, hi ha localitzacions que semblen indicar que alguns exemplars reposen i cacen al mateix Pla de Carat. Aquest corredor també és aprofitat per diferents espècies de rapinyaires que transiten entre el Delta i el Garraf.

Cal recordar que les àguiles perdigueres tenen tendència a evitar l’ésser humà. Tot i que volen, una barrera d’edificis complicaria molt el pas d’aquesta espècie.

 

El cas de l’àguila perdiguera és un exemple de la productivitat de les àrees deltaiques com les del Llobregat, on els espais oberts i l’abundància de fauna poden arribar sustentar espècies que són pròpies d’ecosistemes veïns, però que utilitzen aquests sistemes com àrees de campeig. En aquest cas, constitueixen una àrea d’alimentació per a una espècie considerada vulnerable a l’extinció i de la qual s’han de desenvolupar plans de conservació, els quals han de considerar aquestes zones com a part essencial de la dinàmica poblacional de l’espècie al litoral central català.

DOCUMENTCIÓ COMPLEMENTÀRIA

Aguila perdicera_Ficha
Aguila perdicera_TablaDatosOrnitho.cat