Història de DEPANA

Dècada dels 70

L’11 de juny de 1976 al local del Centre Excursionista de Catalunya, dins del Congrés de Cultura Catalana. L’objectiu era crear una associació que cobrís el greu buit que el nostre país patia en el camp de la conservació ambiental. Es va comptar amb el suport de nombrosos professionals de les ciències, així com de moltes persones vinculades al món de la natura i el conservacionisme. El primer president fou el Sr. Josep Antoni Balcells i Gorina, arquitecte mentre que el Sr. Salvador Filella fou nomenat secretari General. Aquell setembre es fa la primera manifestació en contra del desviament del riu Llobregat.

L’any 1977 va participar en la federació provisional del Movimiento Ecologista del Estado Español. Així mateix es va engegar la primera campanya per a la conservació del Pirineu.

El 1978 es realitzen els primers campaments d’observació de la natura entre DEPANA i el CEC (Centre Excursionista de Catalunya). Primera entitat catalana que s’adhereix a la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura).

L’any 1979, el Consell de ministres la declarava entitat d’Utilitat Pública. Aquest fet li atorgava el dret de ser consultada en aquelles disposicions legals referents a temes ambientals dictades pels òrgans de poder. D’aquesta manera, una de les primeres intervencions en l’àmbit jurídic, fou la participació en la redacció de l’article 45 del títol primer de la Constitució espanyola. La primera campanya en què va intervenir DEPANA per iniciativa pròpia va ser al Delta de l’Ebre. També va participar en l’organització de la 5a setmana de Salvaguarda de la Natura, amb el Centre català de prospectiva.

Dècada dels 80

El 1981 s’elabora un manifest referent a la problemàtica nuclear i un altre manifest referent al transvasament de l’Ebre.

L’any 1982 s’editen les “Bases per a una política de protecció dels espais naturals a Catalunya”, amb el Centre català de prospectiva. S’elabora també la proposta definitiva de salvaguarda dels Aiguamolls de l’Empordà i es presenta l’avantprojecte de llei de protecció dels sistemes naturals del Delta de l’Ebre.

El 1983 s’engega una campanya per a la conservació del Montsec, amb els Amics de la natura de Balaguer.

Al 1984, es realitzen els primers estudis faunístics del Garraf, Montserrat i Guilleries-Collsacabra. Es redacta l’avantprojecte de protecció de les Illes Medes i s’estrena el “Verd, butlletí informatiu de Depana”.

El 1985 es realitzen dures crítiques contra la llei d’aigües, la de residus sòlids i la Llei General del Medi Ambient. Es participa a un col·loqui internacional sobre la protecció del Mediterrani.

El 1986 hi hagué un canvi de president, degut a la defunció del Sr. Josep Antoni Balcells i Gorina, prenent el càrrec el Sr, Francesc Gurri i Serra. Aquest mateix any va fundar, conjuntament amb els grups conservacionistes de la Península Ibèrica més representatius, el Consejo Ibérico de la Defensa de la Naturaleza, CIDN.

L’any 1988 es produí un relleu en el secretariat de l’entitat, degut a la retirada del Sr. Filella. Aquest mateix any es van incorporar a DEPANA com a President del Sr. Josep Del Hoyo. Paral·lelament, cal destacar tant la major presència de DEPANA als mitjans de comunicació, com l’increment substancial en el nombre d’associats. S’iniciaren els cicles de cursos i sortides naturalistes guiades, destinades a socis i simpatitzants, de forma més habituals. També va aparèixer el butlletí informatiu predecessor del “DEPANA en acció” i “l’Agró negre” actual. Així mateix, es va elaborar el primer informe sobre les zones estèpiques de Catalunya. I es van engegar les campanyes en defensa del Delta de l’Ebre i de la Timoneda d’Alfés. S’inicia el Projecte Delta del Llobregat de protecció de els Reserves Naturals i de protecció de les àrees periurbanes circumdants.

El 1989 s’edita la “Diagnosi de la natura a Catalunya”. S’engega el Projecte de reintroducció de la Polla Blava als aiguamolls de l’Empordà, el Projecte CADIPSA i projectes de restauració de boscos de ribera. També es realitzen dues importants peticions: la petició formal per la creació d’una conselleria de Medi Ambient, així com la petició d’un pla de residus.

Dècada dels 90

El 1990, aprofitant la gira del grup musical barceloní “El Último de la Fila” per tot Catalunya, DEPANA fa difusió de l’entitat amb paradetes instal·lades a tots els concerts. Aquesta col·laboració amb els concerts d’aquest grup musical es perllonga fins el 1994. Es redelimita el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i surt la primera edició del llibre “Drets del Medi Ambient”. S’inicia també la campanya en defensa del Pedraforca amenaçat per una central tèrmica a Saldes i es presenta la campanya “El Delta del Llobregat, una escola de natura”.

El 1991, es dur a terme la Campanya en defensa del riu Montsant. S’inicia també una col·laboració amb la Fundació Patrimoni Natural Europeu i el Land de Baden Wutemberg per a la protecció del Delta del Llobregat i s’engega el Projecte Cadispa: conservació i desenvolupament al Pirineu de Lleida, amb Adena i Ipcena.

El 1992 hi ha canvi de president: el Sr. Enric Carrera i Gallissa adopta el càrrec.

D’altra banda, fruit d’una política d’acció comuna amb organitzacions comarcals es refunda DEPANA, que passa a ser una lliga de persones i entitats. Amb aquest nou naixement, s’aprovaren uns nous estatuts. Així, son entitats membres de DEPANA: ANG (Associació de Naturalistes de Girona), ADENC (Associació per a la Defensa i Estudi de la Natura), GEPEC (Grup d’Estudis i Protecció dels Ecosistemes del Camp), IAEDEN (Institució Altempordanesa de Defensa i Estudi de la Natura), IPCENA (lnstitució de Ponent per a la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural, CATAM (Centre d’Acció Territorial i Ambiental del Maresme), LIMNOS (Associació per a la Defensa del Patrimoni Natural de Banyoles i Comarca), GEVEN (Grup Ecologista del Vendrell) i la COORDINADORA PER A LA SALVAGUARDA DEL MONTSENY, entre d’altres.
Aquest mateix any DEPANA pren part en la Cimera de Rio, participant també en la Cimera Alternativa del fòrum internacional d’ONGs, on col·labora en la redacció del document “Els Tractats de Rio”. S’aconsegueix així mateix, el taponament dels abocaments del dipòsit de cotxes de El Palmeral, al Prat de Llobregat, que abocava a la llacuna de la Ricarda.

L’any 1993 s’inicien els grups de debat i treball del Fòrum “Cuidem la Nostra Terra”. Edició de la monografia “La natura: com la cuidem, com la maltractem”. Apareix també la revista “Depana en acció”.

El 1994 esdevé Presidenta de DEPANA la Sra. M. Purificació Canals i Ventin. L’11 de setembre es fa una gran manifestació en contra dels incendis catastròfics de l’estiu d’aquell any. Al desembre es celebra el “Fòrum Nacional dels Incendis Forestals” a Montserrat. Primer camp de recuperació de senders tradicionals a l’Alta Ribagorça. Surt la Sentència del Tribunal Suprem condemnant una empresa municipal de Barcelona pels abocaments de La Ricarda, que va crear jurisprudència sobre l’agreujant de clandestinitat. Se’labora el document “Biodiversitat i patrimoni natural a Catalunya”, encarregat pel Departament de Medi Ambient, dins dels
objectius de les polítiques del medi ambient per a una Catalunya Sostenible. Edició d’una monografia sobre “La Timoneda d’Alfés”.

Al 1995 DEPANA rep el Premi de Medi Ambient de Catalunya i el Premio Nacional de Medio Ambiente.

El 1996 es commemoren els 20 anys de DEPANA amb una gran festa a Can Gibert a Sant Genis de Palafolls. Aquest any es presenta la proposta alternativa “El Delta del Llobregat: Un projecte de futur”.

El 1997 s’enceta la campanya d’educació ambiental Pirineu Viu a les escoles de la Val d’Aran, amb el finançament del Ministeri de Medi Ambient. Es crea el grup de treball del Pirineu i s’inicia la campanya de salvaguarda del Massís de Beret. Així mateix, s’edita les “Aportacions al programa d’ús social del P.N. del Montseny, amb la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny”.

El 1998 rep la concessió del Projecte Europeu Life de Gestió Sostenible de la Punta de la Mora al litoral tarragoní. D’altra banda, obté la presidència del CIDN. Organitza el 1r Congrés Internacional de DEPANA sobre el desenvolupament de la Xarxa Natura 2000 als països mediterranis, a la vegada que entra a formar part de la Xarxa de Gestors d’Espais Naturals, Eurosite. S’obra una oficina a Tarragona.

El 1999 elabora un estudi del litoral de Catalunya, de les Illes Balears i d’Andalusia a càrrec del Conservatoire du Littoral, una entitat francesa. Organitza el primer curs de “Gestión Sostenible de los Espacios Costeros Mediterráneos” pel CENEAM del Ministerio de Medio Ambiente. Aquest mateix any, co-organitzem amb el Conservatoire du Littoral (organisme del govern francés) dos seminaris internacionals sobre polítiques d’adquisició de sòl per a la conservació i gestió d’espais humits dobles, a la ciutat de Barcelona. De la col·laboració amb l’UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), en surt el Projecte Diafanis, que fa una avaluació socio-econòmica, des del punt de vista ambiental, a la zona d’influència del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de l’estany de Sant Maurici. També es presenta la proposta de protecció de la vall de Montgarri, el massís de Beret i la mata de València, el futur parc del Pirineu junt amb el Centre Excursionista de Catalunya.

Col·laboració de DEPANA amb la fundació alemana de Protección de la Naturaleza de Europa

L’any 2000 constitueix la delegació de DEPANA a la comarca del Baix Llobregat. La presidenta de DEPANA es nomenada Consellera Regional per Europa occidental de la UICN al Congrés Mundial de la Natura a Amman, Jordània. I comença la lluita contra el Pla Hidrològic Nacional.

Durant el 2001 presentem l’estudi i proposta de protecció de l’espai natural, agrícola i forestal del Montbaig-Montpedrós. Comença a funcionar el projecte Attentio d’atenció i reubicació d’espècimens de fauna silvestre mantinguts en captivitat de forma inadequada. També iniciem el projecte Camins Vius, de recuperació de camins històrics per al senderisme a l’entorn del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de St. Maurici.

L’any 2002 finalitza el projecte Life de gestió sostenible de la punta de la Móra a Tarragona, però l’activitat en la gestió de l’espai no s’ha aturat mai.

Al 2004 s’intensifica la presència al Pirineu amb el projecte PirineuForum, un espai de debat i participació per trobar un consens en el desenvolupament sostenible dels Pirineus. Aportem la nostra opinió en la redacció del nou Estatut de Catalunya. Assistim al III Congrés Mundial de la Natura a Bangkok, Tailàndia, on la Puri Canals es re-elegida com a consellera regional per Europa occidental de la UICN.

El 2005 apareix el primer Agró Negre. Fem una Bicicletada en defensa del Llobregat i continuem amb el seguiment de l’ós bru al Pirineu. Iniciem junt amb la CONFAVC el projecte Implica’t amb els residus, i es publica l’Atles del ocells nidificants d’Aigüestortes. També fem la catalogació dels espais d’interès naturals de la ciutat de Barcelona. Lamentablement el Suprem no salva els Colls-Miralpeix.

Acord entre DEPANA i l’empresa Fixonia per plantar arbres

DEPANA a la mostra d’entitats de Barcelona

Durant el 2006 celebrem els 30 anys de DEPANA, però també es va iniciar el treball per a que Collserola fos declarat parc natural i es va recuperar la lluita per a la defensa de la Timoneda d’Alfés i els secans lleidatans. Aquest any s’inicien les taules de participació ciutadana a la punta de la Móra, el catàleg i cartografia dels espais naturals d’interès locals de la província de Barcelona amb la Diputació i es publica La Salut dels Zoos, l’informe per a l’adequació dels parcs zoològics espanyols a la normativa vigent.

El 2007 serveix per començar a preparar el Congrés Mundial de la Natura a Barcelona i per que la Jane Goodall reforesti una zona de Barcelona amb DEPANA. Presentem la proposta de protecció de la muntanya de Montjuïc junt amb el Centre d’Estudis de Montjuïc i Galanthus. Impulsem un acord nacional sobre residus i s’inicia la campanya “Dofins o pallassos?”. Una sentència judicial avala la lluita contra la caça amb vesc i filat o barraca indicant que és un metòde delictiu.

Durant el 2008, DEPANA ha acabat els estudis previs i ha presentat la seva proposta de Àrea Marina Protegida a Tamarit-punta de la Móra. També és l’any de recollir premis com la Medalla d’Honor de la ciutat de Barcelona per la seva trajectòria o el premi Acció 21 pel projecte Implica’t amb els residus. Participem activament en el congrés mundial de la natura de la UICN i actuem per defensar els drets de l’Hvala, una de les osses del Pirineu.

Al 2009 va tindre lloc un proces de reorganització interna de DEPANA, en el que es va passar de funcionar de manera profesional a voluntària, amb l’excepció de la secretaria tècnica. Tot ha això ha suposat un important esforç per adequar-se a la nova situació econòmica, tot i mantenint els nostres projectes i compromisos mediambientals.

Al 2010 es va tornar a la càrrega amb campanyes ja consolidades com la del delta del Llobregat (demanda d’incorporació al Conveni Ramsar, s’aconsegueix aturar el Barça Parc), i la protecció d’espècies com el “Pas de l’Estret” (conservació de Macaca sylvana), la lluita contra la caça de Fingilids o el seguiment de l’os bru al Pirineu. Com a novetats, DEPANA es va adherir a la plataforma Llobregat SOStenible i va llençar d’altres projectes relacionats amb el litoral i les zones humides, com ara l’Aula Aquàtica de la Masia Blanca, al Vendrell, el projecte de creació i declaració d’un corredor d’àrees marines protegides al Litoral Tarragoní; el projecte de gestió i restauració de les Closes de’n Llobet al Parc Natura dels Aiguamolls de l’Empordà i les activitats naturalistes a l’Espai d’Interès Natural de Cap Roig – Castell.

 

2011 va ser un any intens en quant a la defensa ambiental, per l’ofensiva per part del Govern amb la coneguda com a Llei Omnibus, un pas enrere en les polítiques ambientals, per exemple, amb la rebaixa en els requeriments d’estudis d’impacte ambiebtal o la desprotecció de fringíl·lids per engabiar, entre d’altres. Per altra banda es va continuar amb el projecte Parc a Taula, que vol promoure el turisme sostenible, sense descuidar les activitats, xerrades i sortides, i la difusió, especialment amb el tema nuclear i el canvi climàtic.

Les campanyes i projectes emblema de l’entitat com el Parc a Taulla, l’ós bru del Pirineu, el Pas de l’Estret o el delta del Llobregat van continuar el 2012, amb una especial intensitat en aquest últim àmbit, amb la creacció de la plataforma contra Eurovegas, de la que va formar part molt activa DEPANA, i que va acabar amb una gran mobilització social a favor de l’agricultura del Delta i que el projecte no es desenvolupès finalment.