El passat 17 de febrer ens varem apropar al crater més gran de la península, la Closa o Crosa de Sant Dalmai, ben a tocar de l’aeroport de Girona.

Una llarga jornada, amb núvols amenaçadors però sense pluja. Vàrem visitar el bosc de ribera del riu Onyar, on de tants ocells cantant es feia difícil identificar-los. Tot seguit ens enfilàrem a un mirador al llavi del cràter, on panells i un guia molt entregat ens van explicar tots els detalls del volcà i la seva formació. Aprofitem el canvi de vegetació per identificar el roure pènol (Quercus robur) del roure martinenc més comú (Q. humilis = Q. pubescens).

Ja ben dinats, baixàrem al fons del cràter per observar una mina d’aigua però a l’inrevés, per a que l’aigua entollada dins del volcà surti i permeti cultivar en les riques terres d’origen volcànic. En acabat, tornàrem als cotxes, just en l’inici de la pluja.

El grup participant a la caminada dins del crater.
El túnel que es veu a la part inferior de la imatge és la mina de drenatge d’aigua. Al mig del cràter, hi havia un llac que varen dessecar al s.X per permetre el conreu al seu interior.

“La Crosa de Sant Dalmai pertany al vulcanisme quaternari de Catalunya. És el major exemple de vulcanisme explosiu del territori català. Consisteix en una caldera d’origen explosiu de més d’un quilòmetre de diàmetre, el fons de la qual fou inundada creant-se un llac evidenciat per la presència de dipòsits lacustres. Actualment la caldera està ocupada per camps de conreu. Aquest geòtop té una especial importància en el camp del vulcanisme, tant a nivell de morfologia, com de processos ignis.”
Ferrer Argüello, M.C.; Riesco de Arriba, M. (2000). Geòtop 356. La Crosa de Sant Dalmai. Recuperat 20 de febrer, 2018, de: http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/consulta_de_les_fitxes_descriptives_dels_eig/documentos/356_descrip.pdf

Bolós, X. & al. (2012) Investigation of the inner structure of La Crosa de Sant Dalmai maar. Journal of Volcanology and Geothermal Research, Volume 247-248, 1 December 2012, Pages 37-48

Aquest grans cràters d’origen explosiu es formen quan el magma al fluir entra en contacte amb un aqüífer. Ràpidament l’aigua passa a l’estat de vapor. Quan la seva pressió supera el límit de fractura dels estrats superiors es produeix una erupció freatomagmàtica que dóna lloc a un cràter de gran diàmetre.