El passat 19 de novembre va tenir lloc una altra acció del GAF a la zona de la Font de Santa Eulàlia al Collserola, on ja s’ha actuat en ocasions anteriors.   Aquesta actuació s’emmarca dins d’un dels projectes de col·laboració amb el Consorci del PN de la serra de Collserola que DEPANA du a terme al Parc Natural. L’activitat va consistir en tasques de manteniment de plantacions anteriors, reemplaçament de plançons morts, poda correctora  i eliminació de planta invasora. (cliqueu sobre les imatges per a engrandir-les)

La Font de Santa Eulàlia

La Font de Santa Eulàlia
Entorn de la font, molt “humanitzat”
Malgrat la sequera, de la font brolla un rajolí d’aigua
L’any 1983 es va remodelar la font i es va afegir un pedrís

Primeres actuacions a la zona de la Font de Santa Eulàlia

La Font de Santa Eulàlia és un indret del Collserola força visitat per passejants i ciclistes, especialment els dies festius.  La part del vessant, a mig camí a la vora de la drecera que puja des de la Carretera Alta de les Roquetes fins la Font de Santa Eulàlia, és un punt on han actuat els voluntaris de DEPANA des de fa anys.

Aquest vessant del Collserola va patir un incendi l’any 2005. També es de destacar la forta pressió humana que ha patit. Tanmateix, la vegetació es troba en bon estat i presenta una bona biodiversitat. Encara que s’observen elements de flora al·lòctona. A part de pins, alzines, roure, aladerns i algun exemplar d’arboç, es poden trobar altres espècies llenyoses interessants.

L’arbret de la imatge és un auró  negre, Acer monspessulanum, plantat pel personal del parc anys enrere

La gavarrera Rosa canina, el roser silvestre autòcton, destaca pels seus fruits

L’arç blanc també mostra els seus fruits vermells a la tardor

El 18 i el 19 de desembre de 2010 és va intervenir per primer cop a la zona. En aquella ocasió també van participar membres de WWF. Es va procedir a plantar uns 60 plançons d’alzina. Un aspecte interessant del treball fet va ser la utilització experimental del sistema Groasis Waterboxx. Aquest consisteix en un dipòsit que recull l’aigua de la pluja i de la rosada i l’allibera lentament al sòl mitjançant una metxa.

El dispositiu té un forat al mig de manera que el plançó el traspassa. En total, entre les dues jornades de treball es van instal·lar 30 dipòsits. 20 es van posar a prop de la carretera de les aigües i 10 per sota de la Font de Santa Eulàlia.  L’experiència es va fer en el marc del conveni de col·laboració que té DEPANA amb el Consorci del Parc Natural de Collserola des del 2005.

Treballs d’instal·lació de dispositius waterboxx el 19 de desembre de 2010
El 3 de març de 2013 també es van dur a terme accions amb el waterboxx de protagonista.

Seguiment de la feina feta a la zona

Sota l’assessorament del Parc Natural de Collserola el GAF ha esta actuant periòdicament en aquest sector. El passat més de març es van realitzar també tasques de manteniment i eliminació de planta invasora. En aquesta ocasió es van localitzar encara 4 dispositius waterboxx que es van reinstal·lar. L’acció dels senglars els havia deixat parcialment descolgats.

Plantada d’un exemplar d’arboç amb el suport d’un waterboxx recuperat. 12/03/2017

Tasques dutes a terme el 19 de novembre de 2017

Es va netejar al voltant dels exemplars plantats anteriorment i es van endreçar els que creixien tombats. És de destacar la bona resposta dels exemplars d’arboç i el bon desenvolupament de l’aladern en aquest sector.

Arboç Arbutus unedo plantat en campanyes anteriors
Roure cerrioide Quercus cerriodes en la seva segona temporada “en llibertat”. Exemplar provinent del viver de DEPANA.

Per afavorir la biodiversitat de la zona i reposar les baixes es van plantar 4 plançons d’alzina procedents del viver de DEPANA al Bosc Turull.

Plançons a punt per la plantada
Un dels plançons d’alzina 

Dels quatre waterboxx que es van endreçar el  més de març anterior només varem localitzar un, totalment desenterrat. Per aquest motiu es va procedir a retirar-ho.

Els altres tres que encara hi eren al mes de març no els varem trobar.

Alguns aladerns amb suficient alçada es van refaldar per a afavorir el seu creixement amb formació de capçada i el port arborescent. La tècnica de refaldar consisteix a podar les branques inferiors i retirar les assecades.

Acció de refaldar un aladern

Els aladerns agafen fàcilment la forma d’un arbret

Eradicació de flora invasora

En aquest indret encara continua apareixent fals miraguà, Araujia sericifera. Aquesta planta enfiladissa esta inclosa al Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores. En aquesta ocasió varem poder retirar 39 fruits. Cada fol·licle, aquest és el nom específic d’aquest tipus de fruit, pot arribar a contenir unes 500 llavors. Això representa haver evitat la disseminació de fins a 19.000 llavors. Al tractar-se d’una planta anemocòrica, és a dir amb llavors que s’escampen pel vent, la seva potencialitat invasora és molt gran.  El mes de març passat, en un altre intervenció, també es van eradicar alguns exemplars.

El fals miraguà és una enfiladissa potent que pot arribar a ofegar altres plantes.
39 fol·licles retirats de circulació
Un sol individu, com el de la imatge, pot assolir una gran extensió.
Un fol·licle obert mostra les llavors encara immadures
La funció de recompte d’aquesta balança digital va donar la xifra de 532 llavors en un sol fruit
Per a eradicar el fals miraguà no podem oblidar-nos d’eliminar també els arrels